índex - bibliografia

30/11/07

Cadascú parla de la fira, segons li va en ella

Variants i sinònims:

  • Cada u parla de la fira segons li va en ella (FARNÉS 1993)
  • Cada un conte la fira segons li va (MORET 1995)
  • Cadascú conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
  • Cadascú conta la fira segons li va (o li ha anat) (MARTÍ I ADELL 1987)
  • Cadascú parla de la fira segons li va (GIMENO 1989) - (PUJOL 1999)
  • Cadascú parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)
  • V. Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa
Equivalents: Cada uno cuenta de la feria, como le va en ella [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
:
  • Cada hu conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
  • Cada hu parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)
Explicació:

  • Manca d'objectivitat (PERRAMON 1979).
  • Dit d'algú que té manca d'objectivitat, que només veu les coses segons un únic punt de vista: el seu (GIMENO 1989).
Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tothom tira aigua al seu molí

Variants i sinònims:

  • Cadascú capta per son sant (SAURA 1884)
  • Cadascú tira l'aigua a son molí i deixa en sec el del veí (SAURA 1884)
  • Tothom tira aigua al seu molí (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Cada uno alega en derecho de su dedo [ES] (SAURA 1884)
  • Cada uno quiere llevar el agua a su molino y dejar en seco el del vecino [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Tothom tira aygua al seu molí | Cada hu capta per son sant | Cada hu tira la aygua á son molí y deixa en sech lo del vehí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix

Variants i sinònims:

  • Per Sant Blai, un pas de cavall (AMADES 1951) - GARGALLO 2002)
  • Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix (AMADES 1951) - GARGALLO 2002)
Equivalents:
  • Por San Blas, dos horas más [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)
  • Por san Brais, dúas horas máis [GAL] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
  • Sant Blai és el 3 de febrer.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Santa Maria, hora i mitja més de dia

Variants i sinònims: Per Santa Maria, hora i mitja més de dia (SANCHIS GUARNER 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Por Santa María, hora y media más de día [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota
:

  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
  • Aquesta Santa Maria es refereix a la Candelera, el 2 de febrer.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Per la Candelera, una hora sencera

Variants i sinònims: Per la Candelera, una hora sencera (SAURA 1884).

Equivalents:

  • À la Chandeleur, le jour croît d’une heure [FR] (GARGALLO 2002)
  • Por la Candelera, ya ha crecido una hora entera [ES] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
  • La Candelera és el 2 de febrer.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer

Variants i sinònims: Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (AMADES 1989) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

  • Por San Antonio de enero, camina una hora más el traginero [ES] (GARGALLO 2002)
  • Ta San Antón de chiner [...] una hora más tal trachiner [ARAG] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1989).
  • Sant Antoni és el 17 de gener.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol

Variants i sinònims: Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol (FARNÉS 1992) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

  • Por san Antón ás cinco e con sol [GAL] (GARGALLO 2002)
  • Por San Antón, las cinco y con sol [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Farnés (1992).
  • Sant Anton és el 17 de gener.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Pels Reis, un pas d’anyell

Variants i sinònims: Pels Reis, un pas d’anyell (GARGALLO 2002).

Equivalents:

  • A L’Epifania - ën pas da fürmia [‘formiga’] [PIEM] (GARGALLO 2002)
  • A Pasquarella, un passo di vitella [‘vedella’] [IT] (GARGALLO 2002)
  • Aux Rois, du pas d’une oie [‘oca’] [FR] (GARGALLO 2002)
  • Por los Reyes un paso de bueyes [ES] (GARGALLO 2002)
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia

Variants i sinònims: Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia (SANCHIS GUARNER 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Día de Santa Lucía, mengua la noche y crece el día [ES] (GARGALLO 2002).

Nota:

  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
  • Santa Llúcia és el 13 de desembre.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Sant Andreu porta la vetlla i Sant Josep se l’emporta

Variants i sinònims: Sant Andreu porta la vetlla i Sant Josep se l’emporta) (GARGALLO 2002).

Equivalents: San Andrés trae la vela, y San José se la lleva [ES] (GARGALLO 2002).

Nota:

  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
  • Sant Andreu és el 30 de novembre i Sant Josep el 19 de març.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna

Variants i sinònims: Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna (GARGALLO 2002).

Equivalents:

  • San Francisco trae la vela, y San José se la lleva [ES] (GARGALLO 2002)
  • San Francisco vén con vela e san Xosé vaise con ela [GL] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
  • Sant Francesc és el 4 d'octubre i Sant Josep, el 19 de març.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Gil, prepara el gresol per fer fil

Variants i sinònims: Per Sant Gil, prepara el gresol per fer fil (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

  • Por S. Gil aduba teu candil [PT] (GARGALLO 2002)
  • Por San Gil, enciende (o adoba) tu candil [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)
  • Por San Gil, prepara el candil y empieza a velar; y por Pascua de Flores [Pascua de Resurreción], vuélvelo a apagar [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
  • Sant Gil és l'1 de setembre.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir

Variants i sinònims:

  • Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)
  • Per Sant Martí, ni berenada ni dormir (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)
Equivalents:
  • Por san Agostín, nin magosto nin dormir [GL] (GARGALLO 2002)
  • Por San Agustín, ni merienda ni dormir [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
  • Sant Agustí és el 28 d'agost i Sant Martí , l'11 de novembre.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

El bon filar, des de Sant Miquel a Nadal

Variants i sinònims: El bon filar, des de Sant Miquel a Nadal (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents
: El buen hilar, de San Miguel a Navidad; de marzo ayuso, no rabea bien el huso [ES] (GARGALLO 2002).

Nota:

  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
  • Sant Miquel és el 29 de setembre.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

A darrers d’agost ja es fila amb gresol

Variants i sinònims:

  • A darrers d’agost ja es fila amb gresol (GARGALLO 2002)
  • De Sant Llorenç a Santa Rosa, desempolsa la filosa; de Santa Rosa a Sant Gil, comença a fer fil (GARGALLO 2002)
Equivalents:
  • de San Bartolomé ayuso, anda el huso [ES] (GARGALLO 2002)
  • día de san Bartolomé a xuso anda o fuso [GL] (GARGALLO 2002)
  • por san Agostín fía a mociña xunto do candil [GL] (GARGALLO 2002)
  • por San Agustín, hilan las mocitas al candil [ES] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu els refranys castellans de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1989).
  • Sant Llorenç és el 10 d'agost, Santa Rosa, el 30 d'agost i Sant Gil, l'1 de setembre.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

La mala filanera comença a vetllar per la Candelera

Variants i sinònims:

  • La bona filanera per Sant Bartomeu pren la vetlla, però la més bona per Santa Magdalena (GARGALLO 2002)
  • La mala filanera comença a vetllar per la Candelera (GARGALLO 2002) - (CORREAS-GARGALLO 2003)
Equivalents:
  • A boa fiandeira, de S. Bartolomeu toma a vela e a mais boa, da Madalena [PT] (GARGALLO 2002)
  • Al que fila por San Blas, vuélvesei la boca p’atrás [AST] (GARGALLO 2002)
  • La buena hilandera, por San Bartolomé comienza la tela, y la que buena echó, por la Madalena comenzó [ES] (GARGALLO 2002)
  • La buena hilandera, por San Bartolomé comienza la vela; mas la mala, por la Candelera [ES] (GARGALLO 2002) - (CORREAS-GARGALLO 2003)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu els refranys castellans de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1951 i 1989, respectivament).
  • Sant Bartomeu és el 24 d'agost i Santa Magdalena el 22 de juliol.
Font:

Per Sant Blaiet, jornal senceret

Variants i sinònims: Per Sant Blaiet, jornal senceret (AMADES 1950) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: En llegando San Blas, pon pan y vino en la alforja, que día no faltará [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1950).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

El gener és dormiler

Variants i sinònims: El gener és dormiler (GARGALLO 2002).

Equivalents: le dijo julio al parvero: «Ya dormirás en enero» [ES] (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Farnés (1992).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

  • Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  • Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  • Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  • Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  • Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  • El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
  • El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
  • El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
  • El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
  • El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
  • El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
  • Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
  • Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
  • Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
  • Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
  • Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  • Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
  • Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
Equivalents:
  • Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
  • El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
  • El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  • Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)
Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:
  • Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
  • Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
  • Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.
Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

28/11/07

Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga

Variants i sinònims: Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: San Juan acorta y el Niño alarga [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura

Variants i sinònims: Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura (GARGALLO 2002).

Equivalents
:

  • Amanecer y anochecer, en diciembre son casi a la vez [ES] (GARGALLO 2002)
  • Días de diciembre, días de amargura; apenas amanece, ya es noche oscura [ES] (GARGALLO 2002)
Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit

Variants i sinònims: Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

  • Polo san Andrés todo o día noite é [GL] (GARGALLO 2002)
  • Por San Andrés, todo el día noche es [ES] (PUENTE 1986) - (GARGALLO 2002)
  • Por Santo André, todo o dia noite é [PT] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Puente (1896) i el català, d'Amades (1951). Vegeu l'obra de Gargallo, per a les altres referències idiomàtiques.
  • Sobre el Sant Raït de la versió catalana, Gargallo (2002) diu: «Ignoro a qué fecha pueda corresponder el tal Sant Raït, cuyo uso es favorecido (¿forzado?) por la rima. Quizás se trate de una creación ad hoc, como las de otros tantos refranes.»
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu

Variants i sinònims:

  • Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)
  • Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)
Equivalents: Por San Mateo, tanto veo como no veo [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1951).
  • Sant Mateu és el 21 de setembre, l'equinocci de la tardor.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

La nit de Sant Joan, la més curta de l'any

Variants i sinònims: La nit de Sant Joan, la més curta de l'any (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Sin engaño, la noche de San Juan, es la más corta del año [ES] (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Pejenaute (1999) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per a l'espòs de Maria tan llarga és la nit com el dia

Variants i sinònims: Per a l'espòs de Maria tan llarga és la nit com el dia (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: El esposo de María hace la noche igual al día [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951)

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

23/11/07

En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo

Variants i sinònims:

  • Al forn i al rentador es diu tot el mal i tot el bo (AMADES 1951)
  • Al forn i al rentador es xerra el bo i millor (AMADES 1951)
  • Al forn i al rentador se diu tot lo mal i lo bo (FORGAS 1992)
  • Al forn i al rentador se diu tot lo mal i tot lo bo (MORET 1995)
  • Déu ens guardi de forn, de barberia i de rentador (AMADES 1930)
  • En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo (SAURA 1884)
  • En es forn i en es rentador, sa gent diu lo bo i millor (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo por lo bueno [ES] (SAURA 1884)
  • En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo y lo bueno [ES] (LABÈRNIA 1840)
Parèmia segons la font original: En lo forn y rentador, se diu tot lo mal y bo (SAURA 1884).

Explicació: «
Denota qu'en dits llochs las donas murmuran y enrahonan tot lo que saben» (LABÈRNIA 1840).

Nota
: El refrany que recull Amades a Números meravellosos (AMADES 1930), Déu ens guardi de forn, de barberia i de rentador, «vol dir que són llocs de gran xafarderia» (AMADES 1930).

Font:
  • Pere Labèrnia i Esteller (1840): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
Agraïments: A Joan Puig, de Gazophylacium, que em va posar sobre la pista del Labèrnia i em va avançar aquest refrany, amb la citació, l'equivalent i la definició (què més es pot demanar?)

20/11/07

Cada prenyat porta son fat

Variants i sinònims: Cada prenyat porta son fat (SAURA 1884).

Equivalents
: Cada preñado lleva su hado [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fins els coloms tenen fel

Variants i sinònims: Fins els coloms tenen fel (SAURA 1884).

Equivalents:

  • Cada pajarrilla tiene su higadilla [ES] (SAURA 1884)
  • Cada paloma (o pajarillo) tiene su higadillo [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Fins los coloms tenen fel (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Sempre el meu és molt millor, perquè del meu jo en sóc l'autor

Variants i sinònims: Sempre el meu és molt millor, perquè del meu jo en sóc l'autor (SAURA 1884).

Equivalents: Cada pájaro encuentra hermoso su nido [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Sempre'l meu es molt millor, perque del meu jo'n só l'autor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada oller alaba ses olles

Variants i sinònims:

  • Cada oller alaba ses olles (SAURA 1884)
  • Cada oller alaba ses olles, i més si la porta esquerdada (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Cada ollero alaba su puchero [ES] (SAURA 1884)
  • Cada uno alaba sus agujetas [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Cada oller alaba sas ollas | Cada oller alaba sas ollas, y més si la porta esquerdada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada gall canta en son galliner

Variants i sinònims: Cada gall canta en son galliner (SAURA 1884).

Equivalents
: Cada gallo canta en su muladar [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú és fill de ses obres

Variants i sinònims:

  • Cada arbre fa son fruit (SAURA 1884)
  • Cadascú és fill de ses obres (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Cada cuba huele al vino que tiene [ES] (SAURA 1884)
  • Cada uno es hijo de sus obras [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Cada hu es fill de sas obras | Cada arbre fa son fruyt (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'ovella amb llops no fa parella

Variants i sinònims: L'ovella amb llops no fa parella (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cual, con su igual [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: La ovella ab llops no fa parella (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada cosa pel que és

Variants i sinònims: Cada cosa pel que és (SAURA 1884).

Equivalents
: Cada cosa para su cosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Cada cosa per lo que es (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

19/11/07

Temps de repós, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar

Variants i sinònims: Temps de repós, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cosa en su tiempo: tiempo perdido no es recobrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Temps de repós, temps de obrar; quant haurás temps, no'l deixes anar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada bugadó un esquinsó

Variants i sinònims:

  • A cada bugada es perd un llençol (trad. oral)
  • Cada bugadó un esquinsó (SAURA 1884)
Equivalents: Cada coladita, una rasgadita [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Cada bugadó un esquinsó (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No hi ha cabell que no faci la seva ombra

Variants i sinònims: No hi ha cabell que no faci la seva ombra (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cabello ( o un cabello), hace su sombra en el suelo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: No hi ha cabell que no fassa la seva sombra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare

Variants i sinònims: Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare (SAURA 1884).

Equivalents: Cabra por viña, tal la madre tal la hija [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Observa'l fill lo que fa son pare, y escolta atent la veu de sa mare (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia

Variants i sinònims: La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia (SAURA 1884).

Equivalents: Cabra coja no quiere siesta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: La cabra que coixa sia, que no pare en tot lo dia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un cap de neci és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu

Variants i sinònims: Un cap de neci és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu (SAURA 1884).

Equivalents: Cabeza sin seso, buzón de correos, todo lo admito y nada lo veo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Un cap de neci es caixa de correu; tot ho reb, res se queda y ho envia a tot arreu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cabells i cantar, per ma casa no fan

Variants i sinònims:

  • Cabells i cantar, per ma casa no fan (SAURA 1884)
  • La dona bonica, mai et farà tornar ric, Blai (SAURA 1884)
Equivalents: Cabellos y cantar no cumplen ajuar (o no es buen ajuar) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Cabells y cantar, per ma casa no fan | La dona bonica, may te fará tornar rich, Blay (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La mar com més té més brama

Variants i sinònims:

  • La mar com més té més brama (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803 - SAURA 1884)
  • Qui més té més vol (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Caballo que alcanza, pasar querría [ES] (SAURA 1884)
  • Quien mas tiene mas quiere [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)
Font:
  • Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona.
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

17/11/07

Jocs de mans, jocs de villans

Variants i sinònims: Jocs de mans, jocs de villans (SAURA 1884).

Equivalents:

  • Burlas de manos, burlas de villanos [ES] (SAURA 1884)
  • Juegos de manos, juegos de villanos [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Jochs de mans, jochs de villans (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça

Variants i sinònims: Burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça (SAURA 1884).

Equivalents
: Burlaos con el loco en casa, burlara con vos en la plaza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Burlauvos del boig en casa, y's burlará de vos en la plassa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Burla amb dany no compleix l'any

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • A las burlas ve de modo (o así ve a ellas) [ES] (SAURA 1884)
  • Burla con daño no cumple el año [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Burla ab dany no cumple l'any | Jochs ab dany, no acaban l'any (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú va a la seva

Variants i sinònims:

  • Cadascú va a la seva (SAURA 1884)
  • L'aigua fàcilment va cap avall (SAURA 1884)
Equivalents: Burla burlando, váse el lobo al asno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Cada hu va a la seva | La aygua fácilment va cap avall (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bou vell llaura dret

Variants i sinònims: Bou vell llaura dret (SAURA 1884).

Equivalents
: Buey viejo, surco derecho [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia

Variants i sinònims: Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia (SAURA 1884).

Equivalents
: Buen pie y buena oreja, señal de buena bestia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Bon peu y bona orella, senyal de bona bestia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred

Variants i sinònims: Un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred (SAURA 1884).

Equivalents: Buen jubon me tengo en Francia; mi padre se llama hogaza, y yo muero de hambre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Un vestit ne tinch en Fransa, y aquí'm moro de fret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui més ha de callar, més enraona

Variants i sinònims: Qui més ha de callar, més enraona (SAURA 1884).

Equivalents: Buen callar se pierde [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Qui té més que callar, més enrahona (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

On hi ha menjar (o mentre hi ha menjar) no me n'enyoro

Variants i sinònims: On hi ha menjar (o mentre hi ha menjar) no me n'enyoro (SAURA 1884).

Equivalents: Buena vida, padre y madre olvida [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Ahont hi ha menjar, o mentres hi ha menjar no m'en anyoro (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bona és la dansa, i la casa es crema

Variants i sinònims: Bona és la dansa, i la casa es crema (SAURA 1884).

Equivalents
: Buena va la danza, y da el granizo en la albarda [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Bona es la dansa, y la casa's crema (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor

Variants i sinònims: Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor (SAURA 1884).

Equivalents: Buenas son mangas despues de Pascua [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Vinga lo que sempre es bo, fassia fret, fassia calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bona nit quarta

Variants i sinònims:

  • Adéu, Madrid (SAURA 1884)
  • Bona nit quarta (SAURA 1884)
  • Bona nit, viola (SAURA 1884)
  • Ja ha begut oli (SAURA 1884)
Equivalents: Buenas noches cuarta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Ja ha begut oli | Bona nit quarta | Adéu Madrid | Bona nit viola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bona olla i mal testament

Variants i sinònims: Bona olla i mal testament (SAURA 1884).

Equivalents
: Buena olla y mal testamento [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Bona olla y mal testament (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bon any o mal any, quatre en caben en un banc

Variants i sinònims: Bon any o mal any, quatre en caben en un banc (SAURA 1884).

Equivalents
: Buen año o mal año, cuatro caben en un banco [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Bon any o mal any, quatre caben en un banch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A boig i a cavaller, tot li està bé

Variants i sinònims:

  • A boig i a cavaller, tot li està bé (SAURA 1884)
  • Més val fama que diners (SAURA 1884)
Equivalents: Buena fama, hurto encubre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: A boig y a caballer, tot li está bé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Una bona cara, sempre és un bon dot

Variants i sinònims: Una bona cara, sempre és un bon dot (SAURA 1884).

Equivalents: Buena cara, dote es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Una bona cara, sempre es un bon dot (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí

Variants i sinònims:

  • Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí (SAURA 1884)
  • No hi ha més mal veí que un aprenent de violí (SAURA 1884)
Equivalents: Buen abogado, mal vecino [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Deu nos guart d'un mal vehí, y de aprenent de violí | No hi ha més mal vehí que un aprenent de violí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui el d'altre ha de cuidar, ja té prou amb que bregar

Variants i sinònims:

  • Brasa em dóna cuidar el que no és de casa (SAURA 1884)
  • Qui el d'altre ha de cuidar, ja té prou amb que bregar (SAURA 1884)
Equivalents: Brasa trae en el seno, la que cría ajeno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Qui lo de altre ha de cuydar, ja té prou ab que bregar | Brasa'm dona cuydar lo que no es de casa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fang i calç, cobreixen molts mals

Variants i sinònims: Fang i calç, cobreixen molts mals (SAURA 1884).

Equivalents
: Botas y gaban, encubren mucho mal [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Fanch y cals, cubren molts mals (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Borratxo fi, a la taberna vol el vi

Variants i sinònims: Borratxo fi, a la taberna vol el vi (SAURA 1884).

Equivalents
: Borracho fino, junto al chorrillo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Borratxo fi, a la taberna vol lo vi (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Borratxera d'aigua mai s'acaba

Variants i sinònims: Borratxera d'aigua mai s'acaba (SAURA 1884).

Equivalents
: Borrachez de agua, nunca se acaba [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Borratxera d'aygua may s'acaba (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bordó i carabassa, vida regalada

Variants i sinònims:

  • Bordó i carabassa, vida regalada (SAURA 1884)
  • L'ofici de burgès, menjar, beure i no fer res (SAURA 1884)
  • Per vagar, anar a sant Jaume (SAURA 1884)
  • Vagabund i pelegrí, passa el temps pel camí (SAURA 1884)
Equivalents: Bordon y calabaza, vida holgada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Bordó y carabassa, vida regalada | L'ofici de burgés, menjar, béurer y no fer res | Per vagar, anar a sant Jaume | Vagabundo y pelegrí, passa'l temps per lo camí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Boneto i espasa fan honra a la casa

Variants i sinònims:

  • Boneto i espasa fan honra a la casa (SAURA 1884)
  • Lletres i armes noblesa alcança (o ennobleix les cases) (SAURA 1884)
Equivalents: Bolsa que mucho clama, pronto acaba [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Boneto y espasa fan honra a la casa | Lletras y armas noblesa alcansa, o ennobleix las casas(SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bossa sense diners, digues-li cuiro

Variants i sinònims: Bossa sense diners, digues-li cuiro (SAURA 1884).

Equivalents
: Bolsa sin dinero, llámola cuero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Bossa sense diners, digasli cuyro (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

16/11/07

Sou bo d'or, es torna malla en butxaca foradada

Variants i sinònims: Sou bo d'or, es torna malla en butxaca foradada (SAURA 1884).

Equivalents: Bolsa que mucho clama, pronto acaba [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Sou bo d'or, se torna malla en butxaca foradada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat

Variants i sinònims:

  • Bofetada em vols pegar, no ho crec, germana (SAURA 1884)
  • Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat (SAURA 1884)
  • Qui amenaça, no pega (SAURA 1884)
Equivalents: Bofetón amagado, nunca bien dado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Cap amenassat, no acostuma a ser pegat | Bofetada'm vols pegar, no ho crech, jermana | Qui amenassa, no pega (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La dona llesta i callada, de tots sempre és estimada

Variants i sinònims:

  • Dona que vol ser hermosa, no descuida la filosa (SAURA 1884)
  • La dona llesta i callada, de tots sempre és estimada (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Boca brozosa, cría mujer hermosa [ES] (SAURA)
  • Boca pajosa, cria cara hermosa [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: La dona llesta y callada, de tots sempre es estimada | Dona que vol ser hermosa, no descuyda la filosa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aquell és el bon amic, que pot gastar bon bolsic

Variants i sinònims: Aquell és el bon amic, que pot gastar bon bolsic (SAURA 1884).

Equivalents
: Bocado comido, no gana amigo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Aquell es lo bon amich, que pot gastar bon bolsich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La donzella recatada serà molt bona casada

Variants i sinònims:

  • La donzella recatada, a la feina i retirada (SAURA 1884)
  • La donzella recatada serà molt bona casada (SAURA 1884)
Equivalents: Boca con rodilla y al rincón con la almohadilla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: La donzella recatada será molt bona casada / la donzella recatada, a la feyna y retirada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Boca amarga, no pot escopir mel

Variants i sinònims:

  • Boca amarga, no pot escopir mel (SAURA 1884)
  • Boca que menja (o traga) fel, no pot escopir mel (SAURA 1884)
  • De cor amarg, mai boca dolça (SAURA 1884)
  • L'home que rosega fel, no vomita dolça mel (SAURA 1884)
Equivalents: Boca con duelo no dice bueno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Boca amarga (o que menja (o traga) fel), no pot escopir mel | De cor amarch, may boca dolsa | L'home que rosega fel, no vomita dolsa mel (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Els tontos mai baixen de son ase

Variants i sinònims:

  • Els tontos mai baixen de son ase (SAURA 1884)
  • Quedar-se en els seus tretze (o en els tretze) (SAURA 1884)
Equivalents: Bobos van al mercado cada cual con su asno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Quedarse en sus tretze o en los tretze | Los tontos may baixan de son ase (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

15/11/07

Bé vinguis, mal, si véns tot sol

Variants i sinònims:

  • Bé vinguis, mal, si véns tot sol (SAURA 1884)
  • Quan és bona, mai ve sola (SAURA 1884)
  • Si fuig la ditxa, mai fuig tota sola (SAURA 1884)
Equivalents: Bien vengas, mal, si vienes solo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Bé vingas, mal, si véns tot sol | Quant es bona, may be sola | Si fuig la ditxa, may fuig tota sola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Molt volgut, molt estimat mes diner que no n'hauràs cap

Variants i sinònims:

  • Amics fins als ocs, a la bossa no m'hi tocs (SAURA 1884)
  • Molt volgut, molt estimat mes diner que no n'hauràs cap (SAURA 1884)
Equivalents: Bien te quiero, bien te quiero, mas no te doy mi dinero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Molt volgut, molt estimat més diner que no n'haurás cap | Amichs fins als ochs, a la bossa no m'hi tochs (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui bé està que no es mogui

Variants i sinònims:

  • V. Qui barata, el cap se grata
  • Qui bé està que no es mogui (SAURA 1884)
  • Qui estiga bé, que no es moga (PÀMIES 1997a)
  • Qui mal cerca prest el troba (SAURA 1884)
Equivalents: Bien se está san Pedro en Roma [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Qui bé está que no's moga | Qui mal cerca prest lo troba (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ja sap (o prou sap ell) a qui les fa

Variants i sinònims: Ja sap (o prou sap ell) a qui les fa (SAURA 1884).

Equivalents:

  • Bien sabe el asno en cuya cara (o casa) rebuzna [ES] (SAURA 1884)
  • La mucha conversación es causa de menosprecio [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: Ja sap a qui las fa, o prou sap ell a qui las fa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Resar, prometre molt, i atènyer poc (o donar res)

Variants i sinònims:

  • moltes promeses i poques ateses (SAURA 1884)
  • Resar, prometre molt, i atènyer poc (o donar res) (SAURA 1884)
Equivalents: Bien reza, pero mal ofrece [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Resar, prometre molt, y atanyer poch o donar res | Moltas promesas y pocas atesas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Respon sempre amb gran prudència a qui li falta la ciència

Variants i sinònims: Respon sempre amb gran prudència a qui li falta la ciència (SAURA 1884).

Equivalents: Bien merca, quien no responde al hombre bestia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Respon sempre ab gran prudencia a qui li falte la ciencia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un tonto no és bon marxant

Variants i sinònims: Un tonto no és bon marxant (SAURA 1884).

Equivalents: Bien merca a quien no le dicen hombre bestia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Un tonto no es bon marxant (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pocs arriben a ser sants, ballant

Variants i sinònims: Pocs arriben a ser sants, ballant (SAURA 1884).

Equivalents: Bien llega quien suda y ruega [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Pochs arriban a ser sants, ballant (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ja fa prou qui als seus s'assembla

Variants i sinònims:

  • Ja fa prou qui als seus s'assembla (SAURA 1884)
  • No fa poc qui s'assembla als seus (SAURA 1884)
  • Qui s'assembla als seus, no se n'ix de llinatge (SAURA 1884)
Equivalents: Bien haya quien a los suyos se asemeja (o parece) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Ja fa prou qui als seus s'assembla | No fa poch qui sembla als seus | Qui sembla als seus, no se n'ix de llinatge (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Algú ha portat òlibes a Atenes!

Variants i sinònims:

  • Algú ha portat òlibes a Atenes! (WICKERT 2007)
  • Portar aigua a la mar (WICKERT 2007)
Equivalents:
  • Carry coals to Newcastle [EN] [Trad.: portar el carbó a Newcastle] (WICKERT 2007)
  • Nosiæ drwa do lasu [POL] [Trad.: portar fusta al bosc] (WICKERT 2007)
  • Porter des chouettes à Minverve [FR] [Trad.: portar les òlibes a Minerva] (WICKERT 2007)
  • Porter du bois à la forêt [FR] [Trad.: portar fusta al bosc] (WICKERT 2007)
  • Vender miel al colmenero [ES] (WICKERT 2007)
Explicació: Serveix per a descriure alguna cosa absolutament supèrflua i innecessària (WICKERT 2007).

Nota: Els equivalents i explicacions d'aquesta expressió han estat trets d'un article, Òlibes cap a Atenes, publicat per Café Babel, de Sandra Wickert (Berlín - 14.11.2007), amb traducció d'Esther Gil Santos.

En reprodueixo l'article, perquè penso que té molt valor per acotar el significat i l'extensió d'aquesta expressió:
Qui al 2004 era a Atenes amb motiu dels Jocs Olímpics, va poder descobrir una altra curiositat a banda dels esdeveniments esportius. A l’estadi olímpic un artista va col·locar 10.200 figures d’òlibes en els colors dels anells olímpics. Per als lectors habituals de la Torre de Babel això els hauria encès immediatament la bombeta: Algú ha portat òlibes a Atenes!

És clar que, sense haver escoltat abans aquest refrany, ningú no hauria tingut la idea de fer això. La dita es basa en el poeta grec Aristòtil (al voltant del 455 dC). Ell es va fer la següent pregunta: “qui ha portat les òlibes fins a Atenes”? Des d’aquell moment, aquesta expressió s’utilitza per exemple a Alemanya o a Suècia per a descriure alguna cosa absolutament supèrflua i innecessària (a Atenes hi havia des de sempre moltes òlibes). No obstant, les òlibes eren el símbol de la deessa Atenea.

A França, es considerava que Atenea estava a favor de la seva competidora, la deessa de la saviesa, la qual desafortunadament no tenia tributs amb les òlibes. En aquest país el refrany porter des chouettes à Minverve significa portar les òlibes a Minerva. Però, els francesos també poden expressar-ho d’una forma més clara: porter du bois à la forêt, és a dir, portar la fusta al bosc. El mateix passa pràcticament amb l’expressió polonesa Nosiæ drwa do lasu, amb un significat idèntic.

Espanya, la terra de Cervantes, qui amb “Don Quixot” va crear la seva primera novel·la, és molt més literària. Aquí trobem el refrany vender miel al colmenero. Els catalans, en canvi, ho fan d’una forma més simple: portar aigua a la mar. A Anglaterra es remarca el passat laboral: carry coals to Newcastle, és a dir portar el carbó a Newcastle, un matís completament innecessari, ja que el carbó de Newcastle s’exportava a tot el món!

La pròxima vegada, per tant, para atenció si no vols dir una altra vegada coses innecessàries: se’n podria crear una nova dita!
Font: (WICKERT 2007) - Sandra Wickert (2007): Òlibes cap a Atenes, publicat per Café Babel, de Sandra Wickert (Berlín - 14.11.2007), amb traducció d'Esther Gil Santos.

Cada cosa en son lloc

Variants i sinònims: Cada cosa en son lloc (SAURA 1884).

Equivalents
: Bien está la piedra en su agujero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Cada cosa en son lloch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

14/11/07

Hisenda que és mal guanyada, no tindrà molta durada

Variants i sinònims:

  • Hisenda que és mal guanyada, no tindrà molta durada (SAURA 1884)
  • Lo qui se val de las trampas, perdrá lo que guanyará, aixís com las obras falsas se vehuen de poch durar (SAURA 1884)
Equivalents: Bienes mal adquiridos, pronto perdidos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Hisenda qu'es mal guanyada, no tindrá molta durada | Lo qui se val de las trampas, perdrá lo que guanyará, aixís com las obras falsas se vehuen de poch durar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Béns de campana, Déu els dóna i el diable els esparrama

Variants i sinònims: Béns de campana, Déu els dóna i el diable els esparrama (SAURA 1884).

Equivalents
: Bienes de campana los da Dios y el diablo los derrama [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Béns de campana, Déu los dóna y'l diable'ls esparrama (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Beneita casa és aquella, que té olor de vell tota ella

Variants i sinònims: Beneita casa és aquella, que té olor de vell tota ella (SAURA 1884).

Equivalents
: Bendita casa es aquella, que huele a antiguo toda ella [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Beneyta casa es aquella, que té olor de vell tota ella (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vedella manyaga de totes mama

Variants i sinònims: Vedella manyaga de totes mama (SAURA 1884).

Equivalents: Becerrilla mansa, a su madre y a la ajena (o todas las vacas) mama [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Vedella manyaga de totas mama (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El vi ben bo i el cavall de pedra

Variants i sinònims:

  • El vi ben bo i el cavall de pedra (SAURA 1884)
  • Menjar servit i dormir en llit (SAURA 1884)
Equivalents: Beber de codo y cabalgar de poyo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Lo vi ben bo y'l caball de pedra | Menjar servit y dormir en llit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Beata farinera, ara va endavant, ara endarrere

Variants i sinònims: Beata farinera, ara va endavant, ara endarrere (SAURA 1884).

Equivalents: Beata con devoción, las tocas bajas y el rabo ladrón [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bon pastor ton les ovelles, no les escorxa

Variants i sinònims:

  • El bon pastor ton les ovelles, no les escorxa (SAURA 1884)
  • Una cosa és cremar, i altra cosa donar ventoses (SAURA 1884).
Equivalents: Basta esquilar, sin desollar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Lo bon pastor ton las ovellas, no las escorxa | Una cosa es cremar, y altra cosa donar ventosas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla

Variants i sinònims: Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla (SAURA 1884).

Equivalents
: Barrabao, Jubilla, quien no mata puerco no come morcilla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Aleluya, aleluya, qui no mata porch no menja xulla
(SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Barco gran, tan corrent com caminant

Variants i sinònims: Barco gran, tan corrent com caminant (SAURA 1884).

Equivalents: Barco grande, y ande o no ande [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Barco gran, tant corrent com caminant (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Barco a la capa, mariner a la hamaca

Variants i sinònims: Barco a la capa, mariner a la hamaca (SAURA 1884).

Equivalents: Barco a la capa, marinero a la hamaca [ES] (SAURA 1884).

Nota
: La versió catalana sembla absolutament deutora de la castellana, amb els castellanismes «barco» i «hamaca».

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Barba remullada, és mig afaitada

Variants i sinònims: Barba remullada, és mig afaitada (SAURA 1884).

Equivalents: Barba remojada, medio rapada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Barba remullada, es mitj afeytada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del treball surt (o neix) el descans

Variants i sinònims:

  • Del treball surt (o neix) el descans (SAURA 1884)
  • Si treballes menjaràs, i si no dejunaràs (SAURA 1884)
Equivalents: Barba pone mesa, que no pierna tiesa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Del traball surt o naix lo descans | Si traballas menjarás, y sino dejunarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El que es diu al darrere, no es diu al davant

Variants i sinònims:

Equivalents: Barba a barba, vergüenza se cata [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Lo que's diu al darrera, no's diu al devant | Del detrás al rey li fan bragas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

12/11/07

Ballo bé i no em voleu a ballar

Variants i sinònims: Ballo bé i no em voleu a ballar (SAURA 1884).

Equivalents
: Bailo bien y echáisme del corro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Ballo bé y no'm voleu a ballar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ahir pastor, avui senyor

Variants i sinònims:

  • Abans un sol i ara un mussol (ESPUNYES 2007)
  • Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
  • D'allà on han fugit les gràcies, no hi trobareu sinó que desgràcies (ESPUNYES 2007)
  • La glòria fa perdre la memòria (ESPUNYES 2007)
  • No ser ni l'ombra del que era (ESPUNYES 2007)
  • Qui l'ha vist i qui el veu (ESPUNYES 2007)
Equivalents:
  • Ayer vaquero, hoy caballero [ES] (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
  • No ser ni sombra (o más que la sombra) de lo que era [ES] (ESPUNYES 2007)
  • Quien le ha visto y quien le ve [ES] (ESPUNYES 2007)
Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

El ca que vol pa, ha de llepar la mà

Variants i sinònims: El ca que vol pa, ha de llepar la mà (SAURA 1884).

Equivalents: Ay, ay, que me he hallado, por andar abajado! [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Lo ca que vol pa, ha de llepar la ma (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aucell de cullera, menja més que una quimera

Variants i sinònims: Aucell de cullera, menja més que una quimera (SAURA 1884).

Equivalents: Ave de cuchar más come que val (o nunca en mi corral) [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.