A bona son, no hi ha llit dur

Variants i sinònims: A bona son, no hi ha llit dur (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents: 

• A bear food is better than none (Trad.: El menjar d’ós és millor que cap) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le lit n'est jamais dur si on a du bon sommeil (Trad.: El llit mai no és dur quan un té bona son) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No hay tal cama como la de enjalma [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Quan hi ha necessitat, no importa la qualitat del que tenim per remeiar-la, ja que aquesta ens empeny a conformar-nos-hi (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

A la taula i al llit al primer crit

Variants i sinònims: A taula i al llit al primer crit (SAURA 1884)


Equivalents: A la mesa llaman, santa palabra [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La muller a son marit li tingui ben net el llit

Variants i sinònims: La muller a son marit li tingui ben net el llit (SAURA 1884).

Equivalents: Debe ser la buena esposa, limpia, sana y hacendosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La muller á son marit li tinga ben net lo llit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit

Variants i sinònims:

• Baralles (o renyines) de marit, de la taula al llit (SAURA 1884)
• Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit (SAURA 1884)
  
• Ni d'amo ni de marit, et daràs per ressentit (SAURA 1884)
• Paraules de senyor (o de marit) no s'han de prendre per injúries (SAURA 1884)

Equivalents: De baldón de señor (o de marido), nunca zaherido (o no darse por entendido, o echarlo al olvido) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Injuria de amo ó marit, fér com no haverla sentit | Ni de amo ni de marit, te darás per ressentit | Barallas ó renyines de marit, de la taula al llit | Paraulas de senyor ó de marit, no s'han de préndrer per injurias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al sol i tot hi ha taques

Variants i sinònims:

• A la millor roba s'hi fa taques (ESPUNYES 2007)
  
• A tothom se li pot escapar un pet (ESPUNYES 2007)
• Abans de dir ruc a ningú, primer mira't a tu (ESPUNYES 2007)
• Al més bon formatge s'hi fan cucs (ESPUNYES 2007)
• Al sol i tot hi ha taques (ESPUNYES 2007)
  
• Cada fusta té el seu tany (ESPUNYES 2007)
• Els pecats del llit són els únics que no es poden assenyalar amb el dit (ESPUNYES 2007)
• Molts rucs s'assemblen i no són tots d'un mateix amo (ESPUNYES 2007)
• No hi ha ningú perfecte (ESPUNYES 2007)
• Qui estigui net de culpa que tiri el primer roc (o la primera pedra) (ESPUNYES 2007)
• Qui no té un all té una ceba (ESPUNYES 2007)
• Qui no tingui culpes ni faltes, que retregui les dels altres (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• El que no cojea, renquea [ES] (ESPUNYES 2007)
• Nadie es perfecto [ES] (ESPUNYES 2007)
• Quien esté libre de culpa que tire la primera piedra [ES] (ESPUNYES 2007)

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Menjar, llit i abric, que alimenti, abrigui i no sobri al xic

Variants i sinònims:

• Menjar amb temperança, allunya els mals de la infància (SAURA 1884)
• Menjar, llit i abric, que alimenti, abrigui i no sobri al xic (SAURA 1884)

Equivalents: Comer arena, antes que hacer vileza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menjar, llit y abrich, que alimente, abrigue y no sobre al xich | Lo menjar ab templansa, allunya los mals de la infancia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El vi ben bo i el cavall de pedra

Variants i sinònims:

• El vi ben bo i el cavall de pedra (SAURA 1884)
• Menjar servit i dormir en llit (SAURA 1884)

Equivalents: Beber de codo y cabalgar de poyo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo vi ben bo y'l caball de pedra | Menjar servit y dormir en llit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Com es delicat de ca'n Pomar, que pujant a's llit es va esllomar

Variants i sinònims: Com es delicat de ca'n Pomar, que pujant a's llit es va esllomar (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: De casta de Pedro Tierno, que se descostilló durmiendo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Ésser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui és amo governa

Variants i sinònims:

• A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella (ESPUNYES 2007)
• A la taula i al llit, la dreta és del marit (ESPUNYES 2007)
• V. Cal obeir al superior
• El que paga, mana (GISBERT 2011) 
• Qui és amo governa (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1997)
• Qui mana a can Ribot, l'amo o el porc? (ESPUNYES 2007)
• Qui mana, mana (ESPUNYES 2007)
• Qui té l'ase, fa el preu (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007) - (GISBERT 2011)
• Quien paga, manda [ES] (GISBERT 2011)

Explicació:

• A més de tenir el nomenament d'amo, cal saber fer el paper per ser obeït (GIMENO 1989).
• Qui té els mitjans de poder influeix sobre els altres, tant si volen com si no (GISBERT 2011).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella.

Sopa poc i envelliràs

Variants i sinònims:

• A molt menjar, molt mal passar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A molt menjar, molt pensar (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam (SAURA 1884)
• Qui sopa massa somia molt (SAURA 1884)
• Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit (SAURA 1884)
• Qui vol viure molt ha de sopar poc (SAURA 1884)
• Sopa poc i envelliràs (BALBASTRE 1977)
• Sopa poc i viuràs molt (SAURA 1884)
• Val més menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Come poco, cena más y dormirás [ES] (SAURA 1884)
• Come poco y cena mas, duerme en alto y vivirás [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que Avicena [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que sanó Avicena [ES] (BALBASTRE 1977)
• Más mató la cena, que sanó Avicena [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale un no cenas, que cien Avicenas [ES] (SAURA 1884)
• More have been killed by suppers than Galen ever cured (Trad.: N’hi ha més que han estat morts per sopars que no pas els que Galè ha curat mai) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Plus en emporte la mangeaille que la baïonnette est mitraille (Trad.: Més se n’emporta el menjar, que la baioneta és metralla) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Por mucha cena, nunca noche buena [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Sopa poch y viuràs mòlt | Qui sopa massa somia mòlt | Ningú's mort de fam | Qui vol viurer mòlt, ha de sopar poch | A mòlt menjar, mòlt pensar | Qui sopa mólt á la nit, no dorm sossegat al llit (SAURA 1884).



Explicació: Els excessos (en els exemples excessos en àpats) sempre tenen conseqüències dolentes per qui els realitza. En aquest cas ens aconsella que per sentir-nos sans, hem de moderar la ingesta d'aliments (PUJOL I CAMPENY 2008)

Nota:

• Avicena, famós metge que visqué a cavall dels segles X i XI, el cànon del qual fou un llibre de text per metges fins al s XVI (PUJOL I CAMPENY 2008). 
• Galè fou un metge d’origen grec en temps romans, les teories del qual marcaren la medecina durant tot un mil·lenni (PUJOL I CAMPENY 2008). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Variants i sinònims:

• Si vols ésser ben servit, tu mateix t'has de fer es llit (PONS LLUCH 1993)
• Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• ¿Quieres tener buen criado? Sírvete por tu mano [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Según se hace la cama, así se acuesta [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Si quieres estar bien servido, sírvete a ti mismo [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu per recomanar que cadascú faci les coses que pugui fer ell mateix abans que encarregar-les a altri (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui oli remena, els dits se n'unta

Variants i sinònims:

• Qui diner d'altre guarda, no s'enneula (o no se'n va al llit sense sopar) (SAURA 1884)
• Qui meneja l'oli, els dits se n'unta (SAURA 1884)
• Qui oli remena, els dits se n'unta (BALBASTRE 1977)
• Qui oli remena, se n'unta les mans (DIÀFORA 1982)

Equivalents:

• A quien anda entre miel algo se le pega (SAURA 1884)
• Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga [ES] (SAURA 1884)
• Quien anda entre (la) miel, algo se le pega [ES] (DIÀFORA 1982)
• Quien anda entre miel algo se le pega [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Significa que el qui maneja o administra diners d'altri o d'una col·lectivitat, fàcilment cau en la temptació d'usar-los per a coses particulars d'ell (DCVB 1926-62)

Parèmia segons la font original: Qui maneja l'oli'ls dits se'n unta (SAURA 1884).
Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat

Variants i sinònims:

• Qui amb mainada s'acotxa, cul-cagat es lleva (MILLÀ 1965)
• Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• El que con críos se acuesta, meado se levanta [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien con críos se acuesta, mojado se levanta [ES]

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet

Variants i sinònims:

• Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet (BALBASTRE 1977)
• Qui canta a sa taula, és un banaula (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta a sa taula i en es llit, es seny no té complit (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta a sa taula i pixa al llit, no té es seny complit (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta a sa taula i siula al llit, no té el seny complit (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta en es llit i a sa taula, seny té de banaula (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• El poco seso canta en la mesa y silba en el lecho (PONS LLUCH 1993)
• Hay que comportarse con corrección [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien en la mesa canta, si no está loco poco le falta (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Tots aquests refranys s'usen per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums (PONS LLUCH 1993).

Nota: L'equivalent castellà de Balbastre (1977) no em sembla pas una frase sentenciosa ni un refrany (nota meva).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Raons de marit i muller, de la porta al carrer

Variants i sinònims:

• Baralles de marit, de la taula al llit; ací se baten i allà se graten (Rosselló) (DCVB) (Zèfir)
  
• Dos es barallaven i el tercer va rebre (Zèfir)
• Entre marit i muller, no t'hi posis ni per bé (Griera, Tr.) (DCVB) (Zèfir)
• Entre marit i muller, no et fiques a faroler (València) (DCVB) (Zèfir)
• N'hi havia dos que es barallaven i va rebre el que feia tres (Zèfir)
• Raons de marit i muller, de la porta al carrer (Empordà) (DCVB) (Zèfir)

Equivalents:

• Entre marido e mulher não metas a colher [PT] (Zèfir)
• Entre marido y mujer nadie se puede (o debe) meter [ES] (Zèfir)

Explicació:

• Quan es barallen dos que s'estimen val més no ficar-s'hi, que sempre se'n surt escaldat (Zèfir).
• Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa (DCVB) (Zèfir).

Font: Zèfir (agost 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

El que puguis fer avui no ho esperis fer demà

Variants i sinònims:

• Demà mai no arriba (GIMENO 1989)
  
• El món és dels que matinegen (GIMENO 1989)
• El que puguis fer avui no ho deixis per demà (CONCA 1988)
• El que puguis fer avui no ho deixis per a l'endemà (BALBASTRE 1977)
• El que puguis fer avui no ho esperis fer demà (GARCIA SALINAS 1994)
  
• La feina matinal, tot el dia val (MILLÀ 1965)
• Lo que puguis fer avui, no ho deixis per demà (PONS LLUCH 1993)
  
• No deixis per a demà el que puguis fer avui (MILLÀ 1965) - (PERIS 2001)
  
• Qui matina fa farina (GIMENO 1989)
• Qui matineja, més temps feineja (MILLÀ 1965)
  
• Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol (GIMENO 1989)
• Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit (GIMENO 1989)
• V. Feina feta no té destorb
  

Equivalents:

• No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Propera, nec te venturas differ in horas: qui non est hodie, cras minus aptus erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: afanya't, i no ho deixis per a un altre moment; qui no està disposat avui, demà ho estarà menys]

Explicació:

• Aconsella de no ajornar les tasques obligatòries. Els ajornaments gasten molt temps i freqüentment acaben en un no res. Cal utilitzar el moment present, perquè el passat és inutilitzable (GIMENO 1989).
• És l'experiència que ens recomana no refiar-nos del temps a venir, ja que mal sabem amb antelació si en podrem disposar (PONS LLUCH 1993).
  

Etimologia: Prové d'una sentència llatina d'Ovidi a Remedia Amoris, segons PERIS (2001).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Qui no menja per haver menjat no va errat

Variants i sinònims:

• No menjar per haver menjat, no és pecat (SAURA 1884)
• Qui no menja per haver menjat no va errat (SAURA 1884)
  
• Qui no menja perquè està tip no té pal de llit (AMADES 1951)

Equivalents:

• Dejar de comer por haber comido, no es pecado [ES] (SAURA 1884)
• No comer por haber comido, no hay nada perdido [ES]

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui vol peix que es mulli el cul

Variants i sinònims:

• A ningú no li donen res debades (Zèfir)
• Les coses no són debades (Zèfir)
• No hi ha mel sense fel (Zèfir)
• No hi ha res que siga debades (Zèfir)
• Qui alguna cosa vol alguna cosa li costa (CONCA 1988)
• Qui peix vol menjar sa coa s'ha de banyar (PONS LLUCH 1993)
• Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar (SAURA 1884)
  
• Qui vol (menjar) peix que es banyi es cul (PONS LLUCH 1993)
• Qui vol peix que es mulli el cul (ABRIL 1996)
  
• Qui vulgui peix que es mulli el cul (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (Zèfir)
  
• Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (Zèfir)
• Qui vulgui el tall, que es foti els ossos (Zèfir)
• Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (Zèfir)

Equivalents:

• Bragas duchas, comen truchas (SAURA 1884)
  
• El que quiera peces, que se moje el culo [ES] (ABRIL 1996)
• No se cogen truchas a bragas enjutas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ABRIL 1996)
• No se pescan truchas a bragas enjutas (SAURA 1884)
  
• Quien algo quiere, algo le cuesta (Zèfir)
• Quien peces quiere tomar, las faldas se ha de mojar (PONS LLUCH 1993)
  

Parèmia segons la font original: Qui truytas vol agafar, lo cul s'ha de remullar (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no s'obtenen resultats remuneradors sense exposició ni molèstia (PONS LLUCH 1993).
• Qui vol alguna cosa s'ha d'espavilar (ABRIL 1996).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.