Primer morir que deixar de viure

Variants i sinònims:

• A qui es mor de por li fan la sepultura de cagallons (SAURA 1884)
• L'home covard mor espaterrat (SAURA 1884)
• Primer morir que deixar de viure (SAURA 1884)
  
• V. Qui no s'arrisca no pisca

Equivalents: Al que de miedo se muere, de cagajones le hacen la sepultura [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A qui's mor de por li fan la sepultura de cagallons | Qui no s'arrisca no pisca | Primer morir que deixar de viurer | L'home cobart mor espatarrat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui no s'arrisca, no pisca

Variants i sinònims:

• V. Primer morir que deixar de viure
• Qui no arrisca no pisca (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui no posa el ventre en perill, mai va fart (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui no posa el ventre en perill, no mor fart (BALBASTRE 1977)
• Qui no s'arrisca, no pisca (BALBASTRE 1977)
• Qui no s'embarca no passa la mar (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• El que no aventura no pasa el mar [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nothing ventured, nothing gained (Trad.: Res aventurat, res guanyat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui n'hasarde rien, n'a rien (Trad.: Qui no arrisca res, no té res) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien no se arriesga, no pesca [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no se aventura, no pasa la mar [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Volen dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (PONS LLUCH 1993).
• Es necessita arriscar quelcom si es vol guanyar alguna cosa com a contrapartida (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.