Ase amb or, ho logra (aconsegueix) tot

Variants i sinònims: Ase amb or, ho logra (aconsegueix) tot (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• A golden key opens every door (Trad: Una clau d’or obre totes les portes) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Asno con oro, alcánzalo todo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Un âne chargé d'or, monte légèrement la montagne (Trad.: Un ase carregat d’or puja lleuger la muntanya) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Amb diners, amagats darrere la imatge de l'or, es pot aconseguir tot, en els equivalents provinents de llengües llatines, s'especifica que fins i tot sent un “ase” es pot aconseguir (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

No és la mel per a la boca de l'ase

Variants i sinònims:

• La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  
• La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
• Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
• No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992) 
• No doneu perles als porcs
• No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
• No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
• No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
• No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
• No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
• Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
• Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)

Explicació:

• Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904)  - (FARNÉS 1992)
• Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
• No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

Si no vols ser enganyat, tracta amb or de bon quirat

Variants i sinònims: Si no vols ser enganyat, tracta amb or de bon quirat (SAURA 1884).

Equivalents: Con hombre malo, nunca buen trato [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si no vols ser enganyat, tracta ab or de bon quilat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor

Variants i sinònims: Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor (SAURA 1884).

Equivalents: Con el toque se prueba el oro, y el hombre con la plata y oro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Fes ab l'home proba d'or, y sabrás que val son cor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Sou bo d'or, es torna malla en butxaca foradada

Variants i sinònims: Sou bo d'or, es torna malla en butxaca foradada (SAURA 1884).

Equivalents: Bolsa que mucho clama, pronto acaba [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Sou bo d'or, se torna malla en butxaca foradada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla

Variants i sinònims: Ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla (SAURA 1884).

Equivalents: Asno de Arcadia, lleno de oro y come paja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ase de Arcadia, carregat de or, y menja palla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La dona lletja, l'or la fa bonica

Variants i sinònims: La dona lletja, l'or la fa bonica (SAURA 1884).

Equivalents: A la mujer fea, el oro hace bella [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: La dona lletja, l'or la fa bonica (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vesteix un bastó i semblarà un senyor

Variants i sinònims:

• V. No és or tot allò que lluu
• Vesteix un albó i pareixerà un senyor (Mall.) (comentari de Geococcyx en aquest mateix article)
• Vesteix un bastó i semblarà un senyor (ESPUNYES 2006) - (Zèfir)
• Vesteix un bastó i semblarà un senyor (DCVB 1926-68)
• Vesteix un bastó, i semblarà un varó (SAURA 1884)
• Vesteix un bastó, que semblarà un minyó (Llofriu) (DCVB 1926-68)
• Vestiu un bastó, pareixerà un baró (Alg.) (DCVB 1926-68)

Equivalents: Afeita un cepo, y parecerá mancebo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Vesteix un bastó, y semblará un varó (SAURA 1884).

Localització: Segons el DCVB (1926-68), té una extensió bastant general de tot el domini català, aquesta dita, encara que sota diferents formes i variants.

Nota: El refrany català és tret de Josep Espunyes (2006): Dites, locucions i frases fetes de Tresponts Avall. Garsineu Edicions: Tremp, citat per (Zèfir), També es troba en el DCVB (1926-68), amb una coma entre els dos elements de la parèmia: vesteix un bastó, i semblarà un senyor (Cat., Mall.)
Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Oliva, una és or, dos és plata, i la tercera mata

Variants i sinònims:

• Oliva, una és or, dos és plata, i la tercera mata (SAURA 1884)
• Poques olives, i bones (SAURA 1884)

Equivalents:

• Aceituna, oro es una, dos plata, y la tercera mata [ES] (SAURA 1884)
• Aceituna una, y si es buena una docena [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Es colom menja or (o plata), i caga plom

Variants i sinònims:

• Es colom menja, i caga plom (PONS LLUCH 1993)
• Es colom menja or (o plata), i caga plom (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: El palomo come oro y caga plomo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No és or tot allò que lluu

Variants i sinònims:

• Les aparences enganyen (Zèfir)
• Molta fatxenda i poca hisenda (Josep Espunyes (2006) -Dites, locucions i frases fetes de Tresponts Avall. Garsineu Edicions: Tremp) (Zèfir)
• No és or tot allò que lluu (MILLÀ 1965)
• No és or tot el que lluu (Diccionari de frases fetes, refranys i locucions d'Enciclopèdia Catalana (2005)) (Zèfir)
• No és pas cera tot el que crema (Josep Espunyes (2006) -Dites, locucions i frases fetes de Tresponts Avall. Garsineu Edicions: Tremp) (Zèfir)
• No és pas or tot el que lluu (MILLÀ 1965) - (CONCA 1988) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No tothom qui duu xurriaques és carreter (Josep Espunyes (2006) -Dites, locucions i frases fetes de Tresponts Avall. Garsineu Edicions: Tremp) (Zèfir)
• V. Vesteix un bastó i semblarà un senyor

Equivalents:

• All that glitters is not gold (Trad.: Tot el que brilla no és or) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nem tudo que reluz é ouro [PT] (Zèfir)
• No és oro todo lo que reluce [ES] (Zèfir) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tout ce qui brille n'est pas de l'or [FR] (Zèfir)
• Tout ce qui scintille comme pierre précieuse n'est pas gemme (Trad.: Tot allò que brilla com pedra preciosa no és pas gemma) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• No cal fiar-se de les aparences (Diccionari de frases fetes, refranys i locucions d'Enciclopèdia Catalana (2005)) (Zèfir).
• No tot és el que ens sembla, i que en conseqüència, no ens podem refiar de les aparences (PUJOL I CAMPENY 2008).

Comentari: És una expressió ben antiga. El poeta valencià Joan Timoneda ja ho deia en el segle XVI: "que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu" (Raimon n'ha fet una versió musicada) (Zèfir).


Font: Zèfir (maig del 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Val més or que no pesa

Variants i sinònims: Val més or que no pesa (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Vale más oro que no pesa [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

El silenci és or

Variants i sinònims:

• Al ben callat, sabut li diuen (COCENTAINA 2009)
  
• Boca muda, mai fou abatuda (SAURA 1884)
• El silenci és or (BALBASTRE 1977)
  
• V. En boca tancada la mosca no hi farà entrada
  
• La millor paraula és la que queda per dir (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La millor paraula, és la que està per dir (SAURA 1884)
• Llengua muda, mai no fou batuda (GIMENO 1989)
• No agraviïs per cap motiu, paraula molt encertada és aquella que no es diu (SAURA 1884)
• Pensar abans de parlar és saviesa (TURMEDA 1417)
• Poc parlar és saviesa (SAURA 1884)

Equivalents:

• A buen callar llaman Sancho [ES] (SAURA 1884)
• Al buen callar llaman Sancho [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Je me suis repenti d‟avoir parlé, mais jamais de n‟avoir parlé (Trad.: Jo m’he penedit d’haver parlat, però mai de no haver parlat) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La mejor palabra es la que se calla [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  Least said, soon mended (Trad.: Poc dit, arreglat ràpid) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica la conveniència de parlar poc, ja que així evitarem dir res inconvenient (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Bon vent i barca nova!

Variants i sinònims:

• A enemic que fuig, pont de plata
• Al'enemic que fugi, pont de plata
• Al'enemic que fuig, li has de fer un pont d'or i de plata
• A l'enemic que fuig, pont de plata (FARNÉS 1992)
• Amb mi no comptis (MIRAVITLLES 1989)
• arregla-ho com et dicti la consciència (MIRAVITLLES 1989)
• Bon vent! (BALBASTRE 1977) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PONS LLUCH 1993)
• Bon vent [i barca nova]! (POMARES 1997)
• Bon vent i barca nova (PERRAMON 1979) - (BLANC 1983) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (MIRAVITLLES 1989) - (MORET 1995) - (PARÉS 1999)
• Bon vent i barca nova! (SAURA 1884) - (FERRET 1968) - (BALBASTRE 1977) (CONCA 1993)
• Bon vent i oratge, i mar per córrer (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• El rei és mort, visca el rei (GIMENO 1989)
• Fes el que vulguis (MIRAVITLLES 1989)
• Fes el que et sembli (MIRAVITLLES 1989)
• Mira com ho fas (MIRAVITLLES 1989)
• No val la pena (MIRAVITLLES 1989)
• Pensa-ho bé (MIRAVITLLES 1989)
• Per tu faràs! (MIRAVITLLES 1989)
• Tu mateix! (MIRAVITLLES 1989)
• Surte'n com puguis (MIRAVITLLES 1989)
• Va per tu el pollastre (MIRAVITLLES 1989)
• Vés-te'n a fer punyetes
• Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon (GIMENO 1989)

Equivalents:

• A enemigo que huye puente de plata [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• ¡Allà tú! (MIRAVITLLES 1989)
• ¡Peñas y buen tiempo! [ES] (BALBASTRE 1977)
  

Explicació:

• Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o que es perdi (FERRET 1968).
• Comiat d'algú poc agradós (PERRAMON 1979).
• Es diu al qui anuncia que se'n va, o a qui ja se n'ha anat, per indicar que no ens dolem de la seva absència; evidentment són sentències d'origen mariner. Amb freqüència s'abrevien i sols es diu «Bon vent!» (PONS LLUCH 1993).
• Expressió per despatxar algú o alguna cosa amb un punt de despit (MORET 1995).
• Es diuen d'una persona que ha marxat, o d'un fet passat, dels quals no volem doldre'ns (PARÉS 1999).
• Engegar a passeig.
• Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o es perdi.
• Vés-te'n a fer punyetes.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.

Al pagès, deu-li cols

Variants i sinònims:

• Al pagès, deu-li cols (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)

Equivalents: No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

En boca tancada, la mosca no hi farà entrada

Variants i sinònims:

• A boca closa, no hi entra mosca (TURMEDA 1417)
• A boca tancada, no hi entren mosques (CONCA 1988)
• Boca tancada no hi entren mosques (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. El silenci és or
• En boca tancada, la mosca no hi farà entrada (GARCIA SALINAS 1994)
  
• Llengua muda, mai no fou batuda (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

• A shut mouth catches no flies (Trad.: Una boca tancada no atrapa cap mosca) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En boca cerrada no entran moscas [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En close bouche, n‟entre mouche (Trad.: A la boca tancada, cap mosca) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Ens recomana romandre callats per evitar dir res que pugui resultar contraproduent (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic
• Els refranys catalans són trets de Garcia Salinas (1994) i CONCA (1988).
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.