índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treta. Mostrar tots els missatges

7/11/07

L'arc de teix i curenya de serbera, quan disparen fan mala treta

Variants i sinònims: L'arc de teix i curenya de serbera, quan disparen fan mala treta (SAURA 1884).

Equivalents: Arco de tejo y cureña de serbal, cuando disparan hecho han el mal [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: L'arch de teix y curenya de serbera, quant disparan fan mala treta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

27/8/07

En el cap ho té la cabra

Variants i sinònims:

  • Allò que és de mena, mai no s’esmena (S&C: 509)
  • Cascuna criatura fa segons sa natura (PÀMIES 1997a)
  • Contra la follia no hi val la medecina (PÀMIES 1997a)
  • El morter sempre fa pudor d'alls (PÀMIES 1997a)
  • En el cap ho té la cabra (PÀMIES 1997a)
  • Fer entrar el clau per la cabota (PÀMIES 1997a)
  • V. Geni i figura fins a la sepultura
  • L'aigua sempre va cap avall (PÀMIES 1997a)
  • La cabra avesada a saltar, salta i saltarà (PÀMIES 1997a)
  • Mal és que s'ho hagi posat al cap (PÀMIES 1997a)
  • Qui en ve de mena, mai no s'esmena (PÀMIES 1997a)
  • Qui és boig a natura, mai no en cura (PÀMIES 1997a)
  • Qui té males tretes, tard o mai les perd (PÀMIES 1997a)
Equivalents:
  • Chassez le naturel, il revient au galop [FR] (DG: II i XI) - (S&C: 509)
  • Clavar un clavo con la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Genio y figura hasta la sepultura [ES] (DG: II i XI)
  • Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará [ES] (S&C: 509)
  • Nature passes nurture. Nature will have her course [EN] (S&C: 509)
Explicació:
  • Tossut. Ser caparrut (PÀMIES 1997a).
  • Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
  • Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient [ES] (S&C: 509)
Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: