Cada oller alaba ses olles

Variants i sinònims:

• Cada oller alaba ses olles (SAURA 1884)
• Cada oller alaba ses olles, i més si la porta esquerdada (SAURA 1884)

Equivalents:

• Cada ollero alaba su puchero [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno alaba sus agujetas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Cada oller alaba sas ollas | Cada oller alaba sas ollas, y més si la porta esquerdada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bona olla i mal testament

Variants i sinònims: Bona olla i mal testament (SAURA 1884).

Equivalents: Buena olla y mal testamento [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bona olla y mal testament (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Olla que no has de menjar, deixa-la cremar

Variants i sinònims:

• Allò que no és teu, deixa-ho cremar (SAURA 1884)
• El mal dels altres fa de bon passar (SAURA 1884)
• Olla que no has de menjar, deixa-la cremar (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Cuidado ajeno (o mal ajeno) de pelo cuelga [ES] (SAURA 1884)
• Lo que no es mío, llévelo el río [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Lo que no es teu, deixaho cremar | Lo mal dels altres fa de bon passar (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que no cal preocupar-se d'aquelles coses que no ens afecten directament o que no han de donar benefici (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Cada ovella amb sa parella

Variants i sinònims:

• V. Cada olleta té la seva tapadoreta
• Cada ovella amb sa parella (MILLÀ 1965)
  
• Cada qual amb son igual (SAURA 1884)
  
• Cadascú cerca son semblant (SAURA 1884)
• Cavallers, cadascú amb ses mullers (SAURA 1884)
• V. Tot forat té el seu pedaç
  

Equivalents:

• Cada oveja con su pareja [ES] (SAURA 1884)
• Cada asno con su tamaño [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Cada hu busca o cerca son semblant | Caballers, cada cual ab sas mullers | Cada cual ab son igual (SAURA 1884)

Nota: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No es fa bona olla amb aigua sola

Variants i sinònims: No es fa bona olla amb aigua sola (GIMENO 1989).

Equivalents: No solo de pan vive el hombre [ES] (GIMENO 1989)

Explicació: Aconsella tenir en compte les coses de l'esperit, no tan sols les corporals. La referència a aquesta conducta proposada es fa metafòricament: l'olla (l'home) no pot viure tan sols amb aigua (vida vegetativa), necessita els condiments (allò que dóna sentit a la vida) (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

De porc i de senyor se n'ha de venir de mena

Variants i sinònims:

• Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884)
• De bona fusta ve el trompellot
• De porc i de senyor se n'ha de venir de casta (o de mena) (PONS LLUCH 1993)
• Fa pilota lo lleó, es lo escarabat senyor (SAURA 1884)
• V. De tal riu, tal aigua (DIÀFORA 1982)
• Els testos s'assemblen a les olles (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ZÈFIR)
• Els testos s'assemblen a la olla (o a les olles) (SAURA 1884)
• V. S'espina quan neix ja pica

Equivalents:

• A tal señor, tal honor [ES] (BABASTRE 1977)
• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De casta le viene al galgo [ES] (ABRIL 1996)
• De casta le viene al galgo el ser rabilargo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De casta le viene al galgo, el ser rabilargo [ES] (SAURA 1884)
• De casta le viene al galgo ser rabilargo [ES] (DIÀFORA 1982)
• De padre rojo, hijo renco [ES] (BALBASTRE 1977)
• De rabo de puerco, nunca buen virote [ES] (BABASTRE 1977)
• De tal palo tal astilla [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• El cochino y el señor, de casta han de ser los dos [ES] (PONS LLUCH 1993)
• El hijo de la cabra, cabrito ha de ser [ES] (ABRIL 1996)
• Hijo de rata, ratones mata [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Significa que dels nascuts en un ambient de vulgaritat no és freqüent que surtin obres de generositat (PONS LLUCH 1993).
• Expressió amb què s'indica que una determinada qualitat és o ha de ser innata o hereditària en algú (ABRIL 1996).

Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor | Los testos se semblan á la olla, ó á las ollas (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Cada olleta té la seva tapadoreta

Variants i sinònims:

• Cada gerreta té la seva fargaladeta (CONCA 1993)
  
• Cada olleta té la seva tapadoreta (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (ABRIL 1996) - (PUJOL 1999)
  
• Cada olleta té la seva tapadoreta i la que no, un testet (sentit a Alcoi)
• V. Cada ovella amb sa parella
• No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot (GIMENO 1989)
• Segons l'ase, l'albarda (SAURA 1884)
• Segons la bossa, la carrossa (SAURA 1884)
• Segons la paga la feina (SAURA 1884)
• Segons lo quadro la guarnició (SAURA 1884)
• V. Tot forat té el seu pedaç

Equivalents:

• A cada ollaza, su cobertaza (o coberteraza) [ES] (RÉSPED 2011)
• A cada ollaza, su cobertaza [ES] (SAURA 1884)
• A chico pajarillo, chico nidillo [ES] (SAURA 1884)
• Cada ollica, su coberterica [ES] (RÉSPED)
  
• Dios los cría y ellos se juntan [ES] (GIMENO 1989) (V. Els que s'assemblen es cerquen)
  
• Cada oveja con su pareja [ES] (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984) - (ABRIL 1996)
• Para quien es Don Juan con Doña María basta [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Cadascú s'ha d'associar o ha de tenir tracte amb els de la seva mateixa classe (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984)
• Dóna esperances per trobar parella encara que sigui tard (GIMENO 1989).
  
• Recomanació perquè cadascú s'associï o tingui tracte amb els de la seva mateixa classe (ABRIL 1996).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1984): Cop d'ull (mira com es diu en castellà). Barcelona: Edicions La Galera.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.