Tal amo, tal criat

Variants i sinònims:

• Qui bon mestre està, aprendre deu (SAURA 1884)
• Tal amo, tal criat (SAURA 1884)

Equivalents: Al cabo de un año, tiene el mozo las mañas del amo (o los ardides de su amo) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tal amo, tal criat | Qui bon mestre está, apéndrer déu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Molts escarmenten en el cap dels altres

Variants i sinònims:

• En barba de foll aprèn hom a raure (PÀMIES 1997a)
• En tot cap hi ha dolor (PÀMIES 1997a)
• Escarmentar en el cap dels altres (PÀMIES 1997a)
• Molts escarmenten en el cap dels altres (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• A barbe de fol on apprend á raire [FR] (PÀMIES 1997a)
• Belle doctrine prend en luy qui se chastie par aultruy [FR] (PÀMIES 1997a)
• Buen alzado pone en su seno quien se castiga en mal ajeno [ES] (PÀMIES 1997a)
• Dichoso el varón que escarmienta en cabeza ajena y en la suya non [ES] (PÀMIES 1997a)
• En la barba del ruin se enseña el barbero [ES] (PÀMIES 1997a)
• Escarmentar en cabeza ajena [ES] (PÀMIES 1997a)
• Ex vitio alterius, sapiens emendat suum [LL] (PÀMIES 1997a)
• Feliciter is capit qui periculo alieno sapit [LL] (PÀMIES 1997a)
• Feliz el que escarmienta en cabeza ajena [ES] (PÀMIES 1997a)
  
• Harto es bueno, castigar en mal ajeno [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Cal intentar que les errades dels altres ens serveixin per corregir-nos nosaltres (PÀMIES 1997a).

Localització: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Cada dia aprenem coses noves

Variants i sinònims: Cada dia aprenem coses noves (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: La vieja, que de vieja se moría, cada día cosas nuevas aprendía [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu principalment després d'assabentats d'un succés, notícia o novetat que desconeixíem (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Lo que s'aprèn en es bres sempre hi és

Variants i sinònims: Lo que s'aprèn en es bres sempre hi és (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Lo que se aprende en la niñez, dura en la vejez [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que pesen molt en la vida de les persones les ensenyances rebudes en la infantesa (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

La lletra pel cul entra

Variants i sinònims:

• La lletra pel cul entra (Zèfir)
• La lletra per les anques entra (PARÉS 2001)
• Per aprendre cal esforçar-s'hi (BALBASTRE 1977)

Equivalents: La letra con sangre entra [ES]. (BALBASTRE 1977) - (Zèfir)

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Fent i desfent aprèn l'aprenent

Variants i sinònims:

• Fent i desfent aprèn l'aprenent (Zèfir)
  
• Fent i desfent s'ensenya la gent (Zèfir)
• Més val perdre que més perdre (Zèfir)

Antònim: Ferrant, ferrant, perdé l'ofici (Zèfir).

Equivalents:

• Echando a perder, se aprende [ES] (Zèfir)
• Hacer enseña a hacer [ES] (Zèfir)

Font: Zèfir (juny 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.