Si vols enganyar al marxant, posa-li la ganància per davant

Variants i sinònims: Si vols enganyar al marxant, posa-li la ganància per davant (SAURA 1884).

Equivalents: El codicioso y el tramposo, presto se conciertan [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si vóls enganyar al marxant, pósali la ganancia per davant (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El que es diu al darrere, no es diu al davant

Variants i sinònims:

• v. darrere el rei, figues li fan
• del darrere al rey li fan bragues (SAURA 1884)
• El que es diu al darrere, no es diu al davant (SAURA 1884)
  

Equivalents: Barba a barba, vergüenza se cata [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo que's diu al darrera, no's diu al devant | Del detrás al rey li fan bragas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Darrere el rei, figues li fan

Variants i sinònims:

• Bellaco entreteniment, és dir mal de la gent (o del qui està absent) (SAURA 1884)
• Darrere el rei, figues li fan (PONS LLUCH 1993)
• De «detrás» al rey li fan banyes (SAURA 1884)
• V. El que es diu al darrere, no es diu al davant
• Per davant la gara-gara, i per «detrás» la punyalada (SAURA 1884)

Equivalents:

• Delante hago acato, y detrás al rey mato [ES] (SAURA 1884)
• Las espaldas vueltas, al mismo rey le hago morisquetas [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: De detrás al rey li fan banyas | Per davant la garagara, y per detrás la punyalada | Bellaco entreteniment, es dir mal de la gent (ó del qui està ausent) (SAURA 1884)

Explicació: Significa que els personatges importants són reverenciats a la cara, però menyspreats d'amagat. Es diu també dels qui s'aprofiten dels descuits de la vigilància per obrar a contra llei (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Llevant, aigua davant

Variants i sinònims: Llevant, aigua davant (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Aire de Levante, agua delante [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Assenyala pluja (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El ruc del traginer sempre va davant

Variants i sinònims:

• El burret davant, perquè no s'espanti (MILLÀ 1965)
• El burro sempre va al davant (MILLÀ 1965)
• El ruc del traginer sempre va davant (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• El borriquito por delante, para que no se espante [ES] (GIMENO 1989)
• El burro delante, para que no se espante [ES]

Explicació: Dit d'algú que sempre vol anar davant de tothom en un afany de protagonisme sense percebre que no és el lloc físic que ocupa algú el que li reconeixen els altres. La comparança de la persona que actua d'aquesta manera demostra la seva escassa intel·ligència (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Cada cosa al seu temps

Variants i sinònims:

• Anem a pams (Zèfir)
• Cada cosa a son temps, com les figues en l'agost (D. y M. 1854)
• Cada cosa al seu temps (BALBASTRE 1977) - (GIMENO (1989)
  
• Cada cosa en son temps, com les figues a l'agost (SAURA 1884)
  
• Comencem pel començament (Zèfir)
  
• El primer és el que va davant (Zèfir)
  
• Primer és una cosa que altra (Zèfir)
• V. Primer són les obligacions que les devocions
  

Equivalents:

• Cada cosa a su tiempo y los nabos en adviento [ES] (D. y M. 1854)
  
• Cada cosa en su tiempo, como los nabos en adviento [ES] (SAURA 1884)
  
• Cada cosa en su tiempo y los nabos en Adviento [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
  
• First things first [EN] (Zèfir)
  
• Lo primero es lo primero [ES] (Zèfir)

Parèmia segons la font original:

• Cada cosa à son tèmps, com las figas en agost (D. y M. 1854)
• Cada cosa en son temps, com las figas en agost (SAURA 1884).

Explicació:

• Adverteix que les coses s'han de fer amb oportunitat (font original: Adv. que las cosas deuhen fèrse ab oportunitat) (D. y M. 1854).
• Diu algú aconsellant de no avançar els fets o les accions (GIMENO 1989).
  
• Una cosa és més important o més urgent que una altra (Zèfir).

Font:

• D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Zèfir (febrer 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

A més de pregar cal treballar

Variants i sinònims:

• A Déu prega el qui treballa (MARTÍ I ADELL 1987)
• A més de pregar cal treballar (BALBASTRE 1977)
• Aida’t i t’aidaré (F: I, 300)
• Ajuda a qui ajudar-s’hi ha (F: I, 595)
• Ajuda y seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’m i jo t’ajudaré (F: I, 596)
• Ajuda’t del teu, que t’ajudarà Déu (F: I, 594)
• Ajuda't i Déu t'ajudarà (PONS LLUCH 1993)
  
• Ajuda't i el cel t'ajudarà (GIMENO 1989)
• Ajuda’t i seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’t i t’ajudaré (GIMENO 1989) - (F: I, 594) - (F: I, 598) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ajuda’t, que ajudat seràs (F: I, 594)
• Al que carrega davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Al que va davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Cada qual s’ajuda així com pot (F: I, 599)
  
• Déu diu ajuda't i t'ajudaré (SAURA 1884)
• Déu diu: ajuda't que t'ajudaré (SAURA 1884) - (F: I, 594)
• Qui matina fa farina (POPULOGIS 2012) - (S&C: 57)

Equivalents:

• A Dios rogando y con el mazo dando [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - [F: I, 594] - (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (POPULOGIS 2012) - (F: I, 594] - (MK: 38.070) - (DG: V i IX) - (S&C: 57)
• Aide-toi, le Ciel t’aidera (Trad.: Ajuda’t i el cel t’ajudarà) [FR] (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 57) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ayúdate y ayudarte he [ES] (SAURA 1884)
• Ayúdate y Dios te ayudará. [ES] (F: I, 594)
• Ayúdate, y te ayudaré [ES] (S&C: 129)
• Dii faciente, adiuvante. [IT] (F: I, 594)
• God helps them that help themselves (Trad.: Déu ajuda els qui s’ajuden) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• God helps those who help themselves [EN] (EPE: 239) - (S&C: 17)
  
• Help yourself and God will help you [EN] (S&C: 129)
• I thank God and my cunning [EN] (S&C: 17)
• Le monde appartient à celui qui se lève tôt [FR] (DG: V i IX)
• Manus pro se quisque affert. [F: I, 599]
• Nitere; nitentem qua fas erit ipse iuvabo [LL] (F: I, 595)
• Ora et labora [LL] (F: I, 598)
• Orare et laborare [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• «Pon tú y pondré yo», dice Dios (PONS LLUCH 1993)
• Si quieres que haga por ti, haz por mi [ES] (F: I, 594)
• Si tibi vis faveam, quariter mihi, Sexte, faveto [LL] (F: I, 594)
• Si tibi vis operam praestem, praestato vicissim [LL] (F: I, 594)
• Surgere non segnes adiuvat ipse Deus [LL] (F: I, 594)

Contrari: No per molt matinejar, amaneix més prest el dia. (P: II, 5152)

Explicació:

• Vol dir que cal posar l'esforç necessari i no fiar-ho tot a la protecció divina (PONS LLUCH 1993).
• Aposta per la cultura de l’esforç diligent en comptes de la cultura de la subvenció (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Recomienda trabajo personal y buena diligencia para conseguir el éxito [ES] (S&C: 57).
• If your want to succeed you must make the effort yourself [EN] (EPE: 239).
• Indica que podem demanar ajut sempre i quant treballem per aconseguir allò demandat. Només en aquest cas se‟ns ajudarà (PUJOL I CAMPENY 2008).
• Vol dir que cal fer les coses quan toca en previsió que es presenten inconvenients posteriors (POPULOGIS 2012)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.  
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  
• Verbofília. Populogis (2012).