Capa esquinçada no guarda de fred

Variants i sinònims:

• Capa esquinçada no guarda de fred (SAURA 1881)
• Dels dolents no n'esperes (o no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881)

Equivalents: De mala mata, nunca buena caza (o zarza) [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: Capa esquinsada no guarda de fret | Dels dolents no'n esperes (ó no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De dolent arbre, no esperis bon fruit

Variants i sinònims: De dolent arbre, no esperis bon fruit (SAURA 1881).

Equivalents:

• De mal cuervo, mal huevo [ES] (SAURA 1881)
• De mala berenjena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original:

• De dolent arbre, no esperis bon fruyt (SAURA 1881)
• De mala berengena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal

Variants i sinònims: Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal (SAURA 1884).

Equivalents: De buena mano, buen dado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Res esperes may de mal, quant un home es mòlt formal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Molta flor de primavera, bona tardor espera

Variants i sinònims: Molta flor de primavera, bona tardor espera (FARRÀS 1998).

Equivalents: Mucha flor en primavera, buen otoño nos espera [ES]

Nota: El refrany castellà l'he trobat a Internet, en un recull de Cantàbria. L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de FARRÀS (1998).

Quan es presenta marit, no esperis altre partit

Variants i sinònims: Quan es presenta marit, no esperis altre partit (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando a tu hija le viniere el hado, no aguardes que venga su padre del mercado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant se presenta marit, no esperes altre partit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ara que en van és hora d'agafar-ne

Variants i sinònims:

• Al bon dia dar-li entrada, i esperar la nuvolada (SAURA 1884)
• Ara que en van és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)

Equivalents: Al buen día ábrele la puerta (o mételo en casa), y para el malo te apareja [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ara que'n van es hora de agafarne | Al bon dia darli entrada, y esperar la nuvolada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo

Variants i sinònims:

• Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo (SAURA 1884)
• Mengem i bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884)

Equivalents: Al bien buscallo, y al mal esperallo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al bé buscarlo y al mal esperarlo | Menjem y bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Lo més valent és lo prudent

Variants i sinònims:

• Lo més valent és lo prudent (SAURA 1884)
• Més valent es qui espera que qui acomet o embesteix (SAURA 1884)

Equivalents: Acometa quien quiera, el fuerte espera [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui temps espera, temps li falta

Variants i sinònims:

• Qui temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)
• Qui temps té i temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien tiene tiempo y tiempo pierde, cuando quiere no puede [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que el qui deixa les coses sense fer, pensant tenir temps de fer-les, sol quedar enganyat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui espera es desespera

Variants i sinònims: Qui espera es desespera (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien espera desespera, y quien viene nunca llega [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que l'esperar llarg temps una cosa que no arriba a venir, causa gran impaciència i pertorbació, semblant a la desesperació (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Déu castiga i no amenaça... i espera s'ocasió

Variants i sinònims: Déu castiga i no amenaça... i espera s'ocasió (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Dios castiga y no amenaza [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que en qualsevol moment podem esser castigats, en aquest món, per les nostres faltes; perquè no cal esperar cap altre avís (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El que puguis fer avui no ho esperis fer demà

Variants i sinònims:

• Demà mai no arriba (GIMENO 1989)
  
• El món és dels que matinegen (GIMENO 1989)
• El que puguis fer avui no ho deixis per demà (CONCA 1988)
• El que puguis fer avui no ho deixis per a l'endemà (BALBASTRE 1977)
• El que puguis fer avui no ho esperis fer demà (GARCIA SALINAS 1994)
  
• La feina matinal, tot el dia val (MILLÀ 1965)
• Lo que puguis fer avui, no ho deixis per demà (PONS LLUCH 1993)
  
• No deixis per a demà el que puguis fer avui (MILLÀ 1965) - (PERIS 2001)
  
• Qui matina fa farina (GIMENO 1989)
• Qui matineja, més temps feineja (MILLÀ 1965)
  
• Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol (GIMENO 1989)
• Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit (GIMENO 1989)
• V. Feina feta no té destorb
  

Equivalents:

• No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Propera, nec te venturas differ in horas: qui non est hodie, cras minus aptus erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: afanya't, i no ho deixis per a un altre moment; qui no està disposat avui, demà ho estarà menys]

Explicació:

• Aconsella de no ajornar les tasques obligatòries. Els ajornaments gasten molt temps i freqüentment acaben en un no res. Cal utilitzar el moment present, perquè el passat és inutilitzable (GIMENO 1989).
• És l'experiència que ens recomana no refiar-nos del temps a venir, ja que mal sabem amb antelació si en podrem disposar (PONS LLUCH 1993).
  

Etimologia: Prové d'una sentència llatina d'Ovidi a Remedia Amoris, segons PERIS (2001).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Feina feta no té destorb

Variants i sinònims:

• V. El que puguis fer avui no ho esperis fer demà
• Feina feta no té destorb (BALBASTRE 1977) - (ABRIL 1996)
  

Equivalents:

• Faena hecha no ocupa lugar [ES] (BALBASTRE 1977)
• No dejes para hoy lo que puedas hacer mañana (¿?) [ES] (ABRIL 1996).

Explicació: Convé fer la feina de seguida, sense esperar que el temps curtegi, perquè és la manera que surti bé i que el qui l'ha feta estigui descansat.

Comentaris: Penso que en l'equivalent hi ha un error i hauria de ser: No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.