La taca hi és, i no la treu el sabó

Variants i sinònims:

• Aquesta taca no se'n va amb sabó (SAURA 1884)
• Digues que sí, i després nega (SAURA 1884)
• El que es veu no es pot negar (SAURA 1884)
• La taca hi és, i no la treu el sabó (SAURA 1884)
  

Equivalents: Canas son que no lunares, cuando comienzan por los aladares [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La taca hi es, y no la trau lo sabó | Aquesta taca no se'n va ab sabó | Digas que sí, y després nega | Lo que's veu no se pot negar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cel rogent a la vesprada, la pluja se n'es anada

Variants i sinònims: Cel rogent a la vesprada, la pluja se n'es anada (SAURA 1884).

Equivalents:

• Arreboles de la noche, a la mañana son soles [ES] (SAURA 1884)
• Arreboles de Portugal, a la mañana sol serán [ES] (SAURA 1884)
• Arreboles en Portugal, viejas, a solejar [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A l'enemic que fuig (o se'n va), pont de plata

Variants i sinònims:

• A l'enemic que fuig, fes-li el pont de plata (P: IV, 1320) - (S&C: 20)
• A l'enemic que fuig (o se'n va), lo pont de plata (SAURA 1884)
• A l’enemic que fuig, mostra-li la drecera (P: IV, 1320) - (S&C: 20)
• A l’enemic que fuig, pont de plata. (P: IV, 1320)

Equivalents:

• A enemigo que huye, puente de plata [ES] (S&C: 20)
• Al enemigo que huye, la puente de plata [ES] (SAURA 1884)
• À l’ennemi, pont d’or [FR] (S&C: 20)
• For a flying enemy make a golden (or silver) bridge [EN] (S&C: 20)

Parèmia segons la font original: Al enemich que fuig, o se'n va, lo pont de plata (SAURA 1884).
 
Explicació: 

• Aconsella tenir l’habillitat de saber desempallegar-se dels problemes (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Els enemics, com més lluny millor (P: IV, 1320)
• Nada mejor que dar facilidades al enemigo para que se vaya y nos deje tranquilos y en paz. En general, aconseja facilitar la marcha de quien pueda sernos perjudicial o desagradable [ES] (S&C: 20)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa

Variants i sinònims:

• V. Acabar-se en un no res
  
• Plors d'infant, tal com vénen se'n van (ESPUNYES 2007)
• Pluja d'estiu i flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• Tot això i no res és la mateixa cosa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: A la ramera y a la lechuga, una temporada le dura [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pluja de istiu y flor de bagassa, aviat passa (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret

Variants i sinònims: Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• Donde hay saca y nunca pon, presto acaba el bolsón [ES] (PÀMIES 1997a)
• Donde sacan y no meten, presto se halla el cabo [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Ho acaba perdent tot, perquè s'acaba (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Lluny dels ulls, lluny del cor

Variants i sinònims:

• V. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
• De qui és això? D'aquell que no ho veu (PÀMIES 1997)
• Lluny dels ulls, lluny del cor (PÀMIES 1997)
  
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (PÀMIES 1997)
• Vés-te'n, Anton (o Ramon), que el que queda ja es compon (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (PÀMIES 1997)
• Loin des yeux, loin du coeur [FR] (PÀMIES 1997)
  
• Ojos que no ven, corazón que no siente [ES] (PÀMIES 1997)
• Procul ex oculis, procul ex mente [LL] (PERIS 2001) [trad.: lluny de la vista, lluny de l'esperit]
  

Explicació: Dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona (PÀMIES 1997).

Nota: Aquest refrany té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1965), «lluny dels ulls, a prop del cor» (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)]
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra (a) on ets nat

Variants i sinònims: Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra (a) on ets nat (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Nadie es profeta en su tierra [ES].

Explicació: No s'avalua el mèrit de les persones en el lloc on han nascut, per ésser tractades amb familiaritat i considerar-se normal la pròpia forma d'ésser (PONS LLUCH 1993).

Font: El refrany català és tret de Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui no sap a Déu pregar que (se'n) vagi per la mar

Variants i sinònims: Qui no sap a Déu pregar que (se'n) vagi per la mar (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien no va por la mar, no sabe a Dios rogar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que els perills de la navegació, fan que l'home es dirigeixi en súplica a Déu (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El mort, al sot, i el viu, al rebost

Variants i sinònims:

• El mort, al sot, i el viu, al rebost (DIÀFORA 1982)
  
• V. Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Equivalents:

• El muerto al hoyo, y el vivo al bollo [ES] (GONZÁLEZ 1998)
• El muerto al hoyo, y el vivo al poyo [ES] (DIÀFORA 1982)

Comentari: Arran d'un comentari d'Annallis, trobo una variant d'aquest refrany, documentada posteriorment a (GONZÁLEZ 1998): El muerto al hoyo, y el vivo al bollo.

Explicació: Expressa que la vida ha de continuar malgrat el dolor pel traspàs de les persones estimades (GONZÁLEZ 1998).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• González 1998): Dichos y proverbios populares. Madrid: Edimat Libros. [ES]

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Variants i sinònims:

• De qui és això? D'aquell que no ho veu (SAURA 1884)
  
• V. el mort, al sot, i el viu, al rebost
• V. lluny dels ulls, lluny del cor
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (SAURA 1884)
  
• Vés-te'n, Anton, que el que queda ja es compon (SAURA 1884)
• Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (SAURA 1884)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (¿?) [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Vésten, Anton, que'l que queda ja's compon | De qui es aixó? de aquell que no ho veu | Lluny dels ulls, lluny del cor | Ni'ls morts ni'ls ausents, tenen amichs ni parents (SAURA 1884).

Nota: A mi em sembla que aquest equivalent de Balbastre (1977) no concorda gaire. Vegeu d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. També és il·lustrativa l'aportació d'Annallis en el comentari d'aquest article, que permet treure l'entrellat d'aquest embolic.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui oli remena, els dits se n'unta

Variants i sinònims:

• Qui diner d'altre guarda, no s'enneula (o no se'n va al llit sense sopar) (SAURA 1884)
• Qui meneja l'oli, els dits se n'unta (SAURA 1884)
• Qui oli remena, els dits se n'unta (BALBASTRE 1977)
• Qui oli remena, se n'unta les mans (DIÀFORA 1982)

Equivalents:

• A quien anda entre miel algo se le pega (SAURA 1884)
• Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga [ES] (SAURA 1884)
• Quien anda entre (la) miel, algo se le pega [ES] (DIÀFORA 1982)
• Quien anda entre miel algo se le pega [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Significa que el qui maneja o administra diners d'altri o d'una col·lectivitat, fàcilment cau en la temptació d'usar-los per a coses particulars d'ell (DCVB 1926-62)

Parèmia segons la font original: Qui maneja l'oli'ls dits se'n unta (SAURA 1884).
Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui canta els seus mals espanta

Variants o sinònims:

• Cantant, cantant, les penes se'n van (Zèfir)
• Qui canta els seus mals espanta (Zèfir)

Equivalents: El que canta, su mal espanta [ES] (Zèfir).

Nota: Tret d'una cançó tradicional:

Qui canta els seus mals espanta,
cantem una cançó,
cantem-ne cent quaranta
cantem-ne un milió

Font: Zèfir (gener 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment

Variants i sinònims:

• Béns de campana, Déu els dóna i el diable els escampa (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment (BALBASTRE 1977)
• Los diners dels capellans, cantant vénen i cantant se'n van (SAURA 1884)

Equivalents:

• Administradorcillos, comer en plata y morir en grillos [ES] (SAURA 1884)
• Ce qui vient du tambour, s'en retourne à la flûte (Trad.: Allò que ve del tambor, se’n torna a la flauta) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Easy come, easy go (Trad.: Fàcil ve, fàcil se’n va ) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Los dineros del sacristán cantando se vienen y cantando se van [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aquells guanys que arriben fàcilment, sense esforç, són els més fàcils de perdre (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

En el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa

Variants i sinònims:

• Al lloc de la guineu, qui se n'aixeca ja no hi seu (BALBASTRE 1977)
• Al lloc de la guineu, qui se n'aixeca, no s'hi asseu (FARNÉS 1913)
  
• Al lloc (o al seient, o al seti) de la guineu, qui se'n lleva (o se n'aixeca, o se n'alça) ja no hi seu (ESPUNYES 2007)
  
• Del lloc de la guineu, qui se n'alça no s'hi asseu. Quan la guineu tornarà, a esgarrapades us en traurà (AMADES 1951)
  
• Del lloc que te'n vas, tornar-hi no podràs (AMADES 1951)
• En el lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa (AMADES 1951)
  
• Qui alça l'anca perd la banca (AMADES 1951)
• Qui se'n va de Montagut, el lloc ha perdut (FARNÉS 1913)
  
• Santa Antònia, qui se'n va del seu lloc ja no hi torna (AMADES 1951)
• V. Qui va a Lleó, perd son silló.
  

Equivalents:

• Quien fue a Sevilla perdió su silla [ES] (ESPUNYES)
• Quien va a (o se va de) Sevilla pierde su silla [ES] (BALBASTRE 1977).

Comentaris: Els refranys en català són trets de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».