Estiu que dura, tardor assegura

Variants i sinònims: Estiu que dura, tardor assegura (PUJOL 1999).

Equivalents: Verano que dura, otoño asegura [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Estiu sec, tardor molla

Variants i sinònims: Estiu sec, tardor molla (FARRÀS 1998).

Equivalents: Tras secos veranos, otoños tempranos [ES].

Localització: Es diu a l'Alt Pirineu.

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Quan la Candelera plora, l'hivern és fora

Variants i sinònims:

• Quan la Candelera plora, l'hivern és fora (CORREAS-GARGALLO 2003)
• V. Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu

Equivalents:

• A Candelera ha plorau pero l’ivierno n s’h’acabau [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Cando a Candelaria chora[,] metá do inverno vai fora [GL] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Cuando la Candelaria plora, está el invierno fora [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Si a Candelera plora[,] l’invierno està fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Si pa la Candelera no plora, l’invierno no ye fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)

Font: Correas-Gargallo (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

A l'estiu, tota cuca viu

Variants i sinònims: A l'estiu, tota cuca viu (SAURA 1884).

Equivalents: cra, cra, en el estío por todas partes hay casa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: en l'istiu, tota cuca viu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa

Variants i sinònims:

• V. Acabar-se en un no res
  
• Plors d'infant, tal com vénen se'n van (ESPUNYES 2007)
• Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• Tot això i no res és la mateixa cosa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: A la ramera y a la lechuga, una temporada le dura [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pluja de istiu y flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu

Variants i sinònims:

• V. Quan la Candelera plora, l'hivern és fora
  
• Quan la Candelera plora, l'hivern és fora; quan la Candelera riu, som a s'estiu (PONS LLUCH 1993)
• Si la Candelera plora, es fred ja és fora; si la Candelera riu, es fred és viu (PONS LLUCH 1993)
• Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu (PONS LLUCH 1993)
  
• Si la Candelera riu, ni hivern, ni estiu (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cuando la Candelaria llora, ya está el invierno fora [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Cuando la Candelaria llora, ya está el invierno fora; que llore o que cante, invierno atrás y delante [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Sentit a Ciutadella. Significa que si plou per la Candelera, el fred minva; i si està serè augmenta. El temps és clar i les temperatures no solen esser baixes, pròpies de l'hivern. I en canvi anuncia que el fred serà tardà i per tant acursarà l'estiu. El sinònim és de V. Serra i Boldú (a Cult Popular a la Mare de Déu). En castellà acaba: «Que llore o que cante, invierno atrás y delante» (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Una flor no fa estiu

Variants i sinònims:

• Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera (FARNÉS 1992)
• Una flor no fa estiu (BALBASTRE 1977)
  
• Una flor no fa estiu ni dues primavera (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO-ROURA 1986) - (CONCA 1987) - (GIMENO 1989)
  
• Una flor no fa estiu, ni dues primavera (FONT 1900) - (MILLÀ 1965) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (GARCÍA SALINES 1994) - (ABRIL 1996) - (PUJOL 1999) - (PARÉS 1999)
  
• Una flor no fa estiu; ni dues, primavera (PONS LLUCH 1993)
• Una flor no fa primavera (CRUANYES 1985) - (GIMENO-ROURA 1986) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999)
• Una flor no fa primavera, ni dues estiu (FARRÀS 1998)
• Una mosca no fa primavera, ni dues estiu (FARRÀS 1998)
• Una oraneta no fa primavera (FONT 1900)
• Una orenella no fa estiu, ni dues primavera (CONCA 1993)
• Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (PARÉS 1999)
• Una oreneta no fa estiu ni dues primavera (SALVÀ 1990)
• Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (MILLÀ 1988) - (PUJOL 1999)
  
• Una oronella (o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Una espiga no hace manojo [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Una golondrina no hace verano [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Explicació:

• Recomana de tenir una actitud realista davant els fets ja que calen indicis diversos per afirmar qualsevol cosa; la primera impressió pot resultar errònia (GIMENO 1989).
  
• Vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general (PONS LLUCH 1993).
• Un exemplar no fa regla (PONS LLUCH 1993).
  
• Un sol cas no pot ser pres com a norma general. També vol indicar que calen indicis per afirmar quelcom (PARÉS 1999).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».