Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia

Variants i sinònims: Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia (SAURA 1884).

Equivalents: Buen pie y buena oreja, señal de buena bestia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bon peu y bona orella, senyal de bona bestia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cap fred, peus calents i cor valent

Variants i sinònims:

• Cap fred, peus calents i cor valent (PÀMIES 1997a)
  
• Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El cap fred, el ventre net, i els peus calents, són els millors elements (Es diu a Menorca) (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El cap fred i els peus calents, i riu-te dels medicaments (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• Cabeza fría, pies calientes y culo corriente, dan larga vida a la gente [ES] (PÀMIES 1997a)
• La mente sana en el cuerpo sano [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tête froide, ventre libre et pieds chauds, sûrs rémedes á tous les maux [FR] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Són símptomes de bona salut (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El cap fred i els peus calents són els millors elements

Variants i sinònims: El cap fred i els peus calents són els millors elements (BALBASTRE 1977).

Equivalents: La mente sana en el cuerpo sano [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Els que s'assemblen es cerquen

Variants i sinònims:

• Calçar el mateix peu (ABRIL ESPAÑOL 1996) - (ESPINAL 2004) - (GARGALLO GREGORI 2008)
• Déu els cria i ells s'ajuntan (SAURA 1884) - (FARNÉS 1913) - (DCVB 1926-68) - (SADURNÍ 1982) - (BELLMUNT  I FIGUERAS 1987) - (PERIS 2001) - GARGALLO GREGORI (2008) 
• Els que s'assemblen es cerquen (AMADES 1951)
• Els que s'assemblen es troben (AMADES 1951)
• Estar fet l'un per l'altre (SANCHIS CARBONELL 2007)
• Fer l'un per l'altre (RASPALL-MARTÍ 1996) - (ESPINAL 2004)
• Fets l'un per l'altre 
• Mai no s'ajunten si no s'assemblen (PARÉS 1997) - (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Mai (no) s’apleguen fins que s’assemblen [i altres variants tretes de F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Menjar al mateix plat
• S'han buscat i s'han trobat
• Ser de la mateixa estofa
• Ser cul i merda
• Ser tots dos del mateix motlle

Equivalents:

• Berzas y nabos (o coles y nabos), para en uno son entrambos [ES] (SAURA 1884)
• Birds of a feather flock together [EN] [EPE: 54] - [Hirsch] - [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Cada asno con su tamaño [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Cada cual con su igual [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Cada oveja con su pareja [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Coles y nabos, para una son entrambos [ES] (SAURA 1884)
• Concolores avec facillime congregantur [LL] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Dios los cría y ellos se juntan [ES] [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• I ucelli delle stesse penne volano insieme [IT] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Les oiseaux de la même couleur ont la coutume de se mettre ensemble [FR] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• No se puede igualar sino ruin con su par [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• On n’a jamais vu une agace avec un corbeau [FR] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Pares cum paribus facillime congregantur [LL] (Trad.: Els iguals s'ajunten més fàcilment amb els iguals) (PERIS 2001)
• Qui se ressemble, s’assemble [FR] [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Saevis inter se convenit ursis [LL] (Trad.: Els ossos ferotges s'avenen entre ells) (PERIS 2001)
• Simile gaudet simili [LL] (Trad.: Cada cosa es complau en al seva semblant) (PERIS 2001)
• Tal para cual, Pedro con Juan y Pascuala con Pascual [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)

Parèmia segons la font original: Déu los cria y ells se ajuntan (SAURA 1884)

Explicació:

• Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats (val.) (DCVB 1926-68)
• Es refereix als de la mateixa nissaga, dels mateixos gustos, etc. (ALZAMORA 2008).
• Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats (GARGALLO GREGORI 2008)
• Es diu amb un puntet de malícia quan alguna gent fa colla o pinya amb altres de la seua afinitat per gustos, naixença, parla... (GISBERT 2011).
• Ésser del mateix tarannà (ABRIL ESPAÑOL 1996) - (ESPINAL 2004) - (GARGALLO GREGORI 2008)

Comentaris: El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): "Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres". Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament.