La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia

Variants i sinònims: La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia (SAURA 1884).

Equivalents: Cabra coja no quiere siesta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La cabra que coixa sia, que no pare en tot lo dia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

En mala anyada, hort i porc (o porc i cabra)

Variants i sinònims: En mala anyada, hort i porc (o porc i cabra) (SAURA 1884).

Equivalents: Al año tuerto, el huerto; al tuerto tuerto, la cabra y el huerto; al tuerto retuerto, la cabra, el huerto y el puerco [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: En mal anyada, hort y porch, o porch y cabra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

En el cap ho té la cabra

Variants i sinònims:

• Allò que és de mena, mai no s’esmena (S&C: 509)
• Cascuna criatura fa segons sa natura (PÀMIES 1997a)
• Contra la follia no hi val la medecina (PÀMIES 1997a)
• El morter sempre fa pudor d'alls (PÀMIES 1997a)
• En el cap ho té la cabra (PÀMIES 1997a)
  
• Fer entrar el clau per la cabota (PÀMIES 1997a)
• V. Geni i figura fins a la sepultura
• L'aigua sempre va cap avall (PÀMIES 1997a)
• La cabra avesada a saltar, salta i saltarà (PÀMIES 1997a)
• Mal és que s'ho hagi posat al cap (PÀMIES 1997a)
• Qui en ve de mena, mai no s'esmena (PÀMIES 1997a)
• Qui és boig a natura, mai no en cura (PÀMIES 1997a)
• Qui té males tretes, tard o mai les perd (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Chassez le naturel, il revient au galop [FR] (DG: II i XI) - (S&C: 509)
• Clavar un clavo con la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Genio y figura hasta la sepultura [ES] (DG: II i XI)
• Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará [ES] (S&C: 509)
• Nature passes nurture. Nature will have her course [EN] (S&C: 509)

Explicació:

• Tossut. Ser caparrut (PÀMIES 1997a).
• Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient [ES] (S&C: 509)

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada

Variants i sinònims:

• S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa càgola més petita caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Siempre caga la herrada la oveja más desmadrada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que sovint l'individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els més ignorants o més indignes són els més atrevits (PONS LLUCH 1993).

Nota: Segons el DCVB, la càgola és una 'Ovella petita, que no ha crescut tant. com les altres de la mateixa edat' (Men.).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Geni i figura fins a la sepultura

Variants i sinònims:

• V. En el cap ho té la cabra
• Geni i figura fins a la sepultura (MILLÀ 1965).

Equivalents: Genio y figura hasta la sepultura [ES].

Font: El refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

Cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar

Variants i sinònims: Cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Equivalents: La cabra tira al monte [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

La cabra sempre tira a la muntanya

Variants i sinònims: La cabra sempre tira a la muntanya (AMADES 1951).

Equivalents: La cabra siempre tira al monte [ES].

Comentaris: El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.