A bona son, no hi ha llit dur

Variants i sinònims: A bona son, no hi ha llit dur (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents: 

• A bear food is better than none (Trad.: El menjar d’ós és millor que cap) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le lit n'est jamais dur si on a du bon sommeil (Trad.: El llit mai no és dur quan un té bona son) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No hay tal cama como la de enjalma [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Quan hi ha necessitat, no importa la qualitat del que tenim per remeiar-la, ja que aquesta ens empeny a conformar-nos-hi (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Abril mullat, bo per al blat

Variants i sinònims:  

• Abril mullat, bé pel plat (FARRÀS 1998).
• Abril mullat, bo pel blat (FARNÉS 1992-98) - (PARÉS 1997 i 1999) - (PUJOL 1999) - (DABAN 2006) - (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, bo per al blat (GARGALLO GREGORI 2008) - (PÀMIES 2012a).
• Abril mullat, creix l'herba per al ramat (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, de pa en ve carregat (FARRÀS 1998) - (GARGALLO GREGORI 2008).
• Abril mullat, fa créixer l'herba i el ramat (DABAN 2006).
• Abril mullat, fa créixer l'herba pel ramat (FARRÀS 1998).
• Abril mullat, fa créixer l'herba per al ramat (BELLMUNT 1987)
• Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat (AMADES 1951 i 1983) - (PARÉS 1999) - (DABAN 2006)
• Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat (o mal per l'hort, bé pel sembrat) (PÀMIES 2012a). 
• Abril mullat, mal per a l'hort, bé per al sembrat (FORGAS 1992).
• Abril mullat, mal per l'hort, bé pel sembrat (GARGALLO GREGORI 2008).

Equivalents:

• Abril mojado, bueno para los trigos y malo para los gusanos (o de panes viene cargado, o malo en la huerta y bueno en el campo, o panes trae en el saco) [ES] (PARÉS 1999).
• Abril mojado, de panes viene cargado (o malo en la huerta y bueno en el campo, o panes trae en el saco) [ES] (PÀMIES 2012a).

Explicació:

• Les pluges tenen una rellevant importància, i la veu popular tant s'exclama per poques com per massa (AMADES 1983).
• Refranys "de calendari", que fixen en la memòria del pagès la millor època per a la sembra dels seus blats, i la relació entre el clima i la futura collita (FORGAS 1992).
• La primera part del refrany contradiu l'anterior; la segona ens indica la importància de les pluges per al blat (s.v. Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat) (PARÉS 1999).
• La pluja d'abril és beneficiosa per al blat (PARÉS 1999) - (PÀMIES 2012a).

Font:

• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012a): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

Al millor pescador, li escapa una anguila

Variants i sinònims:

• A la millor filadora li cau el fus (P: VIII, 2136) - (S&C: 92)
• Al millor pescador, li escapa una anguila (P: VIII, 448) - (S&C: 92)
• No és bon carreter el qui no ha bolcat tres vegades (P: VIII, 2332)
• No t’agradi carreter que no hagi bolcat mai (P: VIII, 2337)
• Tot bon carreter bolca (S&C: 92)

Equivalents:

• A good marksman may miss [EN] (S&C: 92)
• Al mejor cazador, se le va la liebre [ES] (S&C: 92)
• Al mejor galgo, se le escapa una liebre [ES] (S&C: 93)
• Il n’y a si bon charretier qui ne verse [FR] (S&C: 92)
• The best cart may overthrow [EN](S&C: 92)

Explicació:

• Un mal dia, el té tothom (P: VIII, 448)
• No hi ha persona tan hàbil que no faci alguna falta (P: VIII, 2332)
• Ens tranquil·litza recordant-nos que ningú no és infal·lible (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Por muy hábil y diestro que uno sea, en alguna ocasión puede fallar [ES] (S&C: 92)

Font: Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

Capa esquinçada no guarda de fred

Variants i sinònims:

• Capa esquinçada no guarda de fred (SAURA 1881)
• Dels dolents no n'esperes (o no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881)

Equivalents: De mala mata, nunca buena caza (o zarza) [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: Capa esquinsada no guarda de fret | Dels dolents no'n esperes (ó no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No és la mel per a la boca de l'ase

Variants i sinònims:

• La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  
• La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
• Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
• No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992) 
• No doneu perles als porcs
• No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
• No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
• No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
• No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
• No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
• Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
• Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)

Explicació:

• Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904)  - (FARNÉS 1992)
• Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
• No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler

Variants i sinònims: L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler (D. y M. 1854).

Equivalents: Aquel sabe, que se salva; que el otro no sabe nada [ES] (D. y M. 1854).

Parèmia segons la font original: Lo acte mes bo que lo sabi pot fèr, es cumplir lo sant voler (D. y M. 1854)

Explicació: Adverteix als qui es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament (font original: Advert. als ques glorian de saber mòlt y viuhen desastradamènt).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona

Variants i sinònims:

• Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona (PUJOL 1999)
• Si al novembre trona, la collita és bona (FARRÀS 1998)
• Si el novembre trona, la collita serà bona (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993)
• Si pel novembre trona, la collita serà bona (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente será buena [ES] (TIRADO 1987)

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Si pel novembre trona, la collita serà bona

Variants i sinònims:

• Si el novembre trona, la collita serà bona (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) - (BADARE 2004)
• Si pel novembre trona, la collita serà bona (DCVB 1926-68) - (SANCHIS GUARNER 1951) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999) - (BADARE 2004)

Equivalents: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha será buena [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (BADARE 2004).

Font: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE).

A casa del vinater bona tardor i mal hivern

Variants i sinònims: A casa del vinater bona tardor i mal hivern (AMADES 1951) - (GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999).

Equivalents: La mujer del vinatero, buen otoño y mal invierno [ES] (TIRADO 1987).

Explicació: A la tardor comença la verema (PARÉS 1999).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

El setembre és bo si del primer al darrer està serè

Variants i sinònims:

• El setembre és bo si del primer al darrer està serè (AMADES 1951)
• El setembre és bo, si del primer al darrer està serè (PARÉS 1999)

Equivalents:

• Septiembre es bueno si del uno al treinta pasa sereno [ES]
• Septiembre es bueno si del primero al treinta pasa sereno [ES] (CASTILLO Y OCSIERO 1995)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar

Variants i sinònims: El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar (CORREAS-GARGALLO 2003).

Equivalents: El buen habero ha de sembrar en Todos Santos y cavar en enero [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003).

Font: Correas-Gargallo (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Si vols bons naps, pel juliol sembrats

Variants i sinònims: Si vols bons naps, pel juliol sembrats (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Si quieres buenos nabos, por julio has de sembrarlos [ES].

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol

Variants i sinònims:

• Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol (SAURA 1884)
• El que és dels altres fa de bon donar (SAURA 1884)

Equivalents:

• De cuero ageno, correas largas [ES] (SAURA 1884)
• Del pan de mi compadre, buen (o gran) ratico a mi ahijado [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Del pa de mon compare, bon tros á mon fillol | Lo dels altres fa de bon donar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent

Variants i sinònims: Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent (SAURA 1884).

Equivalents: De buenos y mejores a mi hija vengan demandadores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ben vingut lo pretendent de ma filla, bo ó dolent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla

Variants i sinònims: De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla (SAURA 1884).

Equivalents: De buena vid planta la viña, y de buena madre la hija [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De bon cep planta la vinya, y de bona mare la filla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De bona casa, bona brasa

Variants i sinònims:

• De bona casa, bona brasa (SAURA 1884)
• De rica taula, les engrunes (SAURA 1884)

Equivalents: El criar arruga, y el parir alucia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De bona casa bona brasa | De rica taula las engrunas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Parir entendreix i criar envelleix

Variants i sinònims:

• Criar panseix les dones i parir les posa bones (SAURA 1884)
• Parir entendreix i criar envelleix (SAURA 1884)

Equivalents: El criar arruga, y el parir alucia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo parir entendreix, y'l criar envelleix | Lo criar panseix las donas, y'l parir las posa bonas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un bon català, et farà d'una pedra un pa

Variants i sinònims: Un bon català, et farà d'una pedra un pa (SAURA 1884).

Equivalents: El catalán, hace de la piedra pan [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Un bon catalá, 't fará d'una pedra un pa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça

Variants i sinònims:

• El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça (SAURA 1884)
• La persona de bon cor, mai oblida el favor (SAURA 1884)

Equivalents: El can de buena raza ha mientes del pan y de la caza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo gos de bona rassa's recorda del pa y de la cassa | La persona de bon cor, may olvida lo favor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bo és donar consell, però millor el remei

Variants i sinònims:

• Bo és donar consell, però millor el remei (SAURA 1884)
  
• V. Consell sense remei, caga-hi

Equivalents: Dar el consejo y el vencejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bo es dar consell, peró millor lo remey (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.