índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris portar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris portar. Mostrar tots els missatges

19/12/12

El ventre porta les cames

Variants i sinònims: El ventre porta les cames (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

  • De la pende vient la danse (Trad.: De la panxa en ve la dansa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • The belly carries the legs (Trad.: El ventre porta les cames) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Tripas llevan piernas [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica que quan es pateix fam, la cerca de menjar és una prioritat, un automatisme (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

6/9/08

Boira de setembre, porta el sud en el ventre

Variants i sinònims: Boira de setembre, porta el sud en el ventre (PUJOL 1999).

Equivalents: Niebla en septiembre, trae el sur en el vientre [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost té la culpa i setembre porta la fruita

Variants i sinònims:

Equivalents: Agosto tiene la culpa y septiembre la pulpa [ES] (SOPENA 1983).

Explicació: Perquè la fruita que es cria a l'agost, madura al setembre (Trad. de SOPENA 1983)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

19/8/08

Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa

Variants i sinònims:

Equivalents: Si septiembre no tiene fruta, agosto tuvo la culpa (TIRADO 1987) .

Explicació:
Perquè la fruita que se fa a l'agost, madura al setembre (Trad.) (SOPENA 1983).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

29/3/08

Quan el riu sona, alguna cosa porta

Variants i sinònims: Quan el riu sona, alguna cosa porta (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando la sartén chilla, algo hay en la villa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Quant lo riu sona, alguna cosa porta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

30/11/07

Sant Andreu porta la vetlla i Sant Josep se l’emporta

Variants i sinònims: Sant Andreu porta la vetlla i Sant Josep se l’emporta) (GARGALLO 2002).

Equivalents: San Andrés trae la vela, y San José se la lleva [ES] (GARGALLO 2002).

Nota:

  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
  • Sant Andreu és el 30 de novembre i Sant Josep el 19 de març.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna

Variants i sinònims: Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna (GARGALLO 2002).

Equivalents:

  • San Francisco trae la vela, y San José se la lleva [ES] (GARGALLO 2002)
  • San Francisco vén con vela e san Xosé vaise con ela [GL] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
  • Sant Francesc és el 4 d'octubre i Sant Josep, el 19 de març.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

20/11/07

Cada prenyat porta son fat

Variants i sinònims: Cada prenyat porta son fat (SAURA 1884).

Equivalents
: Cada preñado lleva su hado [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada oller alaba ses olles

Variants i sinònims:

  • Cada oller alaba ses olles (SAURA 1884)
  • Cada oller alaba ses olles, i més si la porta esquerdada (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Cada ollero alaba su puchero [ES] (SAURA 1884)
  • Cada uno alaba sus agujetas [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Cada oller alaba sas ollas | Cada oller alaba sas ollas, y més si la porta esquerdada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

15/11/07

Algú ha portat òlibes a Atenes!

Variants i sinònims:

  • Algú ha portat òlibes a Atenes! (WICKERT 2007)
  • Portar aigua a la mar (WICKERT 2007)
Equivalents:
  • Carry coals to Newcastle [EN] [Trad.: portar el carbó a Newcastle] (WICKERT 2007)
  • Nosiæ drwa do lasu [POL] [Trad.: portar fusta al bosc] (WICKERT 2007)
  • Porter des chouettes à Minverve [FR] [Trad.: portar les òlibes a Minerva] (WICKERT 2007)
  • Porter du bois à la forêt [FR] [Trad.: portar fusta al bosc] (WICKERT 2007)
  • Vender miel al colmenero [ES] (WICKERT 2007)
Explicació: Serveix per a descriure alguna cosa absolutament supèrflua i innecessària (WICKERT 2007).

Nota: Els equivalents i explicacions d'aquesta expressió han estat trets d'un article, Òlibes cap a Atenes, publicat per Café Babel, de Sandra Wickert (Berlín - 14.11.2007), amb traducció d'Esther Gil Santos.

En reprodueixo l'article, perquè penso que té molt valor per acotar el significat i l'extensió d'aquesta expressió:
Qui al 2004 era a Atenes amb motiu dels Jocs Olímpics, va poder descobrir una altra curiositat a banda dels esdeveniments esportius. A l’estadi olímpic un artista va col·locar 10.200 figures d’òlibes en els colors dels anells olímpics. Per als lectors habituals de la Torre de Babel això els hauria encès immediatament la bombeta: Algú ha portat òlibes a Atenes!

És clar que, sense haver escoltat abans aquest refrany, ningú no hauria tingut la idea de fer això. La dita es basa en el poeta grec Aristòtil (al voltant del 455 dC). Ell es va fer la següent pregunta: “qui ha portat les òlibes fins a Atenes”? Des d’aquell moment, aquesta expressió s’utilitza per exemple a Alemanya o a Suècia per a descriure alguna cosa absolutament supèrflua i innecessària (a Atenes hi havia des de sempre moltes òlibes). No obstant, les òlibes eren el símbol de la deessa Atenea.

A França, es considerava que Atenea estava a favor de la seva competidora, la deessa de la saviesa, la qual desafortunadament no tenia tributs amb les òlibes. En aquest país el refrany porter des chouettes à Minverve significa portar les òlibes a Minerva. Però, els francesos també poden expressar-ho d’una forma més clara: porter du bois à la forêt, és a dir, portar la fusta al bosc. El mateix passa pràcticament amb l’expressió polonesa Nosiæ drwa do lasu, amb un significat idèntic.

Espanya, la terra de Cervantes, qui amb “Don Quixot” va crear la seva primera novel·la, és molt més literària. Aquí trobem el refrany vender miel al colmenero. Els catalans, en canvi, ho fan d’una forma més simple: portar aigua a la mar. A Anglaterra es remarca el passat laboral: carry coals to Newcastle, és a dir portar el carbó a Newcastle, un matís completament innecessari, ja que el carbó de Newcastle s’exportava a tot el món!

La pròxima vegada, per tant, para atenció si no vols dir una altra vegada coses innecessàries: se’n podria crear una nova dita!
Font: (WICKERT 2007) - Sandra Wickert (2007): Òlibes cap a Atenes, publicat per Café Babel, de Sandra Wickert (Berlín - 14.11.2007), amb traducció d'Esther Gil Santos.

12/11/07

Tot just ha sortit de l'ou, i ja es pensa que és un bou

Variants i sinònims:

  • Tot just ha eixit de la closca de l'ou, que tot ho porta en renou (SAURA 1884)
  • Tot just ha sortit de l'ou, i ja es pensa que és un bou (SAURA 1884)
Equivalents: Aún no ha salido del cascarón, y ya tiene presunción [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Tot just ha sortit del ou, y ya's pensa que es un bou | Apenas ha eixit de la closca del ou, que tot ho porta en renou (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

25/10/07

En el món tothom treballa per portar bona gramalla

Variants i sinònims: En el món tothom treballa per portar bona gramalla (SAURA 1884).

Equivalents
: Anda el hombre a trote por ganar capote [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: En lo mon tothom traballa per portar bona gramalla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

10/10/07

Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà

Variants i sinònims: Si no vols pregar en va, porta el barret a la mà (SAURA 1884).

Equivalents: Algo valen cabezadas oportunamente dadas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original
: Si no vols pregar en va, porta'l barret a la ma (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

18/9/07

La bèstia que porta la càrrega, la manta damunt la cansa (o mata)

Variants i sinònims:

  • La bèstia que porta la càrrega, la manta damunt la cansa (o mata) (SAURA 1884)
  • La sobrecàrrega mata les bèsties (SAURA 1884)
Equivalents: A la bestia cargada, el sobornal la mata [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: La bestia que porta la cárrega, la manta demunt la cansa, o mata | La sobrecárrega mata las bestias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

14/9/07

La barba de molts colors sols la porten los traïdors

Variants i sinònims: La barba de molts colors sols la porten los traïdors (SAURA 1884).

Equivalents: Afeites dolo encubren [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La barba de molts colors sols la portan los traydors (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

15/8/07

A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots

Variants i sinònims:

  • A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots (PONS LLUCH 1993)
  • Qui no porta una creu en porta dues (SAURA 1884)
Equivalents:
  • A quien Dios no le da hijos, el diablo le da sobrinos [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • A quien Dios no le dió hijos, el diablo le dió sobrinos [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Qui no porta una creu ne porta dos (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que el qui no té preocupacions pròpies se'n procura o n'hi procuren d'altri (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

10/8/07

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

  • Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
  • Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
  • Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
  • Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
  • No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
  • No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
  • S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
  • Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
  • Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
  • Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
  • Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

16/6/07

Qui és amo governa

Variants i sinònims:

  • A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella (ESPUNYES 2007)
  • A la taula i al llit, la dreta és del marit (ESPUNYES 2007)
  • V. Cal obeir al superior
  • El que paga, mana (GISBERT 2011) 
  • Qui és amo governa (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1997)
  • Qui mana a can Ribot, l'amo o el porc? (ESPUNYES 2007)
  • Qui mana, mana (ESPUNYES 2007)
  • Qui té l'ase, fa el preu (ESPUNYES 2007)
Equivalents:
  • Donde hay patrón no manda marinero [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007) - (GISBERT 2011)
  • Quien paga, manda [ES] (GISBERT 2011)
Explicació:
  • A més de tenir el nomenament d'amo, cal saber fer el paper per ser obeït (GIMENO 1989).
  • Qui té els mitjans de poder influeix sobre els altres, tant si volen com si no (GISBERT 2011).
Font:

23/5/07

La nit porta consell

Variants i sinònims: 

  • Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí (LEM 22) - (S&C: 113)
  • La nit porta consell (BALBASTRE 1977).
Equivalents:
  • Antes de hacer nada, consulta (o consúltalo) con la almohada [ES] (S&C: 113)
  • Antes de hacer nada, consúltalo con la almohada [ES] (MK: 54.588)
  • Consultar con la almohada [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Hay que consultar con la almohada [ES] (DG: V i XII)
  • La noche es buena consejera [ES] (MK: 54.593)
  • La nuit porte conseil [FR] (DG: V i XII)
  • La nuit (o l’oreiller) porte conseil [FR] (S&C: 113)
  • Night is the mother of counsel [EN] (S&C: 113)
Explicació:
  • Aconseja no precipitarnos en nuestras actuaciones o decisiones y darnos el tiempo
    suficiente para reflexionar, al menos una noche (S&C: 113)
  • Una elemental prudència recomana tenir temps suficient per a reflexionar per tal de no
    prendre decisions precipitades. Com a mínim una nit per tal de “preguntar-ho al coixí”
Font:

9/5/07

Tots els camins porten a Roma

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • Por todas partes se va a Roma [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Todos los caminos llevan a Roma [ES]
Comentaris: El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.