Després de romput el cap es posen cervellera

Variants i sinònims:

• Després de romput el cap es posen cervellera (PÀMIES 1997a)
  
• En tenir el cap batut, no hi val cervellera (PÀMIES 1997a)
• Guardeu-vos d'un ja està fet (PÀMIES 1997a)
• V. Quan fou mort el combregaren
  
• Quan tenen el cap romput, es posen cervellera (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor [LL] (PÀMIES 1997a)
• Después de descalabrado, untarle el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quebrar el ojo y untar el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quebrásteme la cabeza y ahora me untas el casco [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Fer tard quan es vol aplicar una solució (PÀMIES 1997a).
• Es diu de qui amb la lloança vol curar el greu mal que ha fet abans contra la mateixa persona (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Quan fou mort el combregaren

Variants i sinònims:

• V. D'aigua passada molí no en mol
  
• Despres de caiguda la pedregada, toquen a temps (SAURA 1884)
• V. Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
  
• Després de mort el combregaren (BALBASTRE 1977)
• V. Després de romput el cap es posen cervellera
  
• El combregaren després de mort (BALBASTRE 1977)
• Quan fou mort el combregaren (PÀMIES 1997a)
  
• Quan fou mort (o morta) lo combregaren (PONS LLUCH 1993)
  
• Quan són dades són ballades (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• A buena hora, mangas verdes [ES] (BALBASTRE 1977)
• Al asno muerto, la cebada al rabo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Casado y arrepentido [ES] (BALBASTRE 1977)
• Después de muerto Pascual, le llevan el orinal (PONS LLUCH 1993)
  
• Después de vendimias, cuévanos [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu dels auxilis o remeis que arriben tard (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].