Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)

Variants i sinònims:

• Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin) (SAURA 1884)
  
• V. Que rigui la gent i que jo vagi calent

Equivalents: Cumpla yo, y tiren ellos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: cumpla jo, y que s'arreglen, ó y'ls demés digan lo que vullan (SAURA 1884).

Nota: Gràcies, Maria Mercè per fer-me veure l'equivalència de parèmies!

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan la mare no hi és, jo salto i ballo

Variants i sinònims: Quan la mare no hi és, jo salto i ballo (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando en casa no está el gato, se extiende el rato [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant la mare no hi es, jo salto y ballo (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent

Variants i sinònims:

• Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent (SAURA 1884)
• V. Que rigui la gent i que jo vagi calent

Equivalents: Como mi hijo entre fraile, mas que no me quiera nadie [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Logre jo lo meu intent, més que s'enriga la gent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Calla tu i callaré jo

Variants i sinònims:

• Calla i callaré, que a tots convé (SAURA 1884)
• Calla tu i callaré jo (SAURA 1884)

Equivalents: Callemos y callemos, que sendas nos tenemos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Calla tú y callaré jo | Calla y callaré, que á tots convé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tothom en té una menys jo que en tinc dues

Variants i sinònims: Tothom en té una menys jo que en tinc dues (SAURA 1884).

Equivalents: Cada uno tiene su falta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tothom ne té una menos jo que'n tinch duas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ai Déu meu (o gràcies Déu meu), el pare és mort i jo seré l'hereu

Variants i sinònims: Ai Déu meu (o gràcies Déu meu), el pare és mort i jo seré l'hereu (SAURA 1884).

Equivalents: Apaña, suegro, para quien te herede, manto de luto y corazón alegre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ay Déu meu, o gracias a Déu, lo pare es mort y jo seré l'hereu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amor de boig, vós per a altre i jo per a vós

Variants i sinònims:

• Amor de boig, vós per a altre i jo per a vós (SAURA 1884)
• La persona més amada, d'altre sol estar prendada (SAURA 1884)

Equivalents: Amor loco, yo por vos y vos por otro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Amor de boig, vos pera altre y jo pera vos (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vol donar consell i la casa li cau

Variants i sinònims:

• Fes el que et dic i no mires el que jo faig (SAURA 1884)
• Fes el que jo et dic i no miris el que jo faig (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Pren-te tu la medecina (SAURA 1884)
• Sap pels altres, i no sap per si (SAURA 1884)
• Vol donar consell i la casa li cau (SAURA 1884)

Equivalents:

• Alcaravan zancudo, para otros consejo, para mi ninguno [ES] (SAURA 1884)
• Do as I say, not as I do (Trad.: Fes com dic i no com faig) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Faites ce que je dis, mais ne faites pas ce que je fais (Trad.: Fes el que dic, però no facis el que faig) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Haz lo que bien digo y no lo que mal hago [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Vol donar consell y la casa li cau | Sap per los altres, y no sap per si | Prente tu la medecina | Fes lo que't dich y no mires lo que jo fas (SAURA 1884).




Explicació: Ens recomana prendre els consells que ens donen, però no copiar l‟actitud dels que ens els donen (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

A elles, company, vós a les cols i jo a la carn

Variants i sinònims: A elles, company, vós a les cols i jo a la carn (SAURA 1884).

Equivalents: A ellas, padre, vos a las berzas y yo a la carne [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A ellas, company, vos a las cols y jo a la carn (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Primer jo, després jo i sempre jo

Variants i sinònims: Primer jo, després jo i sempre jo (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Primero, yo; después, yo; y si queda algo, para mí [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: És la màxima dels egoistes (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans

Variants i sinònims:

• Amor de germans, amor de cans (PONS LLUCH 1993)
• Germans quan són petits, i quan són grans, cosinsgermans (PONS LLUCH 1993)
• Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Partamos como buenos hermanos: la mejor parte para mí, y lo demás para ambos [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Suposa que l'afecte entre germans no sol ésser gaire profund (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que l'estimació entre germans va perdent intensitat amb el temps i els canvis familiars (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Avui per jo (o per mi) demà per tu

Variants i sinònims:

• Avui per jo (o per mi) demà per tu (PONS LLUCH 1993)
  
• Avui per tu, demà per mi (SAURA 1884)
• D'anada o de tornada, el traginers fan trobada
• Les persones es troben que les muntanyes no (SAURA 1884)
• Tu passaràs pel meu camí (SAURA 1884)
• Tu vindràs a bordo a menjar galeta (SAURA 1884)

Equivalents:

• Arrieros somos y en el camino nos encontraremos [ES] (SAURA 1884)
• Ayer para mí, hoy para tí [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmies segons la font original: Avuy pera tú, demá pera mí | Las personas se troban que las montanyas no | Tú passarás per lo meu camí | Tú vindrás a bordo a menjar galeta (SAURA 1884).

Explicació: Ho diuen parlant de la mort o d'altres casos desgraciats als quals tothom està exposat (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ajuda'm i jo t'ajudaré

Variants i sinònims: Ajuda'm i jo t'ajudaré (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Hazme y hacerte he [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Compensació condicional (PONS LLUCH 1993).

Nota: Recorda, encara que el sentit sigui totalment oposat, el refrany ajuda't i t'ajudaré, que en castellà seria a Dios rogando y con el mazo dando.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Que rigui la gent i que jo vagi calent

Variants i sinònims:

• V. Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent
  
• Afarta'm i digue'm moro! (Zèfir)
• Afarta'm i digue'm moro (o lladre) (ESPUNYES 2007)
  
• Afarta'm i digue'm moro; el cas és anar còmode (GIMENO 1989)
• Afarta'm i digues-me ruc (GIMENO 1989)
  
• Anant jo calent, me'n ric de la gent (CONCA 1988)
• V. Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)
  
• Content jo, content tothom (SAURA 1884) - (SEUBA 1993)
  
• Estigui jo calent i rigui sa gent (PONS LLUCH 1993)
  
• Que digui la gent i jo que estigui calent (Zèfir)
• Que diguin el que vulguin, que jo ja estic calent (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana)
• Que rigui la gent i que jo vagi calent (Zèfir)
• Vaja jo calent, i que riga la gent (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Ande yo a mi gusto, parezca o no razonable a Justo [ES] (SAURA 1884)
  
• Ande yo caliente y ríase la gente [ES] (SAURA 1884) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir)
• Dame pan y dime tonto (ESPUNYES 2007)
  
• ¡Dame pan y dime tonto! [ES] (Zèfir)
• Mi marido es tamborilero, Dios me lo dió, y asi me lo quiero (SAURA 1884)
  

Explicació:

• Facultat que dóna el tenir diners de poder riure's de la gent, és a dir, burlar-se d'algú, mostrar menyspreu d'algú (GIMENO 1989).
• Sobre la incomoditat que comporta el fet de ser pobre. Al·ludeix a la necessitat de cercar qualsevol mitjà per poder solucionar l'estat d'indigència, fins i tot el fet de deixar-se insultar (GIMENO 1989).
• «Afarta'm i digues-me ruc» és una variant dels altres refranys que s'utilitza aplicant-lo a qui té poca dignitat. Segons el context en què es fa servir, la persona a qui és aplicat el refrany pot resultar enaltida o menyspreada. El primer cas quan algú demostra que ha obtingut el que volia sense parar esment en el tipus de recursos utilitzats. La segona, titllar la persona poc digna perquè, com que fa servir uns mitjans ignominiosos, demostra tenir poc respecte de si mateixa (GIMENO 1989).

Nota: Ande yo caliente y ríase la gente és un vers de Góngora. Amb tot, durant l'època del Barroc i el Segle d'Or castellà, era usual que agafessin com a tornades dites, refranys o expressions populars. Per això des de Zèfir es llença la proposta d'agafar la tonada d'una cançó popular infantil que diu:

El gall i la gallina
n'estaven al balcó,
la gallina s'adormia
i ell li da un petó;
dolent, més que dolent,
què en dirà la gent?
Que diguen el que vulguen,
que jo ja estic content,
content, content i content (Zèfir)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (febrer 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Brams d'ase no arriben al cel

Variants i sinònims:

• A paraula nècia, orella sorda (PUJOL 1999)
• A paraules de neci, orelles sordes (PUJOL 1999)
• A paraules destrellatades, orelles tapades (COCENTAINA 2004)
  
• A paraules nècies, orelles de drap bast (FARELL 1989)
  
• A paraules nècies, orelles sordes (ROS 1736) - (SAURA 1884)
• A paraules tontes, orelles sordes (FONT 1900)
  
• A paraules vanes, orelles sordes (CONCA 1988) - (PARÉS 1999) - (Zèfir)
  
• Al preguntador, mentides amb ell (GIMENO 1989)
  
• Brams d'ase no arriben al cel (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GARCIA SALINES 1994) - (POMARES 1997) - (PUJOL 1999)
  
• Brams d'ase no arriben (o pugen) al cel, i si hi arriben (o pugen) no hi posen (o treuen) rel (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase, no arriben al cel (FARRÀS 1998)
  
• Brams d'ase no pugen al cel (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (SALVÀ 1990) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (DLC 1993) - (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase no pugen al cel, ni tampoc el seu bruel i si hi pugen no li diuen amén (BUSQUETS 1987)
• Brams d'ase, no pugen al cel (FONT 1900) - (ROS 1736)
  
• Brams de burro no arriben al cel (DIÀFORA 1982)
• Brams de burro no pugen al cel (MORET 1995)
  
• No puc donar audiència als teus disbarats (BALBASTRE 1977)
• Paraules tontes, orelles sordes (SAURA 1884)
  
• Vés dient, jo com si sentís ploure (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• A palabras locas (o necias), orejas sordas [ES] (SAURA 1884)
  
• A palabras necias, oídos sordos [ES] (GIMENO 1989)
• La voz del asno no pasa del tejado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Oración de perro no llega al cielo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Oración de perro no va al cielo [ES] (DIÀFORA 1982)
  

Parèmia segons la font original:

• A paraulas necias, orellas sordas | Paraulas tontas, orellas sordas (SAURA 1884).
• Brams d'ase, no pujen al cel (FONT 1900)
• Brams de ase, no putjen al Cel (ROS 1736)

Explicació:

• Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
• Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
  
• En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
  
• Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
• Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
  
• Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
• Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997).
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.