La muller a son marit li tingui ben net el llit

Variants i sinònims: La muller a son marit li tingui ben net el llit (SAURA 1884).

Equivalents: Debe ser la buena esposa, limpia, sana y hacendosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La muller á son marit li tinga ben net lo llit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan el maig ve, ni rosari ni muller

Variants i sinònims: Quan el maig ve, ni rosari ni muller (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: En mayo, ni mujer ni rosario [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Quan s'acosta la calor no convé resar ni realitzar actes carnals (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller

Variants i sinònims:

• Home casat, burro espatllat (SAURA 1884)
• Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller (SAURA 1884)

Equivalents: Casarás y amansarás [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si vóls mal á ton plaher, ves per mar ó pren muller | Home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si del dot de ta muller refies, seràs grosser

Variants i sinònims: Si del dot de ta muller refies, seràs grosser (SAURA 1884).

Equivalents: A tu mujer por lo que valga, no por lo que traiga [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si del dot de ta muller refias, serás grosser (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si alabes molt ta muller, seràs tingut per grosser

Variants i sinònims: Si alabes molt ta muller, seràs tingut per grosser (SAURA 1884).

Equivalents: A tu mujer no la alabes; lo que vale, tú lo sabes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si alabas molt ta muller, serás tingut per grosser (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si ta muller té bon cap, tu passaràs per tot cap

Variants i sinònims: Si ta muller té bon cap, tu passaràs per tot cap (SAURA 1884).

Equivalents: A quien su mujer le ayuda, camino va de fortuna [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si ta muller té bon cap, tú passarás per tot cap (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per Sant Tomàs, estira el porc pel nas, i qui no en té, estira el de sa muller

Variants i sinònims: Per Sant Tomàs, estira el porc pel nas, i qui no en té, estira el de sa muller (SAURA 1884).

Equivalents: Año acabado, cerdo encebado, que da pan y regalo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Per sant Tomas, estira'l porch pel nas, y qui no'n té, estira'l de sa muller (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Anells en el dit, honra sense profit

Variants i sinònims:

• Anells en el dit, honra sense profit (SAURA 1884)
• qui en joies gasta el dot, de sa muller és Janot (SAURA 1884)

Equivalents: Anillo en el dedo, honra sin provecho [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Anells en lo dit, honra sense profit | Qui ab joyas gasta'l dot, de sa muller es Janot (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bon marit, la muller sana

Variants i sinònims: Bon marit, la muller sana (SAURA 1884).

Equivalents: A la mujer y a la viña, el hombre la hace garrida [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bon marit, la muller sana (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets

Variants i sinònims:

• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
• Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs (MILLÀ 1965)
• Digues-me amb qui vas i et diré qui ets (SAURA 1884)
• Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets (PONS LLUCH 1993)
  
• Dis-me amb qui vas i et diré què et faràs (Zèfir)
• Ensenya'm la muller i et diré quin marit té (MILLÀ 1965)
• V. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any
  

Equivalents: Dime con quien andas i te diré quién eres [ES] (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir).

Parèmia segons la font original: Digasme ab qui vas y't diré qui ets (SAURA 1884)

Explicació: Vol dir que, coneixent les virtuts, defectes o costums dels companys habituals, és fàcil conèixer la manera d'esser o pensar d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Qui es casa per interès ja ho dirà després

Variants i sinònims:

• Qui es casa per interès, esclau de sa muller és (SAURA 1884)
• Qui es casa per interès ja ho dirà després (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Casó Pedro y casó mal, con tres tierras de metal [ES] (SAURA 1884)
• Quien se casa por el interés, es criado de su mujer [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Lo qui's casa per interés, esclau de sa muller es (SAURA 1884).

Explicació: L'experiència ha demostrat que no hi ha felicitat en el matrimoni quan sols es fa per interès (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Cada ovella amb sa parella

Variants i sinònims:

• V. Cada olleta té la seva tapadoreta
• Cada ovella amb sa parella (MILLÀ 1965)
  
• Cada qual amb son igual (SAURA 1884)
  
• Cadascú cerca son semblant (SAURA 1884)
• Cavallers, cadascú amb ses mullers (SAURA 1884)
• V. Tot forat té el seu pedaç
  

Equivalents:

• Cada oveja con su pareja [ES] (SAURA 1884)
• Cada asno con su tamaño [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Cada hu busca o cerca son semblant | Caballers, cada cual ab sas mullers | Cada cual ab son igual (SAURA 1884)

Nota: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La casa en què governa la muller, no sol anar bé

Variants i sinònims:

• La casa en què governa la muller, no sol anar bé (BALBASTRE 1977)
• La casa que governa la muller, no sol anar bé (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• It is a sad house when the hen crows the louder (Trad.: És una casa trista quan la gallina crida més fort) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La maison est à l'envers lorsque la poule chante aussi haut que le coq (Trad.: La casa és al revés des que la gallina canta tan alt com el gall) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mal anda la casa donde la rueca manda la espada [ES] (BALBASTRE 1977)
• Triste está la casa donde la gallina canta y el gallo calla [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aquest refrany, que reflecteix la ideologia de temps passats, ens diu que l'home és qui ha de manar a casa, i que en cas contrari, la situació que s'esdevé és ben trista (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Raons de marit i muller, de la porta al carrer

Variants i sinònims:

• Baralles de marit, de la taula al llit; ací se baten i allà se graten (Rosselló) (DCVB) (Zèfir)
  
• Dos es barallaven i el tercer va rebre (Zèfir)
• Entre marit i muller, no t'hi posis ni per bé (Griera, Tr.) (DCVB) (Zèfir)
• Entre marit i muller, no et fiques a faroler (València) (DCVB) (Zèfir)
• N'hi havia dos que es barallaven i va rebre el que feia tres (Zèfir)
• Raons de marit i muller, de la porta al carrer (Empordà) (DCVB) (Zèfir)

Equivalents:

• Entre marido e mulher não metas a colher [PT] (Zèfir)
• Entre marido y mujer nadie se puede (o debe) meter [ES] (Zèfir)

Explicació:

• Quan es barallen dos que s'estimen val més no ficar-s'hi, que sempre se'n surt escaldat (Zèfir).
• Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa (DCVB) (Zèfir).

Font: Zèfir (agost 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

L'home proposa i Déu disposa

Variants i sinònims:

• L'home proposa i Déu disposa (GARCIA SALINAS 1994)
  
• L'home proposa i la muller disposa (CONCA 1988)

Equivalents: El hombre propone y Dios dispone [ES].

Nota: El refrany català és tret de Garcia Salinas (1994).

Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any

Variants i sinònims:

• Anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos (PÀMIES 1997a)
• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
  
• V. Digue'm amb qui vas, i et diré qui ets
• Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
• Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
  
• Qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell (SAURA 1884)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig) (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de s'any, coix i mig (PONS LLUCH 1993)
• Qui va amb un coix, al cap de s'any ho són tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos (PÀMIES 1997a)
• Qui va amb un coix, coix i mig (Zèfir)
• Qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig (PERIS 2001)
  

Equivalents: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Parèmia segons la font original: Qui va ab un coix, al cap del any es tan coix com ell (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (PONS LLUCH 1993).
• Els vicis i els defectes s'aprenen amb rapidesa (PÀMIES 1997a).

Nota:

• Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).
• És d'abast general. Hi ha força variants: «qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos» (sentit a Sentmenat), «qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige» (sentit al Matarranya) (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.