índex - bibliografia

29/8/07

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

  • Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  • Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
  • Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  • Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
  • Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
  • La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
  • Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  • Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
  • Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  • Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
  • Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
  • Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)

Equivalents:

  • Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  • Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  • Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
  • In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)
Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació
: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó

Variants i sinònims:

  • La llana negra no admet tint (PÀMIES 1997a)
  • La taca hi és, no la treu el sabó (PÀMIES 1997a)
  • Rentar el cap de l'ase i perdre el lleixiu (PÀMIES 1997a)
  • Rentar la cara a un etíop(PÀMIES 1997a)
  • Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó (PÀMIES 1977a)
  • Ser com un pegat en un banc (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • A laver la tête d'un âne, on ne perd que la lescive (ou son temps e son savon) [FR] (PÀMIES 1997a)
  • Chi lava la testa all'asino, perde il sapone [IT] (PÀMIES 1997a)
  • Es perder tiempo querer volver blanco lo prieto [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Perdida es la lixia en la cabeça del asno [PT] (PÀMIES 1997a)
  • Por demais he a recoada na cabeça do asno pardo [PT] (PÀMIES 1997a)
  • Sapo perit, sapone caput si tergis aselli [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Saponet is perdit quicumque lavabit asellum [LL] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Sentència clàssica que ens recomana de no perdre temps ni cabals en coses de poc profit (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu

Variants i sinònims: Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

  • Paga lo que debes, sabrás lo que tienes [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Quien debe y paga, no debe nada [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Quien paga deudas hace caudal [ES] (PÀMIES 1997a)
Nota: Es diu a Mallorca. Documentat a Ferrer (1839). Potser no és exclusiu de Mallorca (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix

Variants i sinònims: Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

  • Cabeza para el naciente y pies para el poniente vivir eternamente [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Echarte al oriente, echarte has sano, levantarte has doliente [ES] (PÀMIES 1997a)
  • So la sombra del nogal no te pongas a recostar [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Sobre creences i supersticions (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a l'Aforística Médica Popular Catalana, de Miró (1900).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa

Variants i sinònims:

  • Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa (PÀMIES 1997a)
  • Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou (AMAT 1647) - (PÀMIES 1997a)
  • Qui es pensa saber massa, té el cap de carbassa (Es diu a València) (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi [LL] (PÀMIES 1997a)
  • El orgullo y necedad engendran vanidad [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències (PÀMIES 1997a).

Nota: És molt antic. Ja surt als "Aforismes catalans" d'Amat (1647).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

28/8/07

Qui barata, el cap se grata

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • El trueque del topo, los ojos por la cola [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Por buscar más contento tornóse su tiempo viento [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Quien bien tiene y mal escoge por mal que le venga no se enoje [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Quien anda en baratos la cabeza se rasca [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Adverteix que el qui deixa un bé cert per un altre de dubtós, a la fi té motiu de penedir-se (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a un "Diccionario catalán-castellano", editat a Barcelona, de 1847 (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Quan el cap fa mal, tots els membres dolen

Variants i sinònims:

  • Quan el cap fa mal, tot fa mal (PÀMIES 1997a)
  • Quan el cap fa mal (o està malalt), tots els membres dolen (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • A qui la tête fait mal, souffre par tout le corps [FR] (PÀMIES 1997a)
  • Cuando la cabeza está bien, todo está bien [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Cuando la cabeza duele, todos los miembros duelen [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Del dolor de la cabeza han de participar los miembros [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Dum caput aegrotet, omnia alia membra dolent [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Quando caput dolet, caetera membra dolent [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Quando la testa duole, tutte le membre languono [IT] (PÀMIES 1997a)
  • Si caput dolet, omnia membra languent [LL] (PÀMIES 1997a)
Nota: Força antic. Ja el trobem documentat a Eiximenis, al s. XIV i al Quixot. (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa

Variants i sinònims:

  • Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa (PÀMIES 1997a)
  • Quan lo cap se pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa (FARNÉS 1992)
Equivalents:
  • Cuando el pelo enrasa y el raso empela, con mal anda la seda [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992) - (PÀMIES 1997a)
  • Dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fiunt [LL] (FARNÉS 1992) - (PÀMIES 1997a)
Explicació: Tot el que se surt del seu estat natural es perd o es fa malbé (PÀMIES 1997a).

Nota: A Farnés (1992), el refrany llatí recollit és Dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fuint. En un correu, Oriol Camps em va veure que és un error: «La forma "fuint" no la sé relacionar amb el verb sum, com semblaria; de fet, crec que hauria de ser fiunt, del verb fio, deponent, forma passiva de facio, que vol dir "fer-se", "tornar-se": "deteriora fiunt" vol dir "es fan malbé" (lit. "es fan pitjors").»

Font:
  • Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Poc cabal, mala ventura

Variants i sinònims:

  • Petit cabal, grossa ventura (PÀMIES 1997a)
  • Petit cabal, poca ventura (PÀMIES 1997a)
  • Poc cabal, mala ventura (PÀMIES 1997a)
Equivalents: Poca lana, y ésa en zarzas [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Per anomenar una munió de gent indeterminada (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Pedrada en cap d'altri no dol

Variants i sinònims: Pedrada en cap d'altri no dol (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a).

Equivalents: El mal ajeno de pelo cuelga [ES] (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

On no hi ha cap, tot són cues

Variants i sinònims: On no hi ha cap, tot són cues (PÀMIES 1997a).

Equivalents: Holgad, gallinas, que el gallo está en vendimias (o muerto es el gallo) [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: On no hi ha qui regeix, les coses van malament (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a València (PÀMIES 1997a). Documentat ja a Ros (1736).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

On hi entra el cap, hi entra el cos

Variants i sinònims: On hi entra el cap, hi entra el cos (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

  • En entrando la cabeza, cabrá el cuerpo [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Quo capit intravit, pars caetera corporis intrat [LL] (PÀMIES 1997a)
Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

No llavar cap que no ixca tinyós

Variants i sinònims:

  • No llavar cap que no ixca tinyós (PÀMIES 1997a)
  • Rentar caps tinyosos (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Nunca lavé cabeza que no se me tornara tiñosa [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Nunca lavey cabeza que nâo se me tornase tinhosa [PT] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Frase proverbial amb què s'expressa la idea que no hi ha cap actuació que algú fa en un negoci de la qual no s'hagi de penedir (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a València (PÀMIES 1997a). Documentat al Diccionari d'Escrig-Llombart (1887-91).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap

Variants i sinònims:

  • Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap (PÀMIES 1997a)
  • No digues tot el que saps, que alguna vegada diràs el que no et convindria (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

  • No diga la boca, lo que pague la coca [ES] (PÀMIES 1997a)
  • No diga la lengua, por do pague la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Molts escarmenten en el cap dels altres

Variants i sinònims:

  • En barba de foll aprèn hom a raure (PÀMIES 1997a)
  • En tot cap hi ha dolor (PÀMIES 1997a)
  • Escarmentar en el cap dels altres (PÀMIES 1997a)
  • Molts escarmenten en el cap dels altres (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

  • A barbe de fol on apprend á raire [FR] (PÀMIES 1997a)
  • Belle doctrine prend en luy qui se chastie par aultruy [FR] (PÀMIES 1997a)
  • Buen alzado pone en su seno quien se castiga en mal ajeno [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Dichoso el varón que escarmienta en cabeza ajena y en la suya non [ES] (PÀMIES 1997a)
  • En la barba del ruin se enseña el barbero [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Escarmentar en cabeza ajena [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Ex vitio alterius, sapiens emendat suum [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Feliciter is capit qui periculo alieno sapit [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Feliz el que escarmienta en cabeza ajena [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Harto es bueno, castigar en mal ajeno [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Cal intentar que les errades dels altres ens serveixin per corregir-nos nosaltres (PÀMIES 1997a).

Localització: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren

Variants i sinònims: En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren (SAURA 1884).

Equivalents
: Fulano, mengano y zutano [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Per anomenar una munió de gent indeterminada (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

27/8/07

En el cap ho té la cabra

Variants i sinònims:

  • Allò que és de mena, mai no s’esmena (S&C: 509)
  • Cascuna criatura fa segons sa natura (PÀMIES 1997a)
  • Contra la follia no hi val la medecina (PÀMIES 1997a)
  • El morter sempre fa pudor d'alls (PÀMIES 1997a)
  • En el cap ho té la cabra (PÀMIES 1997a)
  • Fer entrar el clau per la cabota (PÀMIES 1997a)
  • V. Geni i figura fins a la sepultura
  • L'aigua sempre va cap avall (PÀMIES 1997a)
  • La cabra avesada a saltar, salta i saltarà (PÀMIES 1997a)
  • Mal és que s'ho hagi posat al cap (PÀMIES 1997a)
  • Qui en ve de mena, mai no s'esmena (PÀMIES 1997a)
  • Qui és boig a natura, mai no en cura (PÀMIES 1997a)
  • Qui té males tretes, tard o mai les perd (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Chassez le naturel, il revient au galop [FR] (DG: II i XI) - (S&C: 509)
  • Clavar un clavo con la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Genio y figura hasta la sepultura [ES] (DG: II i XI)
  • Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará [ES] (S&C: 509)
  • Nature passes nurture. Nature will have her course [EN] (S&C: 509)
Explicació:
  • Tossut. Ser caparrut (PÀMIES 1997a).
  • Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
  • Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient [ES] (S&C: 509)
Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font:

En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà

Variants i sinònims:

  • En el cap de tot vilà, mai en ell raó cabrà (o hi entrarà) (SAURA 1884)
  • En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà (PÀMIES 1997a)
  • Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a garrotades (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Al villano, con la vara de avellano [ES] (SAURA 1884)
  • Al villano, con la vara del avellano [ES] (PÀMIES 1997a)
  • La encina y el villano da la fruta a palos [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Oignez il vous poindra, poignez vilain, il vous oindra [FR] (PÀMIES 1997a)
  • Rustica multantur virgis bene terga colurnis [LL] (PÀMIES 1997a)
Parèmia segons la font original: En lo cap de tot villá, may en ell rahó cabrá o hi entrará (SAURA 1884).

Explicació
: Amb la mala gent no n'hi ha prou amb les paraules perquè facin el que els pertoca, sinó que se'ls ha de castigar (PÀMIES 1997a).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)

Variants i sinònims: En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs) (PÀMIES 1997a).

Equivalents
:

  • El hombre necio es presumido [ES] (PÀMIES 1997a)
  • El hombre necio habla recio [ES] (PÀMIES 1997a)
Nota: Documentat per primer cop a Saura (1878) (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any

Variants i sinònims: El que no passa en tot l'any, passa en un cap d'any (PÀMIES 1997a).

Equivalents: Cuando menos lo esperas, salta la liebre [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Les coses es poden tòrcer o redreçar en un no res (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El que no es troba al cap es troba al centener

Variants i sinònims:

  • El que no es troba a la madeixa (o al ram), es troba al centener (PÀMIES 1997a)
  • El que no es troba al cap es troba al centener (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Lo qui n'est pas a l'asse que's trobe au cendè [OC] (PÀMIES 1997a)
  • Lo que no va en lágrimas, va en suspiros [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Madeja sin cuerda [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Váyase lo uno por lo otro [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació:
  • Dit de la persona que actua sense coordinació ni mètode (PÀMIES 1997a).
  • Dóna a entendre que una de les dues coses és composició de l'altra (PÀMIES 1997a).
Localització: Es diu a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba

Variants i sinònims: El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba (PÀMIES 1997a).

Equivalents: La corrupción de lo mejor produce lo peor [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: La corrupció del millor provoca les pitjors conseqüències (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

25/8/07

El cap viu l'hora de l'àpat

Variants i sinònims: El cap viu l'hora de l'àpat (PÀMIES 1997a)

Equivalents: Callar y ojos, tomaremos la madre y los pollos [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Vol dir que cal estar alerta quan passa l'ocasió per aprofitar-la (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El cap li trencaràs, que el cor no podràs

Variants i sinònims: El cap li trencaràs, que el cor no podràs (PÀMIES 1997a).

Equivalents
:

  • Bracteolam summa ventos in turre notantem, non turrim, ventivis agitare valet [LL] (PÀMIES 1997a)
  • El viento que corre, muda la veleta; mas no la torre [ES] (PÀMIES 1997a)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El cap dret i el cor net

Variants i sinònims:

  • Cara neta sempre agrada (PÀMIES 1997a)
  • El cap dret i el cor net (PÀMIES 1997a)
  • La cara i el cor net (PÀMIES 1997a)
  • Lo cap dret, lo cor net i el clatell pelat (PÀMIES 1997a)
  • Segons la cara és el cor (PÀMIES 1997a)
Equivalents: No lo hagas y no lo temas [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Anar amb la consciència neta (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El cap blanc i el seny a cercar

Variants i sinònims: El cap blanc i el seny a cercar (PÀMIES 1997a)

Equivalents
: La cabeza blanca y el seso por venir [ES] (PÀMIES 1997a)

Comentari: Es diu a Mallorca (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Després de romput el cap es posen cervellera

Variants i sinònims:

  • Després de romput el cap es posen cervellera (PÀMIES 1997a)
  • En tenir el cap batut, no hi val cervellera (PÀMIES 1997a)
  • Guardeu-vos d'un ja està fet (PÀMIES 1997a)
  • V. Quan fou mort el combregaren
  • Quan tenen el cap romput, es posen cervellera (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Después de descalabrado, untarle el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata [IT] (PÀMIES 1997a)
  • Quebrar el ojo y untar el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Quebrásteme la cabeza y ahora me untas el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació:
  • Fer tard quan es vol aplicar una solució (PÀMIES 1997a).
  • Es diu de qui amb la lloança vol curar el greu mal que ha fet abans contra la mateixa persona (PÀMIES 1997a)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud

Variants i sinònims: Del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud (PÀMIES 1997a).

Equivalents
: Del cabo Cervera, el cabo Bagur está doce leguas al sur [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Refrany tòpic. Indica la distància que hi ha entre els dos caps (PÀMIES 1997a).

Comentari: Es veu una mica forçat per la rima. És traducció del castellà (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Cap fred, peus calents i cor valent

Variants i sinònims:

  • Cap fred, peus calents i cor valent (PÀMIES 1997a)
  • Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
  • El cap fred, el ventre net, i els peus calents, són els millors elements (Es diu a Menorca) (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
  • El cap fred i els peus calents, i riu-te dels medicaments (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Cabeza fría, pies calientes y culo corriente, dan larga vida a la gente [ES] (PÀMIES 1997a)
  • La mente sana en el cuerpo sano [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Tête froide, ventre libre et pieds chauds, sûrs rémedes á tous les maux [FR] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Són símptomes de bona salut (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Cap gros, cervell petit

Variants i sinònims:

  • A qui el cap li creix, el cervell se li enriqueix (PÀMIES 1997a)
  • Cap gros, cap talòs (CONCA 1993) - (PÀMIES 1997a)
  • Cap gros, cervell petit (FARNÉS 1992)
  • Cap gros, gran talòs (PÀMIES 1997a)
  • Cap gros? Home savi o molt talòs (PÀMIES 1997a)
  • Cap gros, o molt ruc o molt savi (PÀMIES 1997a)
  • Cap gros, o molt savi o molt talòs (PÀMIES 1997a)
  • Com més gros, més talòs (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Cabeza grande, cerebro flaco [ES] (PÀMIES 1997a)
  • De hombre de gorda cabeza, o sabiduría o simpleza [ES] (PÀMIES 1997a)
  • De tal cabeza, tal seso [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Grosse teste, pau de sen [OC] (PÀMIES 1997a)
  • Grosse tête peu de sens [FR] (PÀMIES 1997a)
  • Tal cabeça, tal sizo [PT] (PÀMIES 1997a)
  • Testo grosso, pau d'esprit [OC] (PÀMIES 1997a)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

24/8/07

Bons canonges i mal capítol

Variants i sinònims: Bons canonges i mal capítol (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a).

Equivalents
: Buenos canónigos y mal capítulo [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)

Explicació: Al·ludeix als membres d'una corporació que manifesten en comú opinions diferents de les que manifesta cadascú d'ells en privat (PÀMIES 1997a).

Font:

  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part

Variants i sinònims:

Equivalents: Darle en la cresta (o cabeza) [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Referit al costum de l'estrena en els caps dels nens a qui s'ha tallat els cabells, donant-li un cop al clatell (PÀMIES 1997a).

Nota: Segons Amades (1951b) l'origen d'aquest refrany és que en l'època romana dur el cap descobert era signe d'esclavatge, i que descobrir-se davant d'un altre era signe d'inferioritat. Només algun refrany afegeix la segona part (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • Impubes mullo malas digneris honore [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Quijadas sin barbas no merecen ser honradas [ES] (PÀMIES 1997a)
Localització: Es diu a Bellpuig (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Al cap d'una hora, Déu vos guard

Variants i sinònims: Al cap d'una hora, Déu vos guard (PÀMIES 1997).

Equivalents
:

  • Al cabo de Dios os salve [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Después de mucho tiempo [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Sembla mostrar malfiança cap als nouvinguts, fins que se'ls coneix una mica (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Manresa (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • El ojo no se ve a sí, y ve a otro [ES] (PÀMIES 1997)
  • La paja en el ojo ajeno se mira más despacio [ES] (PÀMIES 1997)
  • Ver la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el propio [ES] (PÀMIES 1997)
Explicació: Veure només els defectes dels altres (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Val més fiar-se dels ulls que de les orelles

Variants i sinònims: Val més fiar-se dels ulls que de les orelles (PÀMIES 1997).

Equivalents:

  • Mejor fiarse de los ojos que de los oídos [ES] (PÀMIES 1997)
  • Oculis magis habenda fides, quan auribus [LL] (PÀMIES 1997)
Explicació: Cal fer cas de les coses que es veuen, i no pas de les que et diuen (PÀMIES 1997).

Nota: Prové de la locució llatina: «Oculis magis habenda fides, quan auribus». Recorda l'anècdota bíblica de Sant Tomàs i el «Veure per creure» (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Un ull al gat i l'altre al plat

Variants i sinònims:

  • Un ull a l'hort (o al camp) i l'altre a la vinya (PÀMIES 1997)
  • Un ull a la feina i l'altre a la porta (PÀMIES 1997)
  • Un ull al gat i l'altre al plat (PÀMIES 1997)
Equivalents: Un ojo a la sartén y otro a la gata [ES] (PÀMIES 1997).

Explicació: Expressa la conveniència de no mirar una sola cosa, sinó que sempre cal atendre'n diverses (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Ulls verds, ulls de rei

Variants i sinònims: Ulls verds, ulls de rei (PÀMIES 1997).

Equivalents:

  • Ojos verdes, duques y reyes [ES] (PÀMIES 1997)
  • Ojos verdes, en pocas faces los veredes [ES] (PÀMIES 1997)
  • Ojos verdes, pocos los tienen [ES] (PÀMIES 1997)
Explicació: N'hi ha molt pocs i són molt bonics (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Si vols ull sa, lliga't la mà

Variants i sinònims:

Equivalents: Quien quiera el ojo sano, átese la mano [ES] (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Quan pica cura, menys els ulls, que piquen per malura

Variants i sinònims:

  • Quan pica cura, menys els ulls, que piquen per malura (PÀMIES 1997)
  • Tots els mals quan piquen curen, menys el mal d'ulls (PÀMIES 1997)
Equivalents: Todo pica para sanar, menos los ojos, que pican para enfermar [ES] (PÀMIES 1997).

Explicació: Els ulls són molt delicats i quan piquen és que tenen algun mal (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Variants i sinònims: Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats (PÀMIES 1997).

Equivalents: Piensan los enamorados que tienen todos los ojos vendados [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Es refereix als actes poc discrets, a les moixaines que es fan (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Pensava senyar-se i es va treure els ulls

Variants i sinònims: Pensava senyar-se i es va treure els ulls (PÀMIES 1997).

Equivalents:

  • Alguno se cuida santiguar y se quiebra los ojos [ES] (PÀMIES 1997)
  • Penséme santiguar y quebréme el ojo [ES] (PÀMIES 1997)
  • Púsose a santiguar y se sacó un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
Explicació: Es diu quan els plans surten al revés de com un pensava, sovint pel molt desig que es té d'una cosa (PÀMIES 1997).

Nota: Es diu a les Borges Blanques (PÀMIEs 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

No et treguis un ull per matar el del veí

Variants i sinònims:

Equivalents: Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997).

Nota: Es diu a la Vall d'Aran (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Ni mà en caixa, ni ulls en carta

Variants i sinònims: Ni mà en caixa, ni ulls en carta (PÀMIES 1997).

Equivalents: Ni ojo en la carta, ni mano en el arca [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Es diu als qui volen saber allò que no han de saber o que prenen allò que no és seu (PÀMIES 1997).

Nota: És força antic, i ja el trobem documentat a Carles Ros (1736) (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • El envidioso, por verte ciego, se saltaría un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
  • Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
Explicació:
  • No és convenient buscar el mal als altres, si també ens perjudica a nosaltres (PÀMIES 1997).
  • Hi ha gent que, per causar un mal a un altre, són capaços de perjudicar-se (PÀMIES 1997)
Nota: Segons Amades (1951a) la tradició catalana conta una història de sant Martí quan va visitar el monestir de Canigó i pels serveis que va rebre de dos camperols els va concedir el do d'obtenir allò que desitgessin, amb el ben entès que l'altre ho rebria doblat. L'enveja va fer que un, després de molt temps de no gosar cap dels dos de demanar cap desig, demanés perdre un ull perquè l'altre restés cec (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Més hi veuen quatre ulls que no pas dos

Variants i sinònims:

  • Hi veuen més quatre ulls que dos (PÀMIES 1997)
  • Més hi veuen quatre ulls que no pas dos (PÀMIES 1977)
  • Més veuen quatre ulls que dos (LABÈRNIA 1840)
  • Val més quatre ulls que dos (PÀMIES 1997)
Equivalents:
  • Deux avis valent mieux qu'un [FR] (PÀMIES 1997)
  • Más ven cuatro ojos que dos [ES] (PÀMIES 1997)
  • Oculi plus vident quam oculus [LL] [Trad.: uns ulls hi veuen més que un de sol] (PERIS 2001)
  • Plus vident oculi quam oculis [LL] (LABÈRNIA 1840)
Parèmia segons la font original: Mès vehuen quatre ulls que dos (LABÈRNIA 1840)

Explicació
: És més probable encertar una cosa amb intervenció i opinió de dues persones que d'una tota sola (PÀMIES 1997).

Nota:
  • És força antic, i ja el trobem documentat a Carles Ros (1736).
  • Però l'arrel encara és anterior: és de font llatina i el recull Peris (2001).
  • Mercès a un article de Llorenç Valverde al Diari de Balears Digital, puc ampliar i actualitzar la informació d'aquest proverbi. Us convido a llegir l'article que vaig escriure al respecte a Raons que rimen.
  • Agraeixo la informació de Labèrnia (1840) facilitada pel sempre sol·lícit Puigmalet. Gràcies!
Font:
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].
  • Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Lluny dels ulls, lluny del cor

Variants i sinònims:

  • V. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
  • De qui és això? D'aquell que no ho veu (PÀMIES 1997)
  • Lluny dels ulls, lluny del cor (PÀMIES 1997)
  • Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (PÀMIES 1997)
  • Vés-te'n, Anton (o Ramon), que el que queda ja es compon (PÀMIES 1997)

Equivalents:

  • A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (PÀMIES 1997)
  • Loin des yeux, loin du coeur [FR] (PÀMIES 1997)
  • Ojos que no ven, corazón que no siente [ES] (PÀMIES 1997)
  • Procul ex oculis, procul ex mente [LL] (PERIS 2001) [trad.: lluny de la vista, lluny de l'esperit]

Explicació: Dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona (PÀMIES 1997).

Nota: Aquest refrany té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1965), «lluny dels ulls, a prop del cor» (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.

Font:

  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)]
  • Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

La vídua rica, amb un ull plora i amb l'altre repica

Variants i sinònims:

  • La vídua rica, amb un ull plora i amb l'altre repica (PÀMIES 1997)
  • Viuda bella i rica, amb un ull plora i amb l'altre repica (PÀMIES 1997)
Equivalents: La viuda rica con un ojo llora y con el otro repica [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Aconsella a la dona viuda que no perdi gaire temps plorant el marit, sinó que de seguida n'ha de buscar un altre (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima

Variants i sinònims:

  • Els ulls són el mirall de l'ànima (PÀMIES 1997)
  • La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima (PAMIES 1997)
Equivalents:
  • En los ojos se le ve al alma el fondo [ES] (PÀMIES 1997)
  • Les yeux sont le miroir de l'âme [FR] (PÀMIES 1997)
  • Los ojos son el camino del corazón [ES] (PÀMIES 1997)
  • Los ojos son el espejo del alma [ES] (PÀMIES 1997)
  • Oculus animi index [LL] (PÀMIES 1997)
Explicació: Sentenciós (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

23/8/07

L'ull del senyor és el pinso millor

Variants i sinònims:

Equivalents: El ojo del señor es el pienso mejor [ES] (PÀMIES 1997)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

L'amor entra pels ulls

Variants i sinònims: L'amor entra pels ulls (PÀMIES 1997).

Equivalents:

  • El amor entra por los ojos [ES] (PÀMIES 1997)
  • L'oeil est le conducteur de l'amour [FR] (PÀMIES 1997)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes

Variants i sinònims:

  • Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes (PÀMIES 1997)
  • Persones hi ha tan estranyes, que s'agraden (o s'enamoren) de lleganyes (SAURA 1884)
Equivalents:
  • A quien feo ama, hermoso le parece [ES] (SAURA 1884)
  • Ojos hay que de legaña se pagan [ES] (PÀMIES 1997)
  • Ojos hay que de legañas se enamoran [ES] (PÀMIES 1997)
Parèmia segons la font original: Personas hi ha tan estranyas, que s'agradan o s'enamoran de lleganyas (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Referit als qui trien una cosa dolenta o lletja podent-ne escollir una de bonica (PÀMIES 1997).
  • Sobre gustos no hi ha res escrit (PÀMIES 1997).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Fer el canvi del talp, que va canviar els ulls per la cua

Variants i sinònims:

  • Fer el canvi del talp, que va canviar els ulls per la cua (PÀMIES 1997)
  • Qui barata, el cap es grata (PÀMIES 1997)
  • Qui estiga bé que no es moga (PÀMIES 1997)
Equivalents: El trueque del topo, los ojos por la cola [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Fer un mal negoci (PÀMIES 1997).

Localització: Es diu a la Vall d'Aran (PÀMIES 1997).

Nota: Segons Farnés (1993), l'equivalent castellà el trobem documentat a Núñez de Guzmán (1555): «Refranes o proverbios en romance que...» (PÀMIES 1997)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Els ulls van allà on va el cor

Variants i sinònims: Els ulls van allà on va el cor (PÀMIES 1997).

Equivalents
:

  • Do van antojos van los ojos [ES] (PÀMIES 1997)
  • Donde está el corazón, allí los ojos son [ES] (PÀMIES 1997)
  • On regarde volontiers ce qu'on aime [FR] (PÀMIES 1997)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca

Variants i sinònims:

  • El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca (PÀMIES 1997)
  • Els ulls mengen més que la boca (PÀMIES 1997)
Equivalents:
  • Lo que no entra bien por los ojos, entra mal por la boca [ES] (PÀMIES 1997)
  • Si a la vista no me agrada, no me aconsejes nada [ES] (PÀMIES 1997)
Explicació: De gastronomia. Els menjars solen incitar la gana més per la seva presentació que per les substàncies que contenen (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

El que l'ull veu, el cor creu

Variants i sinònims: El que l'ull veu, el cor creu (PÀMIES 1997).

Equivalents:

  • Lo que el ojo ve, cree el corazón [ES] (PÀMIES 1997)
  • Qui de l'oeil voit, du coeur croit [FR] (PÀMIES 1997)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls

Variants i sinònims: El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls (PÀMIES 1997).

Equivalents: El pan, con ojos; el queso, sin ellos, y el vino que salte a ellos [ES] (PÀMIES 1997).

Explicació: Sobre gastronomia (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

El cor i els ulls mai no són vells

Variants i sinònims:

  • El cor i els ulls mai no són vells (PÀMIES 1997)
  • Els ulls mai no són vells (PÀMIES 1997)
Equivalents:
  • Los ojos siempre son mozos [ES] (PÀMIES 1997)
  • Los ojos y los oídos, siempre son niños [ES] (PÀMIES 1997)
Nota: També es diu només dels ulls: «Els ulls mai no són vells»(PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Abriülls (o carfull), bons per als ulls

Variants i sinònims: Abriülls (o carfull), bons per als ulls (PÀMIES 1997).

Equivalents
: Abrojos abren ojos [ES] (PÀMIES 1997).

Explicació: L'«abriülls» és una planta herbàcia de la família de les compostes (centaurea calcitrapa); cast. «abrojos». També se'n diu obriülls. El nom d'aquesta planta prové del llatí 'aperi oculos', que vol dir 'obre els ulls' (PÀMIES 1997).

Nota: Cal tenir compte de no picar-se amb les punxes dels abriülls. «Carfull» és com se'n diu de les clofolles (embolcalls llenyosos d'alguns fruits) a la zona de Sort, municipi del Pallars Subirà (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • El mal de ojo, cúrale con el codo [ES] (PÀMIES 1997)
  • A oeil malade, ne touche que du coude [FR] (PÀMIES 1997)
Explicació: Cal no tocar els ulls, perquè són molt delicats (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

A l'ull amb el colze

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • Al ojo con el codo (y no del todo) [ES] (PÀMIES 1997)
  • A oeil malade, ne touche que du coude [FR] (PÀMIES 1997)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

No en vull, no en vull... ompliu-me'n sa capulla... deia un frare

Variants i sinònims:

  • No en vull, no en vull... ompliu-me'n la caputxa (PÀMIES 1997a)
  • No en vull, no en vull... ompliu-me'n sa capulla... deia un frare (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: No quiero, pero échamelo en el sombrero [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Explicació:
  • Es diu d'un qui fingeix no voler acceptar una cosa que en realitat desitja molt que li donin (PONS LLUCH 1993).
  • Dit del qui fingeix no voler una cosa que en realitat està desitjant (PÀMIES 1997a).
Font:
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui en vol, hi va; i qui no en vol, hi envia

Variants i sinònims:

  • Qui barba veu barba honra (PONS LLUCH 1993)
  • Qui en vol, hi va; i qui no en vol, hi envia (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Quien envía y no va, pronto se arrepentirá [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:
  • Vol dir que moltes vegades les coses surten millor anant-hi personalment l'interessat que enviant-hi un subaltern o qualsevol altre que no hi té tant d'interès (PONS LLUCH 1993).
  • Vol dir que el fer les gestions personalment, l'interessat, té més eficàcia que fer-les per escrit o per via d'intermediació (PONS LLUCH 1993).
Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui vol viure de tot s'ha d'enriure

Variants i sinònims: Qui vol viure de tot s'ha d'enriure (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Si quieres bien vivir, de todo te has de reír [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Suposa que per viure molts d'anys cal despreocupar-se de les coses i no prendre-les seriosament (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui romp es vidre el paga

Variants i sinònims: Qui romp es vidre el paga (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien rompió, que pague [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que, segons justícia, qui comet una falta ha de sofrir-ne les conseqüències (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

22/8/07

Mentre hi ha vida hi ha esperança

Variants i sinònims: Mentre hi ha vida hi ha esperança (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Mientras hay vida, la esperanza no sea perdida [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

  • Es troba també en el refranyer de gairebé tots els països. Indica que no cal desesperar-se mai d'arribar a poder obtenir el que hom desitja (AMADES 1951a).
  • Vol dir que mentre no ens hem mort podem trobar solució a les dificultats. Aquest refrany figura també en el «Refranyer català comentat» de J. Amades, qui en dóna un possible origen (PONS LLUCH 1993).
Etimologia: v. Mentre hi ha vida hi ha esperança.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Dient sa veritat, es perd s'amistat

Variants i sinònims:

  • Cantant les veritats, es perden les amistats (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Dient sa veritat, es perd s'amistat (PONS LLUCH 1993)
  • Qui diu ses veritats perd ses amistats (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Cantando las verdades se pierden las amistades [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • En diciendo las verdades, se pierden las amistades [ES] (PONS LLUCH 1993).
  • Si j‟avais la main plein de vérité, je m‟en garderai bien de l‟ouvrir (trad.: Si tingués la mà plena de veritat, me’n guardaria bé d’obrir-la) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
  • Truth finds foes where it makes none (trad.: La veritat troba enemics on no n’hi ha cap) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
Explicació:
  • Tot i que «qui ens estima ens farà plorar», no ens agrada que ens retreguin els defectes i que pretenguin corregir-nos (PONS LLUCH 1993).
  • Recomana no dir la veritat als amics, ja que pot provocar una situació contraproduent (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»

Variants i sinònims:

  • Dos fills d'un ventre i cada un de son temple (SAURA 1884)
  • V. Tants caps, tants barrets
  • Tots som d'un ventre i no som d'un «temple» (PONS LLUCH 1993)
  • Tots són d'un mateix ventre, i cada u d'un (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Ciento de un vientre y cada uno de su miente [ES] (SAURA 1884)
  • Muchos hijos son de un vientre mas no de un temple [ES] (PONS LLUCH 1993)
Explicació: Significa que, encara que siguin germans, les persones són molt diferents de temperament, de caràcter, etc. (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets

Variants i sinònims:

Equivalents: Dime con quien andas i te diré quién eres [ES] (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir).

Parèmia segons la font original: Digasme ab qui vas y't diré qui ets (SAURA 1884)

Explicació: Vol dir que, coneixent les virtuts, defectes o costums dels companys habituals, és fàcil conèixer la manera d'esser o pensar d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

(A) (o allà) on vagis, d'es teus n'hagis

Variants i sinònims: (A) (o allà) on vagis, d'es teus n'hagis (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Donde parares, de los tuyos halles [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que per obrir-se camí en qualsevol situació de la vida convé trobar-hi bon costat de persones amigues (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Els ulls mengen més que sa boca

Variants i sinònims: Els ulls mengen més que sa boca (PONS LLUCH 1993).

Equivalents
: Lo que no entra bien por los ojos, entra mal por la boca [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que els menjars solen incitar la gana, més per la seua presentació que per les substàncies que contenen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Terra negra fa bon blat

Variants i sinònims:

  • Terra d'antigot fa de tot (PONS LLUCH 1993)
  • Terra negra fa bon blat (PONS LLUCH 1993)
  • Terra negra fa bon blat, i sa blanca el fa bulbat (PONS LLUCH 1993)
  • Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa baldat (PONS LLUCH 1993)
  • Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa flac (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Las tierras morenas dan pan, y las blancas, cardizal [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:
  • En sentit figurat es diu per significar que són preferibles les noies morenes a les rosses (PONS LLUCH 1993).
  • Terra negrosa afemada per l'home antic, molt productiva. La gent de camp per demostrar la qualitat d'aquest tipus de terra, diu que fa «bonjesusos» (PONS LLUCH 1993).
Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui temps espera, temps li falta

Variants i sinònims:

  • Qui temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)
  • Qui temps té i temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Quien tiene tiempo y tiempo pierde, cuando quiere no puede [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que el qui deixa les coses sense fer, pensant tenir temps de fer-les, sol quedar enganyat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Després d'una tempesta ve una bonança

Variants i sinònims:

  • Darrera sa barrundanga, ve sa bonança (PONS LLUCH 1993)
  • Darrera sa borrasca, ve sa bonança (PONS LLUCH 1993)
  • Després d'una tempesta ve una bonança (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Después de la tempestad viene la calma [ES].

Explicació: Es diu en la confiança que després dels contratemps que se sofreixen, seguirà una època bona, en compensació (PONS LLUCH 1993).

Nota: El refrany català és tret de Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Tant és sabó com fil negre, tot és per a sa roba

Variants i sinònims:

  • Tant és arròs com fil negre (PONS LLUCH 1993)
  • Tant és sabó com fil negre, tot és per a sa roba (PONS LLUCH 1993)
  • Tant m'estim pa com peix (PONS LLUCH 1993)
  • Tant m'estim quatre com dos parells (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Jabón e hilo negro, todo es para la ropa [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que tant és una cosa com una altra (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

A qui has de donar sopar no planguis sa bereneta

Variants i sinònims:

  • A qui has de donar sopar no planguis sa bereneta (PONS LLUCH 1993)
  • No planguis bereneta a qui ets (o has) de donar sopar (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Al niño que has de cenar, no le prives de merendar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Suposa que pot reportar una economia (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Un son en duu un altre

Variants i sinònims: Un son en duu un altre (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Un sueño llama a otro [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu de la persona molt dormilega (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

A (o a casa) on hi entra es sol no hi entra es metge

Variants i sinònims:

  • A (o a casa) on hi entra es sol no hi entra es metge (PONS LLUCH 1993)
  • els balcons són més sans que les finestres (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Donde no entra el sol entra el doctor [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:
  • Es diu per ponderar les virtuts sanitàries que té el sol (PONS LLUCH 1993).
  • Significa que com més grossa sia l'obertura per dar entrada a l'aire i al sol és més benefactora per a la salut (PONS LLUCH 1993).
Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Serviu-me que de bons (o donys) vénc... i venia de casta d'ases

Variants i sinònims: Serviu-me que de bons (o donys) vénc... i venia de casta d'ases (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Servidnos, que de buenos venimos [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu d'aquells que volen ser més respectats del que llurs mèrits demanen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No hi ha sermó sense sant Agustí

Variants i sinònims: No hi ha sermó sense sant Agustí (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Sermón sin agustino, olla sin tocino [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: L'abundància d'obres escrites per aquest sant i la gran varietat de temes que tracta han exercit una gran influència en el pensament cristià (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor

Variants i sinònims:

  • Qui sembra a terra d'altri, perd feina, producte i llavor (PONS LLUCH 1993)
  • Qui sembra a terra (o a ca) d'altri, perd sa feina i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
  • Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Quien siembra en tierra ajena, pierde el grano y la faena [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que qui posa el seu esforç en negocis d'altri sol sortir-ne perjudicat o mal pagat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sega avallet si vols collir palla i gra

Variants i sinònims: Sega avallet si vols collir palla i gra (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Baja la mano y cogerás paja y grano [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per recomanar que s'aprofitin bé les coses (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze

Variants i sinònims:

Equivalents: Quien descubre su secreto, no tiene el seso completo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que un secret deixa d'esser-ho quan ha sortit d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Secret de tres no és bo per res

Variants i sinònims:

Equivalents: Secreto de tres, secreto no es [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:
  • Es diu quan les persones secretegen (PONS LLUCH 1993).
  • Es diu per censurar aquells que es posen a parlar en veu baixa davant la gent (PONS LLUCH 1993).
Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Variants i sinònims:

Equivalents: Lo que no quieras que se sepa, no lo digas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació
: Es diu perquè allò que sap més d'un, deixa de ser secret (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Segons els sants, els encens

Variants i sinònims:

  • Segons els sants, els encens (PONS LLUCH 1993)
  • Segons lo sant (o l'altar), los encens (SAURA 1884)
Equivalents:
  • A poco dinero poco sermón [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Cuales barbas tales tobajas [ES] (SAURA 1884)
Explicació: Vol dir que el tracte que es dóna a la gent ha d'ésser proporcionat a la seva categoria (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona

Variants i sinònims:

  • A port arribat, bot oblidat (P: VIII, 439)
  • A port arribat, vot oblidat (S&C: 351)
  • Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara (P: XIII, 50) 
  • Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona (P: XIII, 417)
  • No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona (PONS LLUCH 1993)
  • No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona (PONS LLUCH 1993)
  • Només es recorda de santa Bàrbara quan trona (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Danger passé, saint oublié [FR] (S&C: 351)
  • El peligro pasado, el voto olvidado [ES] (S&C: 351)
  • Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Rogar al santo hasta pasar el tranco [ES] (Résped 2010) 
  • The danger past God is forgotten [EN] (S&C: 351)
Explicació:
  • Significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobam estrets o en perill (PONS LLUCH 1993).
  • Ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Un cop solucionat el problema, no ens recordem de qui ens ha ajudat (P: XIII, 50).
  • Hace alusión al desagradecimiento, pues hay quienes, después de obtenido el provecho o el favor, ponen en práctica aquello de que si te he visto, no me acuerdo [ES] (S&C: 351)
Nota: Trobo a Hombre refranero un equivalent castellà que em recorda aquest refrany, i l'anoto, encara que el sentit és una mica diferent: "Se dice para criticar a los que cuando están en un apuro buscan ayuda y la suplican y una vez pasado este se olvidan de su arrepentimiento e incluso de su benefactor, como los que rezan con falsa fe, solo mientras se ven apurados".

Font:

Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons

Variants i sinònims:

  • A on no n'hi ha sang botifarres no s'hi fan (MORET 1995)
  • Allà a on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (FARNÉS 1913)
  • Allà on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (SADURNÍ (1982)
  • Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons (PONS LLUCH 1993)
  • Allà on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)
  • Allí on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (BELLMUNT 1987)
  • Amb la sang, botifarres no s'hi fan (FARNÉS 1913)
  • On no hi ha sang no es fan botifarres (GALIANA 1767)
  • On no hi ha sang no fan sobrassades (PONS LLUCH 1993)
  • On no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (CRUANYES 1985) - (CONCA 1993)
  • On no hi ha sang, no hi ha botifarres (FARRÀS 1998)
  • On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (SERRA I BOLDÚ 1928)
  • Sense carn botifarres no es fan (FARNÉS 1913)
  • Sense sang no fan (o no poden fer) botifarrons (PONS LLUCH 1993)
  • Si no hi ha sang, no es poden fer botifarres (MARTÍ I ADELL 1987)
Equivalents: Cuando no hay sangre no se pueden hacer morcillas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

  • Referència a les botifarres de sang, del porc (SERRA I BOLDÚ 1928)
  • Vol dir que, si no hi ha parentesc, els altres motius d'acció tenen poca força. A més del sentit directe hem sentit aplicar-lo amb el significat que, sense esforç o patiment, no es pot aconseguir res d'importància. També que no es pot completar una cosa quan hi manca alguna part important (PONS LLUCH 1993).
  • Quan no s'és parent minva l'interès (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sac buit no s'aguanta dret

Variants i sinònims:

  • Amb panxa buida un bou no pot fer feina (PONS LLUCH 1993)
  • Sac buit no s'aguanta dret (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Saco vacío no se tiene derecho [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:
  • «Sac buit» s'aplica sovint en sentit d'home dejú, desanat...; també en el de bossa buida, misèria (PONS LLUCH 1993).
  • És una fórmula per negar-se a treballar quan no hi ha retribució (PONS LLUCH 1993).
Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel

Variants i sinònims: De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel (PONS LLUCH 1993).

Equivalents
: De la flor de la peonia no sacan miel las abejas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que, d'allà on no n'hi ha, no en poden treure. Hi ha una cançoneta que hi fa referència (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Rient, rient, bat es cul a sa gent

Variants i sinònims: Rient, rient, bat es cul a sa gent (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Riendo, riendo, verdades diciendo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu referint-se a algú que sense fer soroll ni ostentació guanya als altres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».