Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells

Variants i sinònims: Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells (SAURA 1884).

Equivalents: Del padre en la vejez, baculo el buen hijo es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De los pares quant son vells, no'l descuydes un punt d'ells (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al badoc muda-li el joc

Variants i sinònims:

• Al badoc muda-li el joc (SAURA 1884)
• V. Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap

Equivalents: Al bobo múdale el juego [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Al badoch múdali el joch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap

Variants i sinònims:

• V. Al badoc muda-li el joc
• Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap (PÀMIES 1997a)
  
• Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant mostra el cap (SAURA 1884)
  

Equivalents: Al bobo múdale el juego y quédase lelo [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a).

Explicació: Es posa en evidència parlant de temes que no domina (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Per un punt va perdre sa mula

Variants i sinònims:

• Per un punt l'abat va perdre sa mula (PONS LLUCH 1993)
• Per un punt va perdre sa mula (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Por un punto ruín, perdió su asno Martín [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que, a vegades, de poca cosa vénen pèrdues molt importants (D.). Sembla refrany d'ús universal, a Mallorca, segons el DCVB, el diuen com a sinònim (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui no fa nuu, es punt perd

Variants i sinònims:

• Qui no fa nuu, es punt perd (PONS LLUCH 1993)
• Tot lo que penja pot (o va a mà de) caure (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien no da nudo, pierde punto [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Significa que les coses s'han de deixar ben acabades o assegurades contra possibles accidents (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que totes aquelles coses insegures, que tenen possibilitat de fallar, arriben a fallar alguna vegada: que tot és possible si les circumstàncies s'avenen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».