Rectificar és de savis

Variants i sinònims:

• D'homes és errar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• D'homes és errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884)
• De savis és mudar de consell (FARNÉS 1992)
• Dels homes és l'errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• És de savis mudar d'intent (FARNÉS 1992)
• És propi de savis mudar de parer (EIXIMENIS 1383)
• L'home vell muda consell (FARNÉS 1992)
• Rectificar és de savis (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• De hombres es errar, de bestias perseverar en el error [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De prudente es mudar de consejo [ES] (FARNÉS 1992)
• De prudente he mudar conselho [PT] (FARNÉS 1992)
• Errare humanum est et confiteri errorem prudentis [LLA] [Trad.: errar és d'homes, i confessar l'error, de savis] (PERIS 2001)
• Il sabio muda conscio, il nescio no [IT] (FARNÉS 1992)
• Les rivières ne se précipitent pas plus vite dans la mer que les hommes dans l'erreur (Trad.: ) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quiero ya mudar la condición [ES] (FARNÉS 1992)
• Rectificar es de sabios [ES]
• To err is human, to forgive divine (Trad.: Errar és humà, perdonar, diví) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: De homes es errar (ó dels homes es l'errar), de bestias perseverar en lo error (SAURA 1884).

Explicació: Assenyala com a característica humana l‟equivocar-se (PUJOL I CAMPENY 2008).

Notes:

• L'equivalent llatí que aporta Peris (2001) correspon a Sant Jeroni (Ep. 57.12).
• La referència d'Eiximenis correspon al llibre Terç del crestiá, de 1383.

Font:

• He fet un estudi de paremiologia comparada de diverses obres a partir d'una qüestió plantejada al web Qüestionem, amb informacions de diverses obres bibliogràfiques, de la base de dades paremiològica pròpia i de consultes a Internet.
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia

Variants i sinònims: Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia (SAURA 1884).

Equivalents: Buen pie y buena oreja, señal de buena bestia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bon peu y bona orella, senyal de bona bestia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La bèstia que porta la càrrega, la manta damunt la cansa (o mata)

Variants i sinònims:

• La bèstia que porta la càrrega, la manta damunt la cansa (o mata) (SAURA 1884)
• La sobrecàrrega mata les bèsties (SAURA 1884)

Equivalents: A la bestia cargada, el sobornal la mata [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: La bestia que porta la cárrega, la manta demunt la cansa, o mata | La sobrecárrega mata las bestias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fes favors a bèsties i et pagaran a coces

Variants i sinònims:

• Burla't del neci i sofriràs despreci (SAURA 1884)
• Fes favors a bèsties i et pagaran a coces (PONS LLUCH 1993)
• Feu pler (o bé) a bèsties, i us tiraran coces (SAURA 1884)
• No facis jocs a qui no els entén (SAURA 1884)
  
• Qui sembra favors, cull ingratituds (SAURA 1884)

Equivalents:

• ¡Ay, abuelo! sembrásteis alazón, y naciónos anapelo [ES] (SAURA 1884)
• Burlaos con el asno, daros ha en la barba con el rabo [ES] (SAURA 1884)
  
• Haz favores, y te pagarán a coces [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Feu pler a bestias, y os tirarán cossas | Qui sembra favors, cull ingratituts | Búrlat del neci y sufrirás despreci | No fassas jochs a qui no'ls enten (SAURA 1884).

Explicació: Es diu referint-se als desagraïts (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si sa bèstia no té set, belles ganes de xiular

Variants i sinònims: Si sa bèstia no té set, belles ganes de xiular (PONS LLUCH 1993)).

Equivalents: No hay manera de hacer beber al burro que no tiene sed [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que per molt que manem o recomanem de fer quelcom, no serem escoltats si qui ho ha de fer no en té intenció (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Mal de molts, conhort de bèsties

Variants i sinònims:

• Mal de molts, conhort de bèsties (Zèfir)
• Mal de molts, conhort de boigs (PERIS 2001) - (Zèfir)
• Mal de molts, conhort de pocs (SAURA 1884)
  
• Mal de molts, conhort de porcs (PERIS 2001)
  
• Mal de molts, consol de necis (SEUBA 1993)

Equivalents:

• Mal de muchos, consuelo de tontos [ES] (SAURA 1884) - (Zèfir)
• Solamen miseris socios habuisse malorum [LL] (PERIS 2001)

Parèmia segons la font original: Mal de molts, conhort de pochs (SAURA 1884).

Explicació: L'origen de la sentència és llatí, basada en una dita que apareix en la faula de la llebre i la granota d'Isop: solamen miseris socios habuisse malorum, que Antoni Peris, al Diccionari de locucions i frases llatines (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2001) tradueix per 'consol dels malaurats és tenir companys de penes'. I en català, altres equivalents que recull la tradició són: mal de molts, conhort de boigs o mal de molts, conhort de porcs.

Nota: He de documentar-ho més, però apunto que el "conhort de porcs" és una errada de transmissió o de comprensió textual. Saura (1884), en una de les documentacions més antigues d'aquest refrany, esmenta Mal de molts, conhort de pochs. Potser aquesta 'h' que hi havia en tantes paraules abans en català hagi induït a error, o confondre conhort amb cort per incomprensió del primer terme.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».
• Zèfir (agost 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.