Al sol i tot hi ha taques

Variants i sinònims:

• A la millor roba s'hi fa taques (ESPUNYES 2007)
  
• A tothom se li pot escapar un pet (ESPUNYES 2007)
• Abans de dir ruc a ningú, primer mira't a tu (ESPUNYES 2007)
• Al més bon formatge s'hi fan cucs (ESPUNYES 2007)
• Al sol i tot hi ha taques (ESPUNYES 2007)
  
• Cada fusta té el seu tany (ESPUNYES 2007)
• Els pecats del llit són els únics que no es poden assenyalar amb el dit (ESPUNYES 2007)
• Molts rucs s'assemblen i no són tots d'un mateix amo (ESPUNYES 2007)
• No hi ha ningú perfecte (ESPUNYES 2007)
• Qui estigui net de culpa que tiri el primer roc (o la primera pedra) (ESPUNYES 2007)
• Qui no té un all té una ceba (ESPUNYES 2007)
• Qui no tingui culpes ni faltes, que retregui les dels altres (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• El que no cojea, renquea [ES] (ESPUNYES 2007)
• Nadie es perfecto [ES] (ESPUNYES 2007)
• Quien esté libre de culpa que tire la primera piedra [ES] (ESPUNYES 2007)

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat

Variants i sinònims:

• Apartant les ocasions, fugen les temptacions (CONCA 1988)
• V. L'ocasió fa el lladre
• Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien quita el peligro, quita el pecado [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que evitant les provocacions o coses que indueixen a obrar malament, s'eviten les males obres que en són la conseqüència (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Robar a lladres no és pecat

Variants i sinònims:

• De lladre a lladró, quaranta dies de perdó
• Qui roba a un lladre, té deu anys de perdó (DCVB 1926-68, s. v. «lladre»)
• Robar a lladres no és pecat (877 REFRANES - 1998)

Equivalents:

• Quien roba a un ladrón, tiene cien años de perdón [ES] (877 REFRANES - 1998)
• Quien roba a un ladrón, tiene mil años de perdón [ES]

Font:

• DCVB - ALCOVER-MOLL (1926-68). Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Palma de Mallorca: Editorial Moll.
• Varis autors (1998): 877 refranes españoles con su correspondencia catalana, gallega, vasca, francesa e inglesa. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias.

Pecat amagat és mig perdonat

Variants i sinònims: Pecat amagat és mig perdonat (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993).

Equivalents:

• Encubierto pecado, medio perdonado [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quémese (o arda) la casa y no salga humo [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Significa que els pecats en què no es dóna escàndol tenen menys gravetat que els que es cometen públicament (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El pecat es pot dir, i el pecador no

Variants i sinònims:

• El pecat es pot dir, i el pecador no (BALBASTRE 1977)
  
• Es pecat es pot dir i es pecador no (PONS LLUCH 1993)
• Es pot dir es pecat, però no es pecador (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Dígase el pecado y cállese el nombre del desdichado (PONS LLUCH 1993)
• Se dice el milagro, y no el santo [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Indica que es poden contar coses mal fetes, però no és caritatiu ni correcte anomenar el culpable (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts

Variants i sinònims: Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts (BALBASTRE 1977).

Equivalents: uno come la fruta aceda, y otros tienen dentera [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

El que es dóna no es torna

Variants i sinònims:

• El que es dóna ja no es torna; el que es perd, julivert (Zèfir 2008)
• El que es dóna no es torna (AMADES 1951a) - (Zèfir 2008)
• Lo que es dóna, ja no es torna; i el que es perd, és julivert {Tortosa} (DCVB 1926-68) - (Zèfir 2008)
• Lo que es dóna, no es torna {Cat., Val.} (DCVB 1926-68) - (Zèfir 2008)
• Per ben dit i per ben dat, la verge de Montserrat, qui dóna i torna a prendre, fa un bon pecat (ESPUNYES 2006) - (Zèfir 2008)
• Qui dóna i pren se'n va a l'infern (ESPUNYES 2006) - (Zèfir 2008)
• Sant Mateu, sant Mateu, el que et donen és ben teu (ESPUNYES 2006) - (Zèfir 2008)

Equivalents: Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita [ES] (ESPUNYES 2006) - (Zèfir 2008).

Explicació: Vol dir que allò que s'ha perdut no sol trobar-se. Es diu a Tortosa (ESPUNYES 2006) - (Zèfir 2008).

Comentaris: A Zèfir, també proposaven com a equivalent A sants i a minyons, no els prometis si no els dons, però penso que no té exactament el mateix significat i dóna joc a tot un seguit de noves expressions amb un significat ben diferent, com podeu veure en l'entrada corresponent a aquell refrany.


Font: Zèfir (15 d'octubre de 2008)- Llista de professionals de la llengua catalana.

Qui no menja per haver menjat no va errat

Variants i sinònims:

• No menjar per haver menjat, no és pecat (SAURA 1884)
• Qui no menja per haver menjat no va errat (SAURA 1884)
  
• Qui no menja perquè està tip no té pal de llit (AMADES 1951)

Equivalents:

• Dejar de comer por haber comido, no es pecado [ES] (SAURA 1884)
• No comer por haber comido, no hay nada perdido [ES]

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'ocasió fa el lladre

Variants i sinònims:

• Apartant les ocasions, fugen les temptacions (CONCA 1988)
• L'ocasió fa el lladre (ABRIL 1996)
  
• V. Qui lleva d'ocasió, lleva de pecat

Equivalents: La ocasión hace al ladrón [ES] (ABRIL 1996).

Explicació: Circumstància que fa particularment fàcil certa acció, generalment reprovable, o que convida a cometre-la (ABRIL 1996).

Font: Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.