Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar

Variants i sinònims: Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• He that goes a borrowing goes a sorrowing (Trad.: El que demana un préstec deu una disculpa) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui n'a pas d'argent en bourse, qu'il ait du miel en bouche (Trad.: Qui no té pas diners a la bossa, que tingui mel a la boca) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien miel no tiene en la bolsa, ha de tener miel en la boca [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

 Explicació: Cal ésser humil amb els nostres creditors quan no podem pagar-los el que els devem, per tal d‟evitar represàlies (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

És prudència consultar el seny abans de parlar

Variants i sinònims: És prudència consultar el seny abans de parlar (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Hablar sin pensar, es tirar sin apuntar [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mal pense qui ne repense (Trad.: Mal pensa qui no repensa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• He knows more who speaks least (Trad.: Qui sap més, parla menys) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aconsella reflexionar sobre el que direm abans de dir-ho, per tal d‟evitar dir res inconvenient (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Mira de què es vanta i sabràs què li falta

Variants i sinònims:

• Mira de què es vanta i sabràs què li falta (ESPUNYES 2007)
• La virtut que et sols lloar és la que més falta et fa (ESPUNYES 2007)
• Qui presum, fa fum (DCVB 1926-62) - (GDLC)
• Si se'n parla molt, la cosa va escassa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Dime de qué presumes y te diré de qué careces (Zèfir)

Font: Zèfir (abril de 2010). Llista de professionals de la llengua catalana.

De l'abundància del cor en parla la boca

Variants i sinònims: De l'abundància del cor en parla la boca (SAURA 1884).

Equivalents: De la abundancia del corazón habla la boca [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De la abundancia del cor parla la boca (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan parlo, la llengua manejo

Variants i sinònims: Quan parlo, la llengua manejo (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando los mudos hablan, licencia tienen de Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant parlo, la llengua manejo (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Calli qui dóna i parli qui rep

Variants i sinònims:

• Calli qui dóna i parli qui rep (SAURA 1884)
  
• Caritat i amor no volen tambor (SAURA 1884)
• El favor publicarà qui el rep, no qui el fa (SAURA 1884)

Equivalents: Calle el que dió y hable el que tomó [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Calle'l qui dóna y parle'l qui reb | Caritat y amor no volen tambor | Lo favor publicará lo qui'l reb, no qui lo fa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Poc parlar, i molt obrar

Variants i sinònims: Poc parlar, i molt obrar (SAURA 1884).

Equivalents: Callar y obrar, por la tierra y por la mar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Poch parlar, y mòlt obrar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú parla la seva llengua

Variants i sinònims:

• Cadascú parla la seva llengua (SAURA 1884)
  
• Qui mal parla, mal obra (SAURA 1884)
• Tal l'home, tal l'oració (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno habla como quien es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu parla la seva llengua | Qual l'home, tal la orasió (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú parla de la fira, segons li va en ella

Variants i sinònims:

• Cada u parla de la fira segons li va en ella (FARNÉS 1993)
• Cada un conte la fira segons li va (MORET 1995)
• Cadascú conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
• Cadascú conta la fira segons li va (o li ha anat) (MARTÍ I ADELL 1987)
• Cadascú parla de la fira segons li va (GIMENO 1989) - (PUJOL 1999)
• Cadascú parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)
• V. Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa

Equivalents: Cada uno cuenta de la feria, como le va en ella [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Cada hu conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
• Cada hu parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)

Explicació:

• Manca d'objectivitat (PERRAMON 1979).
• Dit d'algú que té manca d'objectivitat, que només veu les coses segons un únic punt de vista: el seu (GIMENO 1989).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Guarda't de parlar, sense abans pensar

Variants i sinònims: Guarda't de parlar, sense abans pensar (SAURA 1884).

Equivalents: Antes de hablar, un Padre nuestro has de rezar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Guardat de parlar, sense abans pensar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A casa del penjat, no s'ha de parlar d'es dogal

Variants i sinònims: A casa del penjat, no s'ha de parlar d'es dogal (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Mentar la soga en casa del ahorcado, no es acertado [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que no han de tractar-se assumptes davant gent que poden comprometre o perjudicar (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Parlant la gent s'entén

Variants i sinònims: Parlant la gent s'entén (MILLÀ 1965) - (CONCA 1988).

Equivalents: Hablando se entiende la gente [ES].

Nota: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3. També apareix a Conca (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

No és el mateix parlar que fer

Variants i sinònims: No és el mateix parlar que fer (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El movimiento se demuestra andando [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Malament si parles, malament si no parles

Variants i sinònims: Malament si parles, malament si no parles (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Malo si uno habla, y si no habla peor [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La llengua fa més mal que cap punyal

Variants i sinònims:

• Fa més mal una mala llengua que una pedregada en sec (Zèfir)
  
• Fa més por una mala llengua que no una pedrada (PONS LLUCH 1993)
• La llengua fa més mal que cap punyal
• La llengua no té os, i si parla ben gros (TURMEDA 1417)
  
• La llengua no té ossos però en trenca de ben grossos (Zèfir)
• Les llengües no són tisores però són més talladores (FARNÉS 1992)
• Més mal fa la llengua que els cops (FARNÉS 1992)
• Més pica una mala llengua que tot el pebre (FARNÉS 1992)
• Ne mata més la llengua que l’espasa (FARNÉS 1992)
• N'hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen (Proverbis, 12, 18) (Zèfir)

Equivalents:

• Más hiere mala palabra, que una lanza (PONS LLUCH 1993)
• Más hieren las palabras que las espadas [ES]. (Zèfir)

Explicació: Es diu per significar els danys que causa la murmuració i la calúmnia (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (maig 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

El silenci és or

Variants i sinònims:

• Al ben callat, sabut li diuen (COCENTAINA 2009)
  
• Boca muda, mai fou abatuda (SAURA 1884)
• El silenci és or (BALBASTRE 1977)
  
• V. En boca tancada la mosca no hi farà entrada
  
• La millor paraula és la que queda per dir (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La millor paraula, és la que està per dir (SAURA 1884)
• Llengua muda, mai no fou batuda (GIMENO 1989)
• No agraviïs per cap motiu, paraula molt encertada és aquella que no es diu (SAURA 1884)
• Pensar abans de parlar és saviesa (TURMEDA 1417)
• Poc parlar és saviesa (SAURA 1884)

Equivalents:

• A buen callar llaman Sancho [ES] (SAURA 1884)
• Al buen callar llaman Sancho [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Je me suis repenti d‟avoir parlé, mais jamais de n‟avoir parlé (Trad.: Jo m’he penedit d’haver parlat, però mai de no haver parlat) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La mejor palabra es la que se calla [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  Least said, soon mended (Trad.: Poc dit, arreglat ràpid) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica la conveniència de parlar poc, ja que així evitarem dir res inconvenient (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

No es pot dir mal que no aparegui l'animal

Variants i sinònims:

• Abans l'anomenéssim (Zèfir)
  
• Més aviat en parléssim (Zèfir)
• Més aviat ho haguessis dit (Zèfir)
• No es pot dir mal que no aparegui l'animal (BALBASTRE 1977)
  
• No es pot dir mal que no surti l'animal (Zèfir)
• Parla del llop, i se't presentarà (DCVB)
• Parlant del dimoni, vet aquí les banyes (Zèfir)
• Parlant del gos, amaneix la pedra (Zèfir)
• Parlant del gos, prepara la pedra (Zèfir)
• Parlau d'un dolent, vet-l'aquí present (Mall., Men.) (DCVB)
• Qui del llop fa esment, prop se'l sent (Zèfir)
• Qui del llop parla, a prop li surt (BALBASTRE 1977)
  
• Qui del llop parla, prop li ix (DCVB)
  

Equivalents:

• En nombrando al ruin de Roma, pronto asoma [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Hablando del rey (o ruín) de Roma, por la puerta asoma [ES] (Zèfir)
• Speak of the devil! [EN] (Zèfir)

Explicació: Es diu en aquelles ocasions en què es presenta inesperadament una persona de la qual en aquell moment es parlava per casualitat (DCVB).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Zèfir (desembre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

A qui no parla, Déu no l'ou

Variants i sinònims:

• A qui no parla, Déu no l'ou (BALBASTRE 1977)
  
• Boca que no parla, Déu no l'ou (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993)
• Callant no s'arriba enlloc (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• A quien no habla, no le oye Dios [ES] (SAURA 1884)
  
• Boca que no habla, Dios no la oye [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no llora, no mama [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Expressa la necessitat de l'oració (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».