L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort

Variants i sinònims: L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort (SAURA 1881).

Equivalents: Del vivo ningun provecho, y mucho del muerto [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: L'avaro es com lo porch, que no aprofita sino després de mort (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Val més un mort que molts de ferits

Variants i sinònims: Val més un mort que molts de ferits (SAURA 1884).

Equivalents: Del mal al menos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Val més un mort que mólts de ferits (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A casa mengem a taula, però cadascú al seu plat

Variants i sinònims:

• A casa mengem a taula, però cadascú al seu plat (ESPUNYES 2007)
  
• D'un mateix pa, diferents llesques (ESPUNYES 2007)
  
• D'una mateixa soca, diferents llucs (ESPUNYES 2007)
• De mort només n'hi ha una, però hi ha moltes maneres de morir (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Juntos sí, pero no revueltos [ES] (ESPUNYES 2007).

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada

Variants i sinònims:

• Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges (FARNÉS 1992)
• Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada (AMADES 1951)
  

Equivalents: Ni Antrueio sin luna, ni feria sin puta, ni piara sin artuña [ES] (PANIZO 1989).

Explicació:

• 'Antruejo', segons el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) vol dir "Conjunto de los tres días de carnestolendas"
• «Significa que por Carnestolendas hay siempre luna nueva, en las ferias malas mujeres y en los rebaños de ovejas alguna que ha perdido el cordero» (PANIZO 1989).

Nota: El refrany castellà l'he trobat a Internet, en un article de Juliana Panizo Rodríguez, «Refranes alusivos al Carnaval», publicat a la Revista de Folklore, núm. 98 (año 1989). L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de AMADES (1951).

Ai Déu meu (o gràcies Déu meu), el pare és mort i jo seré l'hereu

Variants i sinònims: Ai Déu meu (o gràcies Déu meu), el pare és mort i jo seré l'hereu (SAURA 1884).

Equivalents: Apaña, suegro, para quien te herede, manto de luto y corazón alegre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ay Déu meu, o gracias a Déu, lo pare es mort y jo seré l'hereu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put

Variants i sinònims: Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put (SAURA 1884).

Equivalents: Antaño me mordió el sapo, y ogaño se me hinchó el papo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cent anys ha que's mort lo mut, y encara'l cul li put (SAURA 1884).

Nota: Jo sempre ho havia sentit amb ruc, en lloc de mut.
Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A moro mort, gran llançada

Variants i sinònims: A moro mort, gran llançada (SAURA 1884).

Equivalents: A moro muerto gran lanzada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A moro mort, gran llansada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Toca a festa que l'ase és mort

Variants i sinònims:

• Albricias, mare, que pregonan a mon pare (SAURA 1884)
• Toca a festa que l'ase és mort (SAURA 1884)

Equivalents: Alegría, albarderos, que se quema el bálago [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Toque a festa que l'ase es mort (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per a tot hi ha remei, menys per a la mort

Variants i sinònims:

• En tots mals Déu ajuda (SAURA 1884)
• No hi ha dol sense consol (SAURA 1884)
• Per a tot hi ha remei, menys per a la mort (SAURA 1884)
  

Equivalents: Al descalabrado nunca le falta un trapo, que roto que malo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pera tot hi ha remey menos pera la mort (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A l'any primer més gasta el mort que el vivent

Variants i sinònims:

• A l'any primer més gasta el mort que el vivent (SAURA 1884)
• Un mort a la primeria, gasta més diners que en vida (SAURA 1884)

Equivalents: Al borracho fino no le basta agua ni vino [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al any primer mes gasta'l mort que'l vivent | Un mort a la primeria, gasta mes diners que en vida (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo

Variants i sinònims:

• Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo (SAURA 1884)
• Mengem i bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884)

Equivalents: Al bien buscallo, y al mal esperallo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al bé buscarlo y al mal esperarlo | Menjem y bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Després de romput el cap es posen cervellera

Variants i sinònims:

• Després de romput el cap es posen cervellera (PÀMIES 1997a)
  
• En tenir el cap batut, no hi val cervellera (PÀMIES 1997a)
• Guardeu-vos d'un ja està fet (PÀMIES 1997a)
• V. Quan fou mort el combregaren
  
• Quan tenen el cap romput, es posen cervellera (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor [LL] (PÀMIES 1997a)
• Después de descalabrado, untarle el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quebrar el ojo y untar el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quebrásteme la cabeza y ahora me untas el casco [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Fer tard quan es vol aplicar una solució (PÀMIES 1997a).
• Es diu de qui amb la lloança vol curar el greu mal que ha fet abans contra la mateixa persona (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Lluny dels ulls, lluny del cor

Variants i sinònims:

• V. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
• De qui és això? D'aquell que no ho veu (PÀMIES 1997)
• Lluny dels ulls, lluny del cor (PÀMIES 1997)
  
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (PÀMIES 1997)
• Vés-te'n, Anton (o Ramon), que el que queda ja es compon (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (PÀMIES 1997)
• Loin des yeux, loin du coeur [FR] (PÀMIES 1997)
  
• Ojos que no ven, corazón que no siente [ES] (PÀMIES 1997)
• Procul ex oculis, procul ex mente [LL] (PERIS 2001) [trad.: lluny de la vista, lluny de l'esperit]
  

Explicació: Dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona (PÀMIES 1997).

Nota: Aquest refrany té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1965), «lluny dels ulls, a prop del cor» (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)]
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Arbre a terra, tothom li fa guerra

Variants i sinònims:

• Arbre a terra, tothom li fa guerra
  
• Arbre ajagut (o caigut) tothom en (o hi) fa llenya (PONS LLUCH 1993)
  
• Arbre en terra, tothom guerra (o tothom hi fa guerra) (PONS LLUCH 1993)
  
• Arbre mort, tothom l'estella (GIMENO 1989)
• En arbre caigut, tothom hi fa llenya (SAURA 1884)
• Molts et fan ara amoretes, que si caus de la pell faran tiretes (SAURA 1884)
  
• V. Una desgràcia mai no ve sola

Equivalents:

• Del árbol caído todos hacen leña [ES] (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Del árbol caído (o de árbol caído), todos hacen leña [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: En arbre caygut, tothom hi fa llenya | Mòlts te fan ara amoretas, que si caus de la pell farán tiretas (SAURA 1884).

Explicació:

• El refrany generalitza una conducta reprovable: tothom se n'aprofita del desvalgut (GIMENO 1989).
• Es diu d'algú de qui, per haver perdut la seva bona posició social o econòmica, abans se'n feia alabança i ara se li nega tota virtut (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El mort, al sot, i el viu, al rebost

Variants i sinònims:

• El mort, al sot, i el viu, al rebost (DIÀFORA 1982)
  
• V. Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Equivalents:

• El muerto al hoyo, y el vivo al bollo [ES] (GONZÁLEZ 1998)
• El muerto al hoyo, y el vivo al poyo [ES] (DIÀFORA 1982)

Comentari: Arran d'un comentari d'Annallis, trobo una variant d'aquest refrany, documentada posteriorment a (GONZÁLEZ 1998): El muerto al hoyo, y el vivo al bollo.

Explicació: Expressa que la vida ha de continuar malgrat el dolor pel traspàs de les persones estimades (GONZÁLEZ 1998).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• González 1998): Dichos y proverbios populares. Madrid: Edimat Libros. [ES]

Mal fineix qui mal comença

Variants i sinònims:

• Mal fineix qui mal comença (CONCA 1988)
  
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• V. Qui la fa, la paga

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884)

Nota: El refrany en català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Variants i sinònims:

• De qui és això? D'aquell que no ho veu (SAURA 1884)
  
• V. el mort, al sot, i el viu, al rebost
• V. lluny dels ulls, lluny del cor
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (SAURA 1884)
  
• Vés-te'n, Anton, que el que queda ja es compon (SAURA 1884)
• Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (SAURA 1884)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (¿?) [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Vésten, Anton, que'l que queda ja's compon | De qui es aixó? de aquell que no ho veu | Lluny dels ulls, lluny del cor | Ni'ls morts ni'ls ausents, tenen amichs ni parents (SAURA 1884).

Nota: A mi em sembla que aquest equivalent de Balbastre (1977) no concorda gaire. Vegeu d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. També és il·lustrativa l'aportació d'Annallis en el comentari d'aquest article, que permet treure l'entrellat d'aquest embolic.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Quan fou mort el combregaren

Variants i sinònims:

• V. D'aigua passada molí no en mol
  
• Despres de caiguda la pedregada, toquen a temps (SAURA 1884)
• V. Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
  
• Després de mort el combregaren (BALBASTRE 1977)
• V. Després de romput el cap es posen cervellera
  
• El combregaren després de mort (BALBASTRE 1977)
• Quan fou mort el combregaren (PÀMIES 1997a)
  
• Quan fou mort (o morta) lo combregaren (PONS LLUCH 1993)
  
• Quan són dades són ballades (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• A buena hora, mangas verdes [ES] (BALBASTRE 1977)
• Al asno muerto, la cebada al rabo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Casado y arrepentido [ES] (BALBASTRE 1977)
• Después de muerto Pascual, le llevan el orinal (PONS LLUCH 1993)
  
• Después de vendimias, cuévanos [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu dels auxilis o remeis que arriben tard (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Morta la cuca, mort el verí

Variants i sinònims: Morta la cuca, mort el verí (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Equivalents: Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Malaltia llarga parenta de la mort

Variants i sinònims: Malaltia llarga parenta de la mort (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

• Largo me lo fiáis [ES] (BALBASTRE 1977)
• Mal largo, muerte al cabo [ES] (BALBASTRE 1977)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.