índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges

15/2/09

De la mar el bon peixó, i de la terra, el moltó

Variants i sinònims:

  • De la mar el bon peixó, i de la terra, el moltó (SAURA 1884)
  • Qui se n'ix del moltó se n'ix de la raó (SAURA 1884)
Equivalents: De la mar el nero, y de la tierra el carnero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: De la mar lo bon peixó, y de la terra'l moltó | Qui se n'ix del moltó se n'ix de la rahó (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

27/2/08

Boira de març, aigua segura i la mar moguda

Variants i sinònims:

  • Boira de març, aigua segura i la mar moguda (MILLÀ 1965) - (TREPAT 1995) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
  • Boira en març, una ploguda en maig (MARTÍ I ADELL 1987)
  • Boires de març, fred en el maig

Equivalents: Nieblas en marzo, aguas en abril [ES] (TIRADO 1987).

Explicació:

  • Anuncia mal temps (PARÉS 1999)
  • Previsió del temps que farà en el mes de maig; encara que com tots aquests tipus de refranys, no solen esser massa de fiar (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

16/12/07

Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller

Variants i sinònims:

  • Home casat, burro espatllat (SAURA 1884)
  • Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller (SAURA 1884)
Equivalents: Casarás y amansarás [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Si vóls mal á ton plaher, ves per mar ó pren muller | Home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

19/11/07

La mar com més té més brama

Variants i sinònims:

  • La mar com més té més brama (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803 - SAURA 1884)
  • Qui més té més vol (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Caballo que alcanza, pasar querría [ES] (SAURA 1884)
  • Quien mas tiene mas quiere [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)
Font:
  • Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona.
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

15/11/07

Algú ha portat òlibes a Atenes!

Variants i sinònims:

  • Algú ha portat òlibes a Atenes! (WICKERT 2007)
  • Portar aigua a la mar (WICKERT 2007)
Equivalents:
  • Carry coals to Newcastle [EN] [Trad.: portar el carbó a Newcastle] (WICKERT 2007)
  • Nosiæ drwa do lasu [POL] [Trad.: portar fusta al bosc] (WICKERT 2007)
  • Porter des chouettes à Minverve [FR] [Trad.: portar les òlibes a Minerva] (WICKERT 2007)
  • Porter du bois à la forêt [FR] [Trad.: portar fusta al bosc] (WICKERT 2007)
  • Vender miel al colmenero [ES] (WICKERT 2007)
Explicació: Serveix per a descriure alguna cosa absolutament supèrflua i innecessària (WICKERT 2007).

Nota: Els equivalents i explicacions d'aquesta expressió han estat trets d'un article, Òlibes cap a Atenes, publicat per Café Babel, de Sandra Wickert (Berlín - 14.11.2007), amb traducció d'Esther Gil Santos.

En reprodueixo l'article, perquè penso que té molt valor per acotar el significat i l'extensió d'aquesta expressió:
Qui al 2004 era a Atenes amb motiu dels Jocs Olímpics, va poder descobrir una altra curiositat a banda dels esdeveniments esportius. A l’estadi olímpic un artista va col·locar 10.200 figures d’òlibes en els colors dels anells olímpics. Per als lectors habituals de la Torre de Babel això els hauria encès immediatament la bombeta: Algú ha portat òlibes a Atenes!

És clar que, sense haver escoltat abans aquest refrany, ningú no hauria tingut la idea de fer això. La dita es basa en el poeta grec Aristòtil (al voltant del 455 dC). Ell es va fer la següent pregunta: “qui ha portat les òlibes fins a Atenes”? Des d’aquell moment, aquesta expressió s’utilitza per exemple a Alemanya o a Suècia per a descriure alguna cosa absolutament supèrflua i innecessària (a Atenes hi havia des de sempre moltes òlibes). No obstant, les òlibes eren el símbol de la deessa Atenea.

A França, es considerava que Atenea estava a favor de la seva competidora, la deessa de la saviesa, la qual desafortunadament no tenia tributs amb les òlibes. En aquest país el refrany porter des chouettes à Minverve significa portar les òlibes a Minerva. Però, els francesos també poden expressar-ho d’una forma més clara: porter du bois à la forêt, és a dir, portar la fusta al bosc. El mateix passa pràcticament amb l’expressió polonesa Nosiæ drwa do lasu, amb un significat idèntic.

Espanya, la terra de Cervantes, qui amb “Don Quixot” va crear la seva primera novel·la, és molt més literària. Aquí trobem el refrany vender miel al colmenero. Els catalans, en canvi, ho fan d’una forma més simple: portar aigua a la mar. A Anglaterra es remarca el passat laboral: carry coals to Newcastle, és a dir portar el carbó a Newcastle, un matís completament innecessari, ja que el carbó de Newcastle s’exportava a tot el món!

La pròxima vegada, per tant, para atenció si no vols dir una altra vegada coses innecessàries: se’n podria crear una nova dita!
Font: (WICKERT 2007) - Sandra Wickert (2007): Òlibes cap a Atenes, publicat per Café Babel, de Sandra Wickert (Berlín - 14.11.2007), amb traducció d'Esther Gil Santos.

15/8/07

Qui no sap a Déu pregar que (se'n) vagi per la mar

Variants i sinònims: Qui no sap a Déu pregar que (se'n) vagi per la mar (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien no va por la mar, no sabe a Dios rogar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que els perills de la navegació, fan que l'home es dirigeixi en súplica a Déu (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

13/8/07

No és bo ni per mar ni per terra

Variants i sinònims: No és bo ni per mar ni per terra (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: No és bueno ni para frito ni para cocido [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que no és bo per a res (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

30/5/07

Qui no s'arrisca, no pisca

Variants i sinònims:

  • V. Primer morir que deixar de viure
  • Qui no arrisca no pisca (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui no posa el ventre en perill, mai va fart (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui no posa el ventre en perill, no mor fart (BALBASTRE 1977)
  • Qui no s'arrisca, no pisca (BALBASTRE 1977)
  • Qui no s'embarca no passa la mar (BALBASTRE 1977)
Equivalents:
  • El que no aventura no pasa el mar [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Nothing ventured, nothing gained (Trad.: Res aventurat, res guanyat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Qui n'hasarde rien, n'a rien (Trad.: Qui no arrisca res, no té res) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Quien no se arriesga, no pesca [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Quien no se aventura, no pasa la mar [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació:
  • Volen dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (PONS LLUCH 1993).
  • Es necessita arriscar quelcom si es vol guanyar alguna cosa com a contrapartida (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

15/5/07

Com més mar, més vela

Variants i sinònims: Com més mar, més vela (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Equivalents
:

  • A más moros, más ganancia [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Cuando más mar, más vela [ES] (SAURA 1884)
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

14/5/07

Bon vent i barca nova!

Variants i sinònims:

  • A enemic que fuig, pont de plata
  • Al'enemic que fugi, pont de plata
  • Al'enemic que fuig, li has de fer un pont d'or i de plata
  • A l'enemic que fuig, pont de plata (FARNÉS 1992)
  • Amb mi no comptis (MIRAVITLLES 1989)
  • arregla-ho com et dicti la consciència (MIRAVITLLES 1989)
  • Bon vent! (BALBASTRE 1977) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PONS LLUCH 1993)
  • Bon vent [i barca nova]! (POMARES 1997)
  • Bon vent i barca nova (PERRAMON 1979) - (BLANC 1983) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (MIRAVITLLES 1989) - (MORET 1995) - (PARÉS 1999)
  • Bon vent i barca nova! (SAURA 1884) - (FERRET 1968) - (BALBASTRE 1977) (CONCA 1993)
  • Bon vent i oratge, i mar per córrer (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  • El rei és mort, visca el rei (GIMENO 1989)
  • Fes el que vulguis (MIRAVITLLES 1989)
  • Fes el que et sembli (MIRAVITLLES 1989)
  • Mira com ho fas (MIRAVITLLES 1989)
  • No val la pena (MIRAVITLLES 1989)
  • Pensa-ho bé (MIRAVITLLES 1989)
  • Per tu faràs! (MIRAVITLLES 1989)
  • Tu mateix! (MIRAVITLLES 1989)
  • Surte'n com puguis (MIRAVITLLES 1989)
  • Va per tu el pollastre (MIRAVITLLES 1989)
  • Vés-te'n a fer punyetes
  • Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon (GIMENO 1989)
Equivalents:
  • A enemigo que huye puente de plata [ES] (BALBASTRE 1977)
  • ¡Allà tú! (MIRAVITLLES 1989)
  • ¡Peñas y buen tiempo! [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació:
  • Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o que es perdi (FERRET 1968).
  • Comiat d'algú poc agradós (PERRAMON 1979).
  • Es diu al qui anuncia que se'n va, o a qui ja se n'ha anat, per indicar que no ens dolem de la seva absència; evidentment són sentències d'origen mariner. Amb freqüència s'abrevien i sols es diu «Bon vent!» (PONS LLUCH 1993).
  • Expressió per despatxar algú o alguna cosa amb un punt de despit (MORET 1995).
  • Es diuen d'una persona que ha marxat, o d'un fet passat, dels quals no volem doldre'ns (PARÉS 1999).
  • Engegar a passeig.
  • Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o es perdi.
  • Vés-te'n a fer punyetes.
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.