Quan la Candelera plora, l'hivern és fora

Variants i sinònims:

• Quan la Candelera plora, l'hivern és fora (CORREAS-GARGALLO 2003)
• V. Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu

Equivalents:

• A Candelera ha plorau pero l’ivierno n s’h’acabau [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Cando a Candelaria chora[,] metá do inverno vai fora [GL] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Cuando la Candelaria plora, está el invierno fora [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Si a Candelera plora[,] l’invierno està fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Si pa la Candelera no plora, l’invierno no ye fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)

Font: Correas-Gargallo (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

A poc a poc anirem lluny

Variants i sinònims:

• A pas de bou, s'hi arriba prou (ESPUNYES 2007)
• A poc a poc anirem lluny (SAURA 1884)
  
• A poc a poc es va lluny (ESPUNYES 2007)
• A poc a poc fila la vella el floc (ESPUNYES 2007)
• V. A poc a poc i bona lletra
  
• A poc a poc s'encén el foc (ESPUNYES 2007)
• Allò (o el) que fa l'esverat sempre li surt esguerrat (ESPUNYES 2007)
• Amb paciència es guanya el cel (ESPUNYES 2007)
• Amb temps i palla maduren les nespres (ESPUNYES 2007)
• De gota en gota s'ompla la bota (SAURA 1884)
• V. De mica en mica s'omple la pica
• Massa de pressa cuinat, o és cru o està cremat (ESPUNYES 2007)
• Quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix (ESPUNYES 2007)
• Qui balla de pressa no balla bé (ESPUNYES 2007)
• Qui corre molt ve que cau (ESPUNYES 2007)
• Qui parla de pressa, tot ho vessa (ESPUNYES 2007)
• Qui va de pressa, plega tard (ESPUNYES 2007)
• Una altra empenta, i ja hi som (SAURA 1884)
• Xino-xano (o trinco-tranco) també s'hi arriba (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Con otro ea llegaremos a la aldea [ES] (SAURA 1884)
• ¡Despacito y buena letra! [ES] (ESPUNYES 2007)
• Hoja a hoja se come la alcachofa [ES] (RESPED 2009)
  
• *Lo bueno, si breve, dos veces bueno [ES] (ESPUNYES 2007)
• Poco a poco hila la vieja el copo [ES] (ESPUNYES 2007)
• Vayamos por partes [ES] (ESPUNYES 2007)
• Vísteme despacio, que tengo prisa [ES] (ESPUNYES 2007)

Parèmia segons la font original: Poch á poch anirém lluny | De gota en gota s'ompla la bota | Una altra empenta, y ja hi som (SAURA 1884).

Nota: *: Espunyes (2007) pren com a expressió sinònima castellana 'Lo bueno, si breve, dos veces bueno', que jo no veig clara. De fet, consultant l'Optimot ofereix dues equivalències catalanes diferents. He obert fitxa a part s. v. Poques paraules i ben dites.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

A dona barbuda, de lluny la saluda

Variants i sinònims: A dona barbuda, de lluny la saluda (SAURA 1884).

Equivalents: A la mujer barbuda de lejos la saluda [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A dona barbuda, de lluny la saluda (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Lluny dels ulls, lluny del cor

Variants i sinònims:

• V. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
• De qui és això? D'aquell que no ho veu (PÀMIES 1997)
• Lluny dels ulls, lluny del cor (PÀMIES 1997)
  
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (PÀMIES 1997)
• Vés-te'n, Anton (o Ramon), que el que queda ja es compon (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (PÀMIES 1997)
• Loin des yeux, loin du coeur [FR] (PÀMIES 1997)
  
• Ojos que no ven, corazón que no siente [ES] (PÀMIES 1997)
• Procul ex oculis, procul ex mente [LL] (PERIS 2001) [trad.: lluny de la vista, lluny de l'esperit]
  

Explicació: Dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona (PÀMIES 1997).

Nota: Aquest refrany té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1965), «lluny dels ulls, a prop del cor» (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)]
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu

Variants i sinònims:

• V. Quan la Candelera plora, l'hivern és fora
  
• Quan la Candelera plora, l'hivern és fora; quan la Candelera riu, som a s'estiu (PONS LLUCH 1993)
• Si la Candelera plora, es fred ja és fora; si la Candelera riu, es fred és viu (PONS LLUCH 1993)
• Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu (PONS LLUCH 1993)
  
• Si la Candelera riu, ni hivern, ni estiu (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cuando la Candelaria llora, ya está el invierno fora [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Cuando la Candelaria llora, ya está el invierno fora; que llore o que cante, invierno atrás y delante [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Sentit a Ciutadella. Significa que si plou per la Candelera, el fred minva; i si està serè augmenta. El temps és clar i les temperatures no solen esser baixes, pròpies de l'hivern. I en canvi anuncia que el fred serà tardà i per tant acursarà l'estiu. El sinònim és de V. Serra i Boldú (a Cult Popular a la Mare de Déu). En castellà acaba: «Que llore o que cante, invierno atrás y delante» (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Variants i sinònims:

• De qui és això? D'aquell que no ho veu (SAURA 1884)
  
• V. el mort, al sot, i el viu, al rebost
• V. lluny dels ulls, lluny del cor
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (SAURA 1884)
  
• Vés-te'n, Anton, que el que queda ja es compon (SAURA 1884)
• Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (SAURA 1884)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (¿?) [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Vésten, Anton, que'l que queda ja's compon | De qui es aixó? de aquell que no ho veu | Lluny dels ulls, lluny del cor | Ni'ls morts ni'ls ausents, tenen amichs ni parents (SAURA 1884).

Nota: A mi em sembla que aquest equivalent de Balbastre (1977) no concorda gaire. Vegeu d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. També és il·lustrativa l'aportació d'Annallis en el comentari d'aquest article, que permet treure l'entrellat d'aquest embolic.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Les bones festes comencen per la vigília

Variants i sinònims:

• Es veu venir d'una hora lluny (Zèfir)
• Les bones festes comencen per la vigília (Zèfir)
  

Equivalents:

• Il buondi si vede dal mattino [IT] (Zèfir)
• Por la muestra se conoce el paño [ES] (Zèfir)
• Por las vísperas se conocen los disantos [ES] (Zèfir)

Explicació: "Enseña que el prudente hace juicio de los sucesos por los antecedentes y señales que los preceden" [ES] (DRAE 1914).

Nota: Un disanto es un 'dia festiu en l'Església', que podríem traduir per 'festivitat'.

Font: Zèfir (setembre 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana. El refrany català és tret de SAURA 1884.

De mica en mica s'omple la pica

Variants i sinònims:

• V. A poc a poc anirem lluny
• A poc a poc, s'encén el foc (CONCA 1988)
• De gota en gota s'omple la bóta (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• De mica en mica s'omple la pica (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• De mica en mica, s'omple la pica (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En gota en gota s'ompl sa bóta (PONS LLUCH 1993)
• Gota a gota es fa un gorg (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• Every little helps/constant dripping wears away the stone (Trad.: El degoteig constant fa sortir la pedra) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Gota a gota se llena la bota [ES] (BALBASTRE 1977)
• Gota a gota se llena un vaso y rebosa (PONS LLUCH 1993)
• Grano a grano, hincha la gallina el papo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Muchos pocos hacen un mucho [ES] (BALBASTRE 1977)
• Petit à petit l'oiseau fait son nit (Trad.: A poc a poc l’ocell fa el seu niu) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Poco a poco hila la vieja el copo [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Explicació: A poc a poc arriben les coses desitjades, amb paciència (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol

Variants o sinònims:

• D'allò que els ulls no veuen, el cor no en dol (BALBASTRE 1977)
• D'allò (o del) que els ulls no veuen, el cor no se'n dol (PÀMIES 1997)
  
• Del que els ulls no veuen, el cor no se'n dol (DCVB)
• El que ulls no veuen, cor no desitja (PÀMIES 1997)
  
• Lo que no veuen ulls, cor no en dol (DCVB)
• V. Lluny dels ulls, lluny del cor
  
• Ulls que no veuen, cor que no dol (GIMENO 1989) - (PÀMIES 1997) (Zèfir)
  
• Ulls que no veuen, cor que no en dol (Zèfir)
• Ulls que no veuen, cor que no plora (DCVB) - (PÀMIES 1997) - (PERIS 2001)
  
• Ulls que no veuen, cor que no sent (PÀMIES 1997) - (Zèfir)
  

Equivalents:

• Cuan lejos de ojos, tan lejos de corazón [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997)
• Cuando los ojos no ven, el corazón no duele [ES] (PÀMIES 1997)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (o quiebra) [ES] (PÀMIES 1997)
• Ojos que no ven, corazón que no siente [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (Zèfir)

Explicació:

• Sovint la ignorància és un pal·liatiu per al dolor humà. En tot cas és bo de conèixer que allunyant-se algú dels problemes, aquests semblaran menys greus (GIMENO 1989).
• El dolor, les penes, etc., es mitiguen si un se'n distancia (GIMENO 1989).
• Les desgràcies i penalitats impressionen molt menys els qui no hi són presents; el temps i la distància ajuden a oblidar (PÀMIES 1997).
  

Lloc: A la Vall d'Aran diuen «El que ulls no veuen, cor no desitja» (PÀMIES 1997)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».
• Zèfir (gener 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.