Abril mullat, bo per al blat

Variants i sinònims:  

• Abril mullat, bé pel plat (FARRÀS 1998).
• Abril mullat, bo pel blat (FARNÉS 1992-98) - (PARÉS 1997 i 1999) - (PUJOL 1999) - (DABAN 2006) - (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, bo per al blat (GARGALLO GREGORI 2008) - (PÀMIES 2012a).
• Abril mullat, creix l'herba per al ramat (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, de pa en ve carregat (FARRÀS 1998) - (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, fa créixer l'herba i el ramat (DABAN 2006).
• Abril mullat, fa créixer l'herba pel ramat (FARRÀS 1998).
• Abril mullat, fa créixer l'herba per al ramat (BELLMUNT 1987)
• Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat (AMADES 1951 i 1983) - (PARÉS 1999) - (DABAN 2006)
• Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat (o mal per l'hort, bé pel sembrat) (PÀMIES 2012a). 
• Abril mullat, mal per a l'hort, bé per al sembrat (FORGAS 1992).
• Abril mullat, mal per l'hort, bé pel sembrat (GARGALLO GREGORI 2008).

Equivalents:

• Abril mojado, bueno para los trigos y malo para los gusanos (o de panes viene cargado, o malo en la huerta y bueno en el campo, o panes trae en el saco) [ES] (PARÉS 1999).
• Abril mojado, de panes viene cargado (o malo en la huerta y bueno en el campo, o panes trae en el saco) [ES] (PÀMIES 2012a).

Explicació:

• Les pluges tenen una rellevant importància, i la veu popular tant s'exclama per poques com per massa (AMADES 1983).
• Refranys "de calendari", que fixen en la memòria del pagès la millor època per a la sembra dels seus blats, i la relació entre el clima i la futura collita (FORGAS 1992).
• La primera part del refrany contradiu l'anterior; la segona ens indica la importància de les pluges per al blat (s.v. Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat) (PARÉS 1999).
• La pluja d'abril és beneficiosa per al blat (PARÉS 1999) - (PÀMIES 2012a).

Font:

• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012a): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

Al setembre, el qui tinga blat que el sembre

Variants i sinònims: Al setembre, el qui tinga blat que el sembre (MARTÍ I ADELL 1987).

Equivalents: Por septiembre quien tiene trigo que siembre [ES].

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós

Variants i sinònims: Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Dice el labrador a su trigo: en julio te espero amigo [ES]

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat

Variants i sinònims: Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny segat; pel juliol trillat; per l'agost, mòlt i pastat) (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999).

Equivalents: En abril, espigado; en mayo, granado; en junio, segado; en julio, trillado, y en agosto, encaramado [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació:

• Calendari del blat (GIMENO-ROURA 1986).
• Indica l'evolució del blat i com s'ha de tractar (PARÉS 1999).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999).

El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat

Variants i sinònims:

• El blat, curt o llarg, pel juny ja ha d'ésser segat (AMADES 1951)
  
• El blat primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar (FARRÀS 1998)
• El blat, primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar (AMADES 1951)

Equivalents: El heno, corto o largo, por junio ha de estar segado [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951).

El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most

Variants i sinònims: El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Mayo come trigo y agosto bebe vino [ES].

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Ahir deia blanc i avui diu negre

Variants i sinònims:

• Ahir deia blanc i avui diu negre (ESPUNYES 2007)
• Ara diu blat, ara diu ordi (ESPUNYES 2007)
• Ara diu pa, ara diu coca (ESPUNYES 2007)
• Cada vegada que va a pixar canvia (o muda) de pensament (ESPUNYES 2007)
• Les coses d'aquest món, verdes i madures són (ESPUNYES 2007)
• On va dir negre, ara diu blanc (POPULOGIS 2012)
• Quan són figues són raïms (SAURA 1884)
• V. Ser més variable que el temps (o que el vent)
• Tan aviat diu figues com raïms (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Cuando pitos flautos, cuando flautos pitos [ES] (SAURA 1884)
• Donde digo digo no digo digo, que digo Diego [ES] (ESPUNYES 2007)
• Donde dije digo, digo Diego [ES] (POPULOGIS 2012)

Parèmia segons la font original: Quant son figas son rahims (SAURA 1884).



Explicació: Fórmula per a indicar que algú es desdiu d'una afirmació anterior  (POPULOGIS 2012). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Verbofília. Populogis (2012).

Terra negra fa bon blat

Variants i sinònims:

• Terra d'antigot fa de tot (PONS LLUCH 1993)
• Terra negra fa bon blat (PONS LLUCH 1993)
  
• Terra negra fa bon blat, i sa blanca el fa bulbat (PONS LLUCH 1993)
• Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa baldat (PONS LLUCH 1993)
• Terra negra fa bon blat, terra blanca el fa flac (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Las tierras morenas dan pan, y las blancas, cardizal [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• En sentit figurat es diu per significar que són preferibles les noies morenes a les rosses (PONS LLUCH 1993).
• Terra negrosa afemada per l'home antic, molt productiva. La gent de camp per demostrar la qualitat d'aquest tipus de terra, diu que fa «bonjesusos» (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo)

Variants i sinònims: Blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo) (SAURA 1884).

Equivalents: Sembrado tumbado levanta el amo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Quan el blat és molt ple i l'espiga s'ajeu pel pes és senyal que ha ben granat i, per tant, de bona anyada (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Any d'aubó, anyada de blat

Variants i sinònims: Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Año de gamones, trigo a montones [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Signifiquen que els anys amb abundància d'albons, són de bona anyada de blat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat

Variants i sinònims:

• No digues que és cigró, si no el tens dins del sarró (SOLERIESTRUCH 1980)
• No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat (SAURA 1884)
  
• No diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat (GIMENO 1989)
• No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat (DIÀFORA 1982)
• No es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No es pot dir blat (o no diguis blat), que no sigui al sac i encara ben lligat (SAURA 1884)
• No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)
  
• Qui guanya primer, s'escanya darrer (GIMENO 1989)
• Tots els gats tenen tos, menys el meu que té catarro (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Antes que acabes no te alabes [ES] (GIMENO 1989)
• Aun no asamos y ya empringamos [ES] (SAURA 1884)
• C'est viande mal prête que lièvre en buisson (Trad.: És millor carn mal preparada que llebre als matolls) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De la mano a la boca desaparece la sopa [ES] (SAURA 1884)
• De la mano a la boca se pierde la sopa [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Don't sell the skin till you have caught the bear (Trad.: No venguis la pell fins que hagis caçat l’ós) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nadie se alabe hasta que se acabe [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• No digas oliva hasta que sea cogida [ES] (BALBASTRE 1977)
• No me digas oliva hasta que me tengas en el saco [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No vendas la piel del oso hasta que sea cazado [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Tots los gats tenen tos, menos lo meu que té catarro | No's pot dir blat, que no sia al sach y encara ben lligat | No's pot dir (ó no diguis) blat, que no siga al sach y encara ben lligat | No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)

Explicació:

• No cal cantar victòria abans del final (GIMENO 1989).
• No podem estar segurs d'obtenir una cosa fins que la tinguem entre mans (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.