Poll de juliol, cap o cul sempre li dol

Variants i sinònims: Poll de juliol, cap o cul sempre li dol (MILLÀ 1965) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999).

Equivalents: Pollo de julio, o le duele la cabeza, o le duele el culo [ES].

Explicació: Són malaltissos i se n'obté mal resultat (PARÉS 1999).

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put

Variants i sinònims: Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put (SAURA 1884).

Equivalents: Antaño me mordió el sapo, y ogaño se me hinchó el papo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cent anys ha que's mort lo mut, y encara'l cul li put (SAURA 1884).

Nota: Jo sempre ho havia sentit amb ruc, en lloc de mut.
Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli

Variants i sinònims:

• Qui té mal de cap que s'unti el cul d'oli (PÀMIES 1997a)
• Si et fa mal (o si tens mal) de cap, unta't el cul amb oli (SAURA 1884)
• Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• A Malvina duélele el tobillo, y sánanle el colodrillo [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Si os duele la cabeza, untáos la rabadilla (o las rodillas) con manteca [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Si't fa mal o si tens mal de cap, untat lo cul ab oli (SAURA 1884).

Explicació: Es diu, satíricament, per al·lusió a la desproporció entre certs mals i els remeis que s'hi apliquen. Es diu quan se senten proposar solucions que no tenen res a veure amb el problema tractat (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Manresa i a Pineda (PÀMIES 1997a)

Nota: Una variant diu ... «unta't el peu amb oli», però segur que és una correcció perquè no surti «cul». El restrenyiment era causa freqüent de mal de cap, i untar-se el cul d'oli era un remei casolà prou conegut (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Rient, rient, bat es cul a sa gent

Variants i sinònims: Rient, rient, bat es cul a sa gent (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Riendo, riendo, verdades diciendo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu referint-se a algú que sense fer soroll ni ostentació guanya als altres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater

Variants i sinònims:

• Més val estar devora un qui caga, que devora un qui pica (PONS LLUCH 1993)
• Més val estar prop d'un qui caga que prop d'un qui cus (PONS LLUCH 1993)
• Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Vale más culo de herrero, que lado de zapatero, y casa de carpintero [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per dejectar l'ofici de sabater. Nosaltres el tenim interpretat que val més sentir males olors, que no estar al costat d'un sabater que en cosir, o tallar, pot ferir-te, dar-te una morma (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol)

Variants i sinònims:

• Qui està llogat no seu allà on vol (PONS LLUCH 1993)
• Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol) (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien sirva a otro, no es señor de si [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: No ésser senyor de si mateix; estar subjecte a les ordres d'altri (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui molt s'acota es cul mostra

Variants i sinònims: Qui molt s'acota es cul mostra (PONS LLUCH 1993).

Equivalents:

• A quien mucho se agacha se le ve lo que por sabido se calla [ES] (PONS LLUCH 1993)
• No nos agachemos tanto que se nos vea el culo [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Vol dir que la humiliació pròpia si és excessiva resulta degradant i ridícula (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda

Variants i sinònims:

• De bon llinatge ve el nostre ase, que amb les dents es grata el cul (SAURA 1884)
• Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda (GIMENO 1989)
• La sardina no serà mai pagell (TREPAT 1995)

Equivalents: Aunque la mona se vista de seda, mona se queda [ES] (SAURA 1884) - (GIMENO 1989).

Parèmia segons la font original: De bon llinatge ve el nostre ase, que ab les dents se grata'l cul (SAURA 1884).

Explicació: Les coses no són mai com semblen; la bona figura no sempre va acompanyada de virtut, ni la lletgesa de pecat (GIMENO 1989).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

De tal riu, tal aigua

Variants i sinònims

• A tal cap, tal barret (PÀMIES 1997a)
  
• De tal buc, tal eixam (PERRAMON 1979)
• De tal riu, tal aigua (CONCA 1988)
  
• Tal cul, tal braga (FARELL I DOMINGO 1989)
  
• Tal pare, tal fill (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
  
• V. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
• V. Si el pare és músic, el fill és ballador

Equivalents:

• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (SAURA 1884)
  
• De tal palo, tal astilla [ES] (DIÀFORA 1982) - (PÀMIES 1997a)
• Tal cabeça, tal sizo [PT] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• L'herència marca els homes (PERRAMON 1979).
• Que els fills solen assemblar-se als pares i els testos a les olles. Que sovint fem tot allò que veiem fer als altres (FARELL I DOMINGO 1989).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat

Variants i sinònims:

• Qui amb mainada s'acotxa, cul-cagat es lleva (MILLÀ 1965)
• Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• El que con críos se acuesta, meado se levanta [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien con críos se acuesta, mojado se levanta [ES]

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La lletra pel cul entra

Variants i sinònims:

• La lletra pel cul entra (Zèfir)
• La lletra per les anques entra (PARÉS 2001)
• Per aprendre cal esforçar-s'hi (BALBASTRE 1977)

Equivalents: La letra con sangre entra [ES]. (BALBASTRE 1977) - (Zèfir)

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Al fons del sac es troben les engrunes

Variants i sinònims:

• Al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
  
• Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al fons del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997)
  
• Al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
• Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
• Mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• No se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al fin se ven las zurrapas [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al contar será el llorar [ES] (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES] (SAURA 1884)
  
• C'est au fond du pot qu'on trouve le marc [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• Cum veniet tempus, rationis damna videbis [LL] (PÀMIES 1997a)
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Salir en la colada [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Al cap o en lo cul del sach se troban las engrunas | May se sap si es gros lo nap, fins que ha descubert lo cap | No se sap de qui son los matxos, fins que'l traginer es mort (SAURA 1884).

Explicació:

• Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a).
• El més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a).
• Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a).

Nota: D'abast general. Ens ha arribat, com a forma més usual «al fons (o al cul) del sac, es troben les engrunes». És molt antic (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Els que s'assemblen es cerquen

Variants i sinònims:

• Calçar el mateix peu (ABRIL ESPAÑOL 1996) - (ESPINAL 2004) - (GARGALLO GREGORI 2008)
• Déu els cria i ells s'ajuntan (SAURA 1884) - (FARNÉS 1913) - (DCVB 1926-68) - (SADURNÍ 1982) - (BELLMUNT  I FIGUERAS 1987) - (PERIS 2001) - GARGALLO GREGORI (2008) 
• Els que s'assemblen es cerquen (AMADES 1951)
• Els que s'assemblen es troben (AMADES 1951)
• Estar fet l'un per l'altre (SANCHIS CARBONELL 2007)
• Fer l'un per l'altre (RASPALL-MARTÍ 1996) - (ESPINAL 2004)
• Fets l'un per l'altre 
• Mai no s'ajunten si no s'assemblen (PARÉS 1997) - (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Mai (no) s’apleguen fins que s’assemblen [i altres variants tretes de F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Menjar al mateix plat
• S'han buscat i s'han trobat
• Ser de la mateixa estofa
• Ser cul i merda
• Ser tots dos del mateix motlle

Equivalents:

• Berzas y nabos (o coles y nabos), para en uno son entrambos [ES] (SAURA 1884)
• Birds of a feather flock together [EN] [EPE: 54] - [Hirsch] - [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Cada asno con su tamaño [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Cada cual con su igual [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Cada oveja con su pareja [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Coles y nabos, para una son entrambos [ES] (SAURA 1884)
• Concolores avec facillime congregantur [LL] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Dios los cría y ellos se juntan [ES] [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• I ucelli delle stesse penne volano insieme [IT] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Les oiseaux de la même couleur ont la coutume de se mettre ensemble [FR] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• No se puede igualar sino ruin con su par [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• On n’a jamais vu une agace avec un corbeau [FR] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Pares cum paribus facillime congregantur [LL] (Trad.: Els iguals s'ajunten més fàcilment amb els iguals) (PERIS 2001)
• Qui se ressemble, s’assemble [FR] [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Saevis inter se convenit ursis [LL] (Trad.: Els ossos ferotges s'avenen entre ells) (PERIS 2001)
• Simile gaudet simili [LL] (Trad.: Cada cosa es complau en al seva semblant) (PERIS 2001)
• Tal para cual, Pedro con Juan y Pascuala con Pascual [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)

Parèmia segons la font original: Déu los cria y ells se ajuntan (SAURA 1884)

Explicació:

• Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats (val.) (DCVB 1926-68)
• Es refereix als de la mateixa nissaga, dels mateixos gustos, etc. (ALZAMORA 2008).
• Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats (GARGALLO GREGORI 2008)
• Es diu amb un puntet de malícia quan alguna gent fa colla o pinya amb altres de la seua afinitat per gustos, naixença, parla... (GISBERT 2011).
• Ésser del mateix tarannà (ABRIL ESPAÑOL 1996) - (ESPINAL 2004) - (GARGALLO GREGORI 2008)

Comentaris: El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): "Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres". Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament.

Qui vol peix que es mulli el cul

Variants i sinònims:

• A ningú no li donen res debades (Zèfir)
• Les coses no són debades (Zèfir)
• No hi ha mel sense fel (Zèfir)
• No hi ha res que siga debades (Zèfir)
• Qui alguna cosa vol alguna cosa li costa (CONCA 1988)
• Qui peix vol menjar sa coa s'ha de banyar (PONS LLUCH 1993)
• Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar (SAURA 1884)
  
• Qui vol (menjar) peix que es banyi es cul (PONS LLUCH 1993)
• Qui vol peix que es mulli el cul (ABRIL 1996)
  
• Qui vulgui peix que es mulli el cul (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (Zèfir)
  
• Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (Zèfir)
• Qui vulgui el tall, que es foti els ossos (Zèfir)
• Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (Zèfir)

Equivalents:

• Bragas duchas, comen truchas (SAURA 1884)
  
• El que quiera peces, que se moje el culo [ES] (ABRIL 1996)
• No se cogen truchas a bragas enjutas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ABRIL 1996)
• No se pescan truchas a bragas enjutas (SAURA 1884)
  
• Quien algo quiere, algo le cuesta (Zèfir)
• Quien peces quiere tomar, las faldas se ha de mojar (PONS LLUCH 1993)
  

Parèmia segons la font original: Qui truytas vol agafar, lo cul s'ha de remullar (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no s'obtenen resultats remuneradors sense exposició ni molèstia (PONS LLUCH 1993).
• Qui vol alguna cosa s'ha d'espavilar (ABRIL 1996).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.