Ningú es mor de fam, i sí de fart

Variants i sinònims:

• Més en moren de farts, que de fam (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam, i sí de fart (SAURA 1884)

Equivalents: De hambre a nadie vi morir, de mucho comer, cien mil [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Més ne moren de farts, que de fam (SAURA 1884)
• Ningú's mort de fam, y si de fart (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bou tira la arada, més no de gana

Variants i sinònims:

• De treballar, no hi ha cap burro (o ase) gras (SAURA 1884)
• El bou tira la arada, més no de gana (SAURA 1884)
  
• El treballar a ningú engreixa (SAURA 1884)

Equivalents: El buey traba el arado, mas no da su agrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou tira la arada, més no de gana | De traballar, no hi ha cap burro (ó ase) gras | Lo traballar á ningú engreixa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú

Variants i sinònims:

• Formatge d'abril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per a ningú (CARBÓ 1995)
• Formatge d'abril, per mi; el de maig, pel gavatx, i el de juny, per ningú (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)

Equivalents: El queso de abril, para mí; el de mayo, para mi hermano, y el de junio, para ninguno [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació:

• A l'abril és quan alguns productes del camp són més bons (CARBÓ 1995)
• «Gavatx» també vol dir foraster (PARÉS 1999)

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951) - (PARÉS 1999).

Quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal

Variants i sinònims: Quan vagis per camí ral, de ningú no diguis mal (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando fueres por camino, no digas mal de tu enemigo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant vajas per camí ral, de ningú no digas mal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Conforme sembrareu, collireu

Variants i sinònims:

• Cadascú cull el que sembra (SAURA 1884)
• Conforme sembrareu, collireu (SAURA 1884)
  
• V. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
• V. Qui sembra vents, recull tempestats

Equivalents: Como sembráredes, cogerédes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Conforme sembraréu, culliréu | Cada hu cull lo que sembra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No envegis res de ningú, procura guanyar-ho tu

Variants i sinònims: No envegis res de ningú, procura guanyar-ho tu (SAURA 1884).

Equivalents: Antes que envidia, cava tu viña [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No envegis res de ningú, procura guanyarho tú (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui grata on li pru, no fa agravi a ningú

Variants i sinònims: Qui grata on li pru, no fa agravi a ningú (SAURA 1884).

Equivalents: Allá va la lengua, do duele la muela [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui grata ahont li pru, no fa agravi a ningú (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap

Variants i sinònims:

• Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap (PÀMIES 1997a)
  
• No digues tot el que saps, que alguna vegada diràs el que no et convindria (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• No diga la boca, lo que pague la coca [ES] (PÀMIES 1997a)
• No diga la lengua, por do pague la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze

Variants i sinònims:

• Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Secret de tres no és bo per res
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Equivalents: Quien descubre su secreto, no tiene el seso completo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que un secret deixa d'esser-ho quan ha sortit d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Secret de tres no és bo per res

Variants i sinònims:

• Consell de dos és sospitós (o és bo per moix) (PONS LLUCH 1993)
• Consell de tres no val per res (o per res) (PONS LLUCH 1993)
• V. Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
  
• Secret de dos és bo per as moix (PONS LLUCH 1993)
• Secret de dos és sospitós (PONS LLUCH 1993)
• Secret de tres no és bo per res (PONS LLUCH 1993)
• Secret entre dos, és conegut (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú
  

Equivalents: Secreto de tres, secreto no es [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Es diu quan les persones secretegen (PONS LLUCH 1993).
• Es diu per censurar aquells que es posen a parlar en veu baixa davant la gent (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Variants i sinònims:

• v. secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
• v. secret de tres no és bo per res
• Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Lo que no quieras que se sepa, no lo digas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu perquè allò que sap més d'un, deixa de ser secret (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ningú ralla més que qui té què rallar

Variants i sinònims: Ningú ralla més que qui té què rallar (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Siempre habla quien debiera ser mudo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu parlant de qui està censurant defectes d'altri i ell està carregat dels mateixos, o tal vegada més (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Es prometre no ha fet pobre ningú

Variants i sinònims:

• Es prometre no fa cap home pobre (PONS LLUCH 1993)
• Es prometre no ha fet pobre ningú (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Ofrecer no empobrece [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Indica que molta gent promet fàcilment coses per gana de complaure o d'exhibir-se, encara que sigui difícil o problemàtic complir les promeses fetes (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si tothom fos endeví, ningú seria mesquí

Variants i sinònims:

• Si tothom fos endeví, ningú seria mesquí (PONS LLUCH 1993)
• Si un fos endeví, no seria mesquí (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien fuese adivino, no sería mezquino [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que si sempre poguéssim preveure allò que ha de succeir, no faríem gaire coses desbaratades (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Lo que és del comú no és de ningú

Variants i sinònims:

• Lo que és del comú no és de ningú (PONS LLUCH 1993)
• Qui serveix el comú, no serveix ningú (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Hacienda de común, hacienda de ningún [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que ningú aprecia com a pròpia la propietat pública, d'açò que amb freqüència se n'abusi o es malmeti (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui diu mal de s'ase, aquell el compra

Variants i sinònims:

• Ningú «desprecia» més s'ase que el qui el vol comprar (PONS LLUCH 1993)
• Ningú diu mal de s'ase sinó el qui el vol comprar (PONS LLUCH 1993)
• Qui diu mal de s'ase, aquell el compra (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Dice mal del caballo, el que quiere comprarlo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu perquè el qui vol obtenir una cosa, procura dir-ne mal a fi que un altre no li sostregui (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sopa poc i envelliràs

Variants i sinònims:

• A molt menjar, molt mal passar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A molt menjar, molt pensar (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam (SAURA 1884)
• Qui sopa massa somia molt (SAURA 1884)
• Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit (SAURA 1884)
• Qui vol viure molt ha de sopar poc (SAURA 1884)
• Sopa poc i envelliràs (BALBASTRE 1977)
• Sopa poc i viuràs molt (SAURA 1884)
• Val més menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Come poco, cena más y dormirás [ES] (SAURA 1884)
• Come poco y cena mas, duerme en alto y vivirás [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que Avicena [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que sanó Avicena [ES] (BALBASTRE 1977)
• Más mató la cena, que sanó Avicena [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale un no cenas, que cien Avicenas [ES] (SAURA 1884)
• More have been killed by suppers than Galen ever cured (Trad.: N’hi ha més que han estat morts per sopars que no pas els que Galè ha curat mai) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Plus en emporte la mangeaille que la baïonnette est mitraille (Trad.: Més se n’emporta el menjar, que la baioneta és metralla) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Por mucha cena, nunca noche buena [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Sopa poch y viuràs mòlt | Qui sopa massa somia mòlt | Ningú's mort de fam | Qui vol viurer mòlt, ha de sopar poch | A mòlt menjar, mòlt pensar | Qui sopa mólt á la nit, no dorm sossegat al llit (SAURA 1884).



Explicació: Els excessos (en els exemples excessos en àpats) sempre tenen conseqüències dolentes per qui els realitza. En aquest cas ens aconsella que per sentir-nos sans, hem de moderar la ingesta d'aliments (PUJOL I CAMPENY 2008)

Nota:

• Avicena, famós metge que visqué a cavall dels segles X i XI, el cànon del qual fou un llibre de text per metges fins al s XVI (PUJOL I CAMPENY 2008). 
• Galè fou un metge d’origen grec en temps romans, les teories del qual marcaren la medecina durant tot un mil·lenni (PUJOL I CAMPENY 2008). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Ningú no vol mocar-se amb mitja mànega

Variants i sinònims: Ningú no vol mocar-se amb mitja mànega (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Todos los gatos quieren llevar zapatos [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Ningú no fa res per res

Variants i sinònims: Ningú no fa res per res (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Nadie da palos en balde [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Les paraules es perden al vent

Variants i sinònims:

• El que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura (MILLÀ 1965)
• Les paraules es perden al vent (BALBASTRE 1977)
  
• Les paraules se les endu el vent (MILLÀ 1965)

Equivalents: Las palabras se las lleva el viento [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.