índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gos. Mostrar tots els missatges

29/6/08

El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça

Variants i sinònims:

  • El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça (SAURA 1884)
  • La persona de bon cor, mai oblida el favor (SAURA 1884)
Equivalents: El can de buena raza ha mientes del pan y de la caza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Lo gos de bona rassa's recorda del pa y de la cassa | La persona de bon cor, may olvida lo favor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

29/5/08

Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any

Variants i sinònims: Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Entre San Juan y San Pedro, esquila al perro [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

27/2/08

Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó

Variants i sinònims: Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents:

  • Marzo marcero, por la mañana cara de perro, y por la tarde hermoso mancebo [ES]
  • Marzo marcero, por la mañana rostro de perro; por la tarde, valiente mancebo [ES] (GONZÁLEZ 1983)

Explicació: Fa referència a la variabilitat del temps (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

30/11/07

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

  • Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  • Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  • Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  • Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  • Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  • El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
  • El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
  • El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
  • El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
  • El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
  • El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
  • Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
  • Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
  • Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
  • Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
  • Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  • Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
  • Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
Equivalents:
  • Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
  • El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
  • El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  • Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)
Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:
  • Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
  • Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
  • Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.
Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

23/10/07

Vet aquí sant Roc i el gos

Variants i sinònims: Vet aquí sant Roc i el gos (SAURA 1884).

Equivalents: Allá va Sancho con su rocín [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Vet aquí san Roch y'l gos (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

6/9/07

Gos pobre, ple de ronya

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • A burro viejo la mayor carga y el peor aparejo [ES] (SAURA 1884)
  • Balandrán de desdichado, nunca sale de empeñado [ES] (SAURA 1884)
Nota: El refrany català també es troba documentat a Farnés (1992).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

19/8/07

De llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar

Variants i sinònims:

  • De llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar (PONS LLUCH 1993)
  • La coixera de gos i el plor de bagassa, prompte passa (de València) (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Lágrimas de mujer y cojera de perro, no las creo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Trobem més encertat el recollit a València (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

15/8/07

Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós

Variants i sinònims:

  • Com que han vist mossegar un gos, tothom diu que és rabiós (Zèfir)
  • V. Guanya't la fama i posa't a jeure
  • Malaventurat quan se comença de dir que aquest gos és rabiós! (Empordà) (DCVB) - (Zèfir)
  • Per pintar una mona, em diuen pintamones (SEUBA 1993)
  • Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós (Vallès) (DCVB) - (Zèfir)
Equivalents:
  • Por un perro que maté, Mataperros me llamaron [ES] (Zèfir)
  • Porque un día maté un perro, me llaman mataperros [ES] (SEUBA 1993)
Explicació:
  • Vol dir que amb un fonament de meres aparences, n'hi ha prou per a bastir una grossa calúmnia (DCVB, sv. 'perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós'). (Zèfir)
Font:
  • A. Seuba Freixas; M. Giménez Sales, M. (1993): Refranys i aforismes tradicionals catalans. Barcelona: Seuba Edicions.
  • Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.

8/8/07

L'amic més fidel és el gos

Variants i sinònims: L'amic més fidel és el gos (MILLÀ 1965).

Equivalents
: El perro es el mejor amigo del hombre [ES].

Font: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

29/5/07

Quan els gossos borden alguna cosa senten

Variants i sinònims:

  • Quan els gossos borden alguna cosa senten (Zèfir)
  • Quan els gossos lladren, alguna cosa senten (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
  • Sense fonaments no hi hauria cases (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Algo tiene el agua cuando la bendicen [ES] (SAURA 1884)
  • Cuando el río ruge, es que agua lleva [ES] (Zèfir)
  • Cuando el río suena, agua lleva [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (Zèfir)
  • Cuando truena, llover quiere [ES] (SAURA 1884)
Parèmia original segons la font:
  • Quant los gossos lladran, alguna cosa senten (SAURA 1884)
  • Sens fonament no hi hauria casas (SAURA 1884)
Explicació: Recomana de fer cas de les manifestacions fortes de les persones (i dels gossos) ja que no hi ha efecte sense causa (GIMENO 1989).

Font
:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Zèfir (abril 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

23/5/07

Home pobre no pot criar gos

Variants i sinònims: Home pobre no pot criar gos (BALBASTRE 1977).

Equivalents: A quien no le sobre pan, no críe can [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

18/5/07

El gos mort no mossega

Variants i sinònims: El gos mort no mossega (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

17/5/07

No es pot dir mal que no aparegui l'animal

Variants i sinònims:

  • Abans l'anomenéssim (Zèfir)
  • Més aviat en parléssim (Zèfir)
  • Més aviat ho haguessis dit (Zèfir)
  • No es pot dir mal que no aparegui l'animal (BALBASTRE 1977)
  • No es pot dir mal que no surti l'animal (Zèfir)
  • Parla del llop, i se't presentarà (DCVB)
  • Parlant del dimoni, vet aquí les banyes (Zèfir)
  • Parlant del gos, amaneix la pedra (Zèfir)
  • Parlant del gos, prepara la pedra (Zèfir)
  • Parlau d'un dolent, vet-l'aquí present (Mall., Men.) (DCVB)
  • Qui del llop fa esment, prop se'l sent (Zèfir)
  • Qui del llop parla, a prop li surt (BALBASTRE 1977)
  • Qui del llop parla, prop li ix (DCVB)
Equivalents:
  • En nombrando al ruin de Roma, pronto asoma [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Hablando del rey (o ruín) de Roma, por la puerta asoma [ES] (Zèfir)
  • Speak of the devil! [EN] (Zèfir)
Explicació: Es diu en aquelles ocasions en què es presenta inesperadament una persona de la qual en aquell moment es parlava per casualitat (DCVB).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Zèfir (desembre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

15/5/07

Ca que lladra no mossega

Variants i sinònims:

  • A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre (ESPUNYES 2007)
  • Ca que lladra no mossega (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  • Ca qui lladra no mossega (PONS LLUCH 1993)
  • Com més por té el ca, més lladra (CONCA 1988) (GIMENO 1989)
  • Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
  • Fa més el llop callant que el gos lladrant (ESPUNYES 2007)
  • Gos que lladra no mossega (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
  • Qui amenaça no pega (ESPUNYES 2007)
Equivalents:
  • Gato maullador, nunca buen cazador[ES] (ESPUNYES 2007)
  • Perro ladrador, poco mordedor [ES] (DIÀFORA 1982) - (ESPUNYES 2007)
  • Perro que ladra no muerde [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
Explicació:
  • Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar. En sentit metafòric ens diu que no hem de prendre seriosament els homes que criden molt o fan accions desmesurades (GIMENO 1989).
  • Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal (PONS LLUCH 1993).
Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

14/5/07

Si no vols caldo, dues tasses

Variants i sinònims:

  • A qui no vol cols, dos plats (BALBASTRE 1977)
  • A qui no vol brou, set escudelles (Mallorca) (DCVB, sv. 'brou') (Zèfir)
  • A qui no vol brou, tassa plena (Menorca) (DCVB, sv. 'brou') (Zèfir)
  • A qui no vol caldo, tassa plena (SAURA 1884)
  • V. Del gos flac no s'apeguen més que puces
  • No vols sopa? Dues tasses (Zèfir)
  • Qui no vol brou, set escudelles (PARÉS 2001)
  • Qui no vol caldo, dues tasses (PARÉS 2001)
  • Si no vols caldo, dues tasses (Zèfir)
  • Si no vols caldo, tres tasses (Zèfir)
  • Si no vols sopa, dos plats (Zèfir)
Equivalents:
  • A quien no le gusta el caldo, taza y media [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Ahí te duele, ahí te daré [ES] (SAURA 1884)
  • Si no quieres sopa, toma dos platos [ES] (Zèfir)
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic
  • Zèfir (febrer 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

11/5/07

Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós

Variants i sinònims:

  • Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós (Zèfir)
  • Qui cava un sot, hi cau dins (surt a la Bíblia) (Zèfir)
  • Qui juga amb foc acaba per cremar-se (DCVB) (Zèfir)
Equivalents: Si atizas a una serpiente, al final te pica [ES] (Zèfir).

Font: Zèfir (abril 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.

9/5/07

Del gos flac no s'apeguen més que puces

Sinònims i variants:

  • A ca magre, tot són puces (Mallorca) (DCVB)
  • A gos flac, tot són puces (Elx) (MIGJORN)
  • A un banyat, da-li aigua (Mallorca) (MIGJORN)
  • Al llop magre tots els gossos li borden (ZÈFIR)
  • Ase magre, carregat de mosques (ZÈFIR)
  • Caldera vella, bony o forat, o tot plegat (ZÈFIR)
  • Caldera vella o terrat, sempre té bony o forat  (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)
  • Damunt del bony un torondo (Elx) (MIGJORN)
  • Del gos flac no s'apeguen més que puces
  • Gos magre, tot són puces (FARNÉS 1992)
  • Gos pelut, tot són puces (FARNÉS 1992)
  • V. Gos pobre, ple de ronya
  • Qui és desgraciat, amb els collons entropessa (ZÈFIR)
  • Sempre plou sobre banyat (Elx) (MIGJORN)
  • Sempre plou sobre mullat (ZÈFIR) (MIGJORN)
  • V. Si no vols caldo, dues tasses
Equivalents:
  • A perro flaco, todo son pulgas [ES]
  • Hombre viejo saco de azares [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)
Parèmia segons la font original: Caldera vella o terrat, sempre té bony o forat  (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)


Nota: Bony i torondo són paraules sinònimes a Elx (MIGJORN).

Explicació: El sentit és "no hi havia prou amb el que passava que damunt ens passa encara més" (MIGJORN).

Font:
  • Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona, 1803. 
  • Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Guanya't la fama i posa't a jeure

Variants i sinònims:

  • Agafa fama i posa't a jeure (BALBASTRE 1977)
  • Agafa (o cobra o cria) fama i posa't (o tira't) a jeure (PONS LLUCH 1993)
  • Agafa (o Cria) fama i posa’t a jeure. (P: IX, 40) - (S&C: 191)
  • Agafa (o cria) fama i posa't (o fot-te) a jaure (ESPUNYES 2007)
  • Busca sort i posa’t a jaure (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Cobra (o guanya) fama, i cala't a jaure (SAURA 1884)
  • Cobra fama i posa't a jeure (CONCA 1988)
  • Cobra fama i posa’t a seure (S&C: 191)
  • Guanya't la fama i posa't a jeure (Zèfir)
  • Guanya't la fama i tomba't a jeure (Zèfir)
  • V. Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós
Equivalents:
  • Acquiers bonne renommée et dors la grasse matinée [FR] (S&C: 191)
  • Cobra buena fama y túmbate en la cama [ES] (MK: 24.062)
  • Cobra buena fama, y échate a dormir; cóbrala mala, y échate a morir. [ES] (MK: 24.059) - (S&C: 191)
  • Cobra buena fama, y échate a dormir; cóbrala mala, y no la perderás [ES] (MK: 24.057)
  • Cobra buena fama y échate a dormir [ES] (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993) - (ESPUNYES 2007)
  • Cobra fama y échate a dormir [ES] BALBASTRE 1977)
  • Cría fama y échate a dormir [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Give a dog a bad name and hang it (Trad.: Dóna-li a un gos un mal nom i penja’l) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Mieux vaut bonne renommée que ceinture pliée (Trad.: Val més bona anomenada que la cintura plegada) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Win a good reputation and sleep at your ease [EN] (S&C: 191)
Parèmia segons la font original: Cobra (ó guanya) fama, y calat á jáurer (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Vol dir que, quan un home ha adquirit anomenada, ja no cal que faci diligència (PONS LLUCH 1993).
  • Ens recorda que, per bé o per mal, se’ns jutja pels nostres actes i també per la nostra reputació (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
  • Una vez adquirida buena reputación, se conserva, hagamos lo que hagamos. También, con harta frecuencia uno es juzgado según la fama, buena o mala, que de él se tiene [ES] (S&C: 191).
  • Assenyala que la fama pot lliurar-nos de treballar (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font: