Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà

Variants i sinònims: Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà (SAURA 1884).

Equivalents: Dejarlo correr, que ello parará [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Deixaulo córrer, que ell s'aturará (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Barco gran, tan corrent com caminant

Variants i sinònims: Barco gran, tan corrent com caminant (SAURA 1884).

Equivalents: Barco grande, y ande o no ande [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Barco gran, tant corrent com caminant (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per a fer córrer lo bocí, el millor remei és lo vi

Variants i sinònims:

• Per a fer córrer lo bocí, el millor remei és lo vi (SAURA 1884)
  
• Vianda forta s'ofega amb vi (SAURA 1884)
  

Equivalents: A bocado de barón, espolada de vino [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Pera fer córrer lo bocí, 'l millor remey es lo vi | Vianda forta s'ofega ab vi (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui de Déu fuig debades corre

Variants i sinònims:

• Qui de Déu fuig debades corre (PONS LLUCH 1993)
• Qui fuig de Déu corre debades (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien de Dios huye, en el diablo tropieza [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que és inútil voler-se sostreure de la justícia divina (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

• Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
• Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
• Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
• Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
• No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
• No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
• S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
• Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
• Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Entre sastres corre el joc

Variants i sinònims: Entre sastres corre el joc (AMADES 1951).

Equivalents: Entre pillos anda el juego [ES].

Comentaris: El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí

Variants i sinònims:

• A qui té padrins, el bategen (DIÀFORA 1982)
• El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí (ABRIL 1996)
  
• Qui té padrins el bategen dues vegades (GIMENO 1989)
  
• V. Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda

Equivalents: El que a buen árbol se arrima buena sombra le cobija [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ABRIL 1996).

Explicació:

• Serveix per significar el valor que té l'amistat o la companyia per poder triomfar en la vida (GIMENO 1989).
• Qui té bons protectors ja té molt de guanyat (ABRIL 1996).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.