El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts

Variants i sinònims:

• El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts (FARRÀS 1998)
• El setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts (PUJOL 1999)
• El setembre s'enduu els ponts i eixuga les fonts (GARCIA SALINES 1994)
• El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) – (PARÉS 1999)
  
• El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts (FARRÀS 1999)
• Es setembre, o seca ses fonts o s'enduu es ponts (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont (BELLMUNT 1987). De les Garrigues. La pluja (ho diuen en castellà) (BELLMUNT 1987)
• Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
• Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
• Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Septiembre, o lleva los puentes o seca las fuentes (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes (TIRADO 1987)
• Septiembre, o seca las fuentes o arrastra los puentes (RIVAS 1999)

Explicació:

• Fa referència a la pluja, ja que si no plou pel setembre s'esgoten les reserves d'aigua i, en canvi, si plou, prou vegades ho fa torrencialment (PONS LLUCH 1993)
• O plou massa, o massa poc (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp

Variants i sinònims:

• Tant d'anar el càntir a la font, al remat es trenca (BALBASTRE 1977)
• Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp (GARCÍA SALINAS 1994)
• Tantes vegades va el canteret a la font, que ve un dia que es romp (CONCA 1988)
• Tantes vegades va es cànter a sa font que arriba que es trenca (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se quiebra [ES] (BALBASTRE 1977)
• Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe [ES] (GARCÍA SALINAS 1994)

Explicació: Es diu per significar que la insistència en una mateixa cosa arriba a causar-hi algun efecte (PONS LLUCH 1993).

Nota: Ja el trobem documentat en Francesc Eiximenis, al segle XIV.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", per tèrbola que sigui

Variants i sinònims:

• No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", per tèrbola que sigui (AMADES 1951)
• No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", que de pitjor en sé (AMADES 1951)
• No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No es pot dir: Font, d'aquesta aigua no en beuré (BALBASTRE 1977)
• No es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré (GARCÍA SALINAS 1994)

Equivalents:

• Don‟t say I'll never drink of this water (Trad.: No diguis mai no en beuré d’aquesta aigua) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Il ne faut pas dire: fontaine, je ne boirai ton eau (Trad.: No s’ha de dir: font, no beuré la teva aigua) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nadie puede decir de esta agua no beberé [ES]
• No digas de esta agua no beberé por turbia que esté [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nunca digas "De esta agua no beberé" [ES]

Explicació: Recomana no rebutjar cap possibilitat (PUJOL I CAMPENY 2008)

Comentaris: els refranys en català són trets de:

• Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

 Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.