Amb paciència es guanya el cel

Variants i sinònims: Amb paciència es guanya el cel (SAURA 1884).

Equivalents: Con paciencia se gana el cielo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ab paciencia's guanya'l cel (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cel rogent a la vesprada, la pluja se n'es anada

Variants i sinònims: Cel rogent a la vesprada, la pluja se n'es anada (SAURA 1884).

Equivalents:

• Arreboles de la noche, a la mañana son soles [ES] (SAURA 1884)
• Arreboles de Portugal, a la mañana sol serán [ES] (SAURA 1884)
• Arreboles en Portugal, viejas, a solejar [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cel rogent, pluja o vent

Variants i sinònims:

• A posta de sol cel rogent assenyala pluja o vent (AMAT 1636) - (FARNÉS 1992)
• Aurora, pluja o vent (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• Aurora o cel rogent, o pluja o vent (SAURA 1884)
• Cel roent, pluja o vent (FARNÉS 1992)
• Cel rogenc, pluja o vent (PEPRATX 1880) - (FARNÉS 1992)
  
• Cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent (SAURA 1884)
• Cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884)
• Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí (SAURA 1884)
• Cel rogent, pluja o vent (DLC 1864) - (NDLC 1866) - (LLAGOSTERA 1883) - (SAURA 1884) - (CORTILS 1886) - (LABÈRNIA 1888) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (ESTEVE 1907) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• Cel rogent, pluja o vent o molt mal temps (SAURA 1884) - (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• Cel rogent, senyal de fred (SAURA 1884)
• Com lo cel està roig senyal és de tempesta (FARNÉS 1992)
• Demà tindrem pluja o vent presentant-se el cel rogent (FARNÉS 1992)
• Sol rogent, pluja o vent (AMADES 1930) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Arreboles a todos cabos, tiempo de diablos [ES] (SBARBI 1872) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles a todos cabos tiempo de los tiempos [ES] (NÚÑEZ 1555) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles al oriente, agua amaneciente [ES] (SBARBI 1872) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles de Aragón, a la noche (con) agua son [ES] (SBARBI 1872) - (BARTRINA 1881) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de la mañana, a la noche son agua [ES] (SAURA 1884)
• Arreboles de la mañana a la noche son agua, y arreboles de la noche, a la mañana son soles [ES] (NÚÑEZ 1555) - (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de la noche por la mañana son soles [ES] (BARTRINA 1881) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de Portugal a la mañana sol serán [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles en Castilla, viejas a la cocina [ES] (BARTRINA 1881) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles en Castilla, viejas a la cocina; y arreboles en Portugal, viejas a solejar [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles por la tarde o lluvia o aire [ES] (BARTRINA 1881) - (FARNÉS 1992)
• Aurora rubia, o viento o lluvia [ES] (SAURA 1884) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• Aurora rubia, viento o pluvia [ES] (NÚÑEZ 1555) - (YRIARTE 1774) - (FARNÉS 1992)
  
• Bromes arroges, vent o ploges [ARAN]
• Candilazo al anochecer, agua al amanecer [ES] (FARNÉS 1992)
• Fulgor ubique rubens mox horrida tempora signat [LL] (FARNÉS 1992)
• Louno roujo con vent de boujo [OC] (GOMIS 1884) - (FARNÉS 1992)
• Red sky in the morning, sailors take warning; red sky at night, sailors’ delight [EN] (Rodamots 2010)
• Vel ventos Aurora vehit rubicunda, vel imbres [LL] (YRIARTE 1774) - (FARNÉS 1992)
  

Parèmia segons la font original: Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí | Cel rogent, pluja o vent | Cel rogent a sol ixent, sino es pluja será vent | Cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884).

Antiparèmia: Cel rogent al vespre, l'endemà el sol a la finestra (RodaMots 2010)

Explicació:

• Quan hi ha rojor per tot arreu és senyal de mal temps.
• Quan a la tarda hi ha núvols ferits pel raig del sol a la banda d'orient i són de color vermell, indiquen que plourà al dematí (SBARBI 1872).
• També es pot dir en sentit figurat d'alguna persona que demostri enuig, significant que hi ha canvi dolent en ella (ALADERN 1904).
• Quan al sortir el sol se li posa al davant un núvol estrat i llarg de color negrenc i com travessant-lo és símptoma de pluja forta i persistent... i el mateix presagi se li atribueix quan al néixer presenta un color viu de foc, com si estés inflamat. Quan a la posta es presenta també el disc solar i les nuvolades l'envolten d'un color vermell pujat com si tot plegat fos una foguera, és indici de fortes ventades a la nit o de pluja a la matinada (AMADES 1930).

Nota: La versió occitana (aranesa) de la parèmia l'he trobat reproduïda en una postal comprada a la Vall d'Aran. És una col·lecció d'arreperveris, el nom que reben els refranys en aranès.

Nota: En l'escreix del Rodamots del dimarts, 19 d'octubre de 2010, dedicat al refrany Cel rogent, pluja o vent hi apareixen unes informacions complementàries molt interessants, al respecte de la parella rogent/rogenc, sobre l'antiparèmia facilitada per un informant de Terrassa (Vallès Occidental) i sobre la versió anglesa del refrany.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. 
• RodaMots, cada dia un mot (1999-2010): s.v. Cel rogent, pluja o vent, del dimarts, 19 d'octubre de 2010.

Qui serà amic del pobret, en el cel tindrà gran dret

Variants i sinònims: Qui serà amic del pobret, en el cel tindrà gran dret (SAURA 1884).

Equivalents: A quien al pobre socorre, Dios le recompensa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui será amich del pobret, en lo cel tindrá gran dret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Molts amens, arriben al cel

Variants i sinònims: Molts amens, arriben al cel (SAURA 1884).

Equivalents: Amén, amén, sube al Edén (o al cielo llega) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Molts amens, arriban al cel (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si el cel cau, a tots mos agafarà davall

Variants i sinònims: Si el cel cau, a tots mos agafarà davall (PONS LLUCH 1993).

Equivalents:

• Si el cielo se nos cayera encima, ¡qué tortilla! [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Si el cielo se viene abajo, a todos nos cogerá debajo [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Vol dir que de les grans desgràcies, se'n ressent tothom (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si al cel no em volen, a l'infern em preguen

Variants i sinònims: Si al cel no em volen, a l'infern em preguen (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Mejor de grado en el infierno, que por fuerza en el cielo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que si a una banda som mal rebuts, a una altra ens sol·liciten (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui al cel escup s'escup a sa cara

Variants i sinònims:

• Qui al cel escup, a la cara s'escup (SAURA 1884)
• Qui al cel escup s'escup a sa cara (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui escup al cel, a la cara li cau (PONS LLUCH 1993)
• Qui escup al cel, sa saliva li cau damunt (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Al que escupa al cielo, en la cara le cae lo escupido [ES] (SAURA 1884)
• No escupáis al cielo, que os caerá en la cara [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Vol dir que les injúries dirigides a Déu, o a les coses santes, es converteixen en dany dels qui les profereix (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Al cel cabreta, al terra pastetes

Variants i sinònims:

• Al cel cabreta, al terra pastetes (RODRÍGUEZ PICÓ 1987)
• Benets en el cel, bassetes a terra (PONS LLUCH 1993)
• Cel a roquetes, aigua a bassetes (SAURA 1884)
  
• Cel empedrat, aigua (PONS LLUCH 1993)
• Cel tavellat, dintre tres dies banyat (o eixut o banyat) (PONS LLUCH 1993)
• En el cel roquetes (o pedretes), a la terra bassetes (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cielo avellonado, lluvia temprano [ES] (SAURA 1884)
  
• Cielo empedrado, suelo mojado [ES] (RODRÍGUEZ PICÓ 1987)
• En el cielo borreguitos, agua a cantaritos (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Cel á roquetes, aygua á bassetes (SAURA 1884).

Explicació:

• Les cabretes no són més que els altocúmulus que formen flocs separats per petits foradets de cel blau. Sovint aquests núvols són l'avanç d'una pertorbació (RODRÍGUEZ PICÓ 1987).
• La formació d'altocúmulus es consideren premonitòries de pluges, tot i que sol fallar alguna vegada. Segons en F. Pons, entre la gent del camp aquests nuvolats són coneguts per nuvolats de paparra (PONS LLUCH 1993).

Nota: Jo el coneixia usant cabreta en plural: «al cel cabretes, al terra pastetes». A més, així, respecta millor la rima (nota meva).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Alfred Rodríguez Picó (1987): Quin temps farà? Barcelona: Edicions Proa. Col·lecció «Proa butxaca», núm. 2.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

On no n'hi ha, no en cerquis

Variants i sinònims:

• Cercar la lluna en/amb un cove (Zèfir)
  
• Demanar la lluna (Zèfir)
• Demanar la lluna en un cove (Zèfir)
• D'on no n'hi ha, no en raja (Zèfir)
• D'on no n'hi ha, no se'n pot traure (Zèfir)
• On no n'hi ha, no en cerquis (Zèfir)
• Voler agafar el cel amb la mà (Zèfir)
• Voler agafar la lluna amb un cove (Zèfir)
• Voler la lluna (Zèfir)
• Voler la lluna en un cove (Zèfir)

Equivalents: Pedir peras al olmo [ES] (Zèfir).

Explicació: Pretender l'impossible (Zèfir).

Comentaris: Sembla que la forma castellana, en el seu origen era "pedir peras al horno".

Font: Zèfir (febrer 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Brams d'ase no arriben al cel

Variants i sinònims:

• A paraula nècia, orella sorda (PUJOL 1999)
• A paraules de neci, orelles sordes (PUJOL 1999)
• A paraules destrellatades, orelles tapades (COCENTAINA 2004)
  
• A paraules nècies, orelles de drap bast (FARELL 1989)
  
• A paraules nècies, orelles sordes (ROS 1736) - (SAURA 1884)
• A paraules tontes, orelles sordes (FONT 1900)
  
• A paraules vanes, orelles sordes (CONCA 1988) - (PARÉS 1999) - (Zèfir)
  
• Al preguntador, mentides amb ell (GIMENO 1989)
  
• Brams d'ase no arriben al cel (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GARCIA SALINES 1994) - (POMARES 1997) - (PUJOL 1999)
  
• Brams d'ase no arriben (o pugen) al cel, i si hi arriben (o pugen) no hi posen (o treuen) rel (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase, no arriben al cel (FARRÀS 1998)
  
• Brams d'ase no pugen al cel (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (SALVÀ 1990) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (DLC 1993) - (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase no pugen al cel, ni tampoc el seu bruel i si hi pugen no li diuen amén (BUSQUETS 1987)
• Brams d'ase, no pugen al cel (FONT 1900) - (ROS 1736)
  
• Brams de burro no arriben al cel (DIÀFORA 1982)
• Brams de burro no pugen al cel (MORET 1995)
  
• No puc donar audiència als teus disbarats (BALBASTRE 1977)
• Paraules tontes, orelles sordes (SAURA 1884)
  
• Vés dient, jo com si sentís ploure (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• A palabras locas (o necias), orejas sordas [ES] (SAURA 1884)
  
• A palabras necias, oídos sordos [ES] (GIMENO 1989)
• La voz del asno no pasa del tejado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Oración de perro no llega al cielo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Oración de perro no va al cielo [ES] (DIÀFORA 1982)
  

Parèmia segons la font original:

• A paraulas necias, orellas sordas | Paraulas tontas, orellas sordas (SAURA 1884).
• Brams d'ase, no pujen al cel (FONT 1900)
• Brams de ase, no putjen al Cel (ROS 1736)

Explicació:

• Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
• Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
  
• En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
  
• Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
• Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
  
• Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
• Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997).
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

A més de pregar cal treballar

Variants i sinònims:

• A Déu prega el qui treballa (MARTÍ I ADELL 1987)
• A més de pregar cal treballar (BALBASTRE 1977)
• Aida’t i t’aidaré (F: I, 300)
• Ajuda a qui ajudar-s’hi ha (F: I, 595)
• Ajuda y seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’m i jo t’ajudaré (F: I, 596)
• Ajuda’t del teu, que t’ajudarà Déu (F: I, 594)
• Ajuda't i Déu t'ajudarà (PONS LLUCH 1993)
  
• Ajuda't i el cel t'ajudarà (GIMENO 1989)
• Ajuda’t i seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’t i t’ajudaré (GIMENO 1989) - (F: I, 594) - (F: I, 598) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ajuda’t, que ajudat seràs (F: I, 594)
• Al que carrega davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Al que va davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Cada qual s’ajuda així com pot (F: I, 599)
  
• Déu diu ajuda't i t'ajudaré (SAURA 1884)
• Déu diu: ajuda't que t'ajudaré (SAURA 1884) - (F: I, 594)
• Qui matina fa farina (POPULOGIS 2012) - (S&C: 57)

Equivalents:

• A Dios rogando y con el mazo dando [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - [F: I, 594] - (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (POPULOGIS 2012) - (F: I, 594] - (MK: 38.070) - (DG: V i IX) - (S&C: 57)
• Aide-toi, le Ciel t’aidera (Trad.: Ajuda’t i el cel t’ajudarà) [FR] (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 57) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ayúdate y ayudarte he [ES] (SAURA 1884)
• Ayúdate y Dios te ayudará. [ES] (F: I, 594)
• Ayúdate, y te ayudaré [ES] (S&C: 129)
• Dii faciente, adiuvante. [IT] (F: I, 594)
• God helps them that help themselves (Trad.: Déu ajuda els qui s’ajuden) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• God helps those who help themselves [EN] (EPE: 239) - (S&C: 17)
  
• Help yourself and God will help you [EN] (S&C: 129)
• I thank God and my cunning [EN] (S&C: 17)
• Le monde appartient à celui qui se lève tôt [FR] (DG: V i IX)
• Manus pro se quisque affert. [F: I, 599]
• Nitere; nitentem qua fas erit ipse iuvabo [LL] (F: I, 595)
• Ora et labora [LL] (F: I, 598)
• Orare et laborare [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• «Pon tú y pondré yo», dice Dios (PONS LLUCH 1993)
• Si quieres que haga por ti, haz por mi [ES] (F: I, 594)
• Si tibi vis faveam, quariter mihi, Sexte, faveto [LL] (F: I, 594)
• Si tibi vis operam praestem, praestato vicissim [LL] (F: I, 594)
• Surgere non segnes adiuvat ipse Deus [LL] (F: I, 594)

Contrari: No per molt matinejar, amaneix més prest el dia. (P: II, 5152)

Explicació:

• Vol dir que cal posar l'esforç necessari i no fiar-ho tot a la protecció divina (PONS LLUCH 1993).
• Aposta per la cultura de l’esforç diligent en comptes de la cultura de la subvenció (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Recomienda trabajo personal y buena diligencia para conseguir el éxito [ES] (S&C: 57).
• If your want to succeed you must make the effort yourself [EN] (EPE: 239).
• Indica que podem demanar ajut sempre i quant treballem per aconseguir allò demandat. Només en aquest cas se‟ns ajudarà (PUJOL I CAMPENY 2008).
• Vol dir que cal fer les coses quan toca en previsió que es presenten inconvenients posteriors (POPULOGIS 2012)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.  
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  
• Verbofília. Populogis (2012).