Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys

Variants i sinònims:

• Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys (PUJOL 1999)
• Agost i verema tots els dies no aplega
  
• Agost i verema, tots els dies no aplega (DCVB 1950)
• Agost i veremar cada dia no es fa (DCVB 1950) - (GIMENO-ROURA 1986)
• Agost i veremar, cada any no es fa (MILLÀ 1965) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• Cada dia no es festa major (SAURA 1884)
  
• No en passaran cada dia (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Agosto y vendimia no cada día y sí cada año; unos con ganancia, otros con daño [ES] (SOPENA 1983)
• Agosto y vendimia no es cada dia y si cada año, unos con ganacia y otros con daño [ES] (SAURA 1884)
• Agosto y vendimia no es cada dia, y sí cada año, unos con ganancia y otros con daño [ES] (SBARBI 1872)
• Agosto y vendimia no es cada día, y sí cada año, unos con ganancias y otros con daño [ES]
  

Explicació:

• Aconsella l'economia amb què han de viure els llauradors, perquè només hi ha una collita i és contingent (Trad.) (SBARBI 1872).
• per indicar les produccions i feines agrícoles del mes d'agost (DCVB 1950).
• Per indicar que cal economitzar (Trad.) (SOPENA 1983).
• Recomana prudència en l'economia, perquè només es fa una collita i està exposada a contingències (PARÉS 1999).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

La millor festa de casa és quan toca la Tomasa

Variants i sinònims: La millor festa de casa és quan toca la Tomasa (SAURA 1884).

Equivalents: Aquel es buen dia cuando la sartén chilla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La millor festa de casa es quant toca la Tomasa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Toca a festa que l'ase és mort

Variants i sinònims:

• Albricias, mare, que pregonan a mon pare (SAURA 1884)
• Toca a festa que l'ase és mort (SAURA 1884)

Equivalents: Alegría, albarderos, que se quema el bálago [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Toque a festa que l'ase es mort (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada dia no és festa

Variants i sinònims:

• Cada dia no és festa (PONS LLUCH 1993)
  
• Cada dia no és festa major (SAURA 1884)
• No en passaran cada dia (SAURA 1884)

Equivalents:

• Agosto y vendimia no es cada dia y si cada año, unos con ganacia y otros con daño [ES] (SAURA 1884)
• No todos los días son fiesta [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Es diu per indicar que no sempre és oportú fer allò que s'ha fet una vegada (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Les bones festes comencen per la vigília

Variants i sinònims:

• Es veu venir d'una hora lluny (Zèfir)
• Les bones festes comencen per la vigília (Zèfir)
  

Equivalents:

• Il buondi si vede dal mattino [IT] (Zèfir)
• Por la muestra se conoce el paño [ES] (Zèfir)
• Por las vísperas se conocen los disantos [ES] (Zèfir)

Explicació: "Enseña que el prudente hace juicio de los sucesos por los antecedentes y señales que los preceden" [ES] (DRAE 1914).

Nota: Un disanto es un 'dia festiu en l'Església', que podríem traduir per 'festivitat'.

Font: Zèfir (setembre 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana. El refrany català és tret de SAURA 1884.

De rialles, en vénen ploralles

Variants i sinònims:

• V. Burla amb dany no compleix l'any
• Darrere (o després de) ses rialles vénen ses ploralles (PONS LLUCH 1993)
• De les rialles, vénen les ploralles (SAURA 1884)
• De rialles en vénen ploralles (SAURA 1884)
• De rialles, en vénen ploralles
  
• V. Després d'una alegria ve sempre una tristor
  
• Després de les esposalles, solen venir les ploralles (SAURA 1884)
  
• Després de les rialles, vénen les ploralles (DIÀFORA 1982)
• Les festes, per a alguns són pestes (SAURA 1884)
• Ses rialles duen ploralles (PONS LLUCH 1993)
• Tal se pensa anar per llana que torna esquilat (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• De la risa al llanto no hay más que un paso [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Las cañas se vuelven lanzas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: De riallas ne venen plorallas (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que després d'una gran alegria sol venir un motiu de tristor (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.