Qui té coa de palla se l'encén (o tot sol se l'encén)

Variants i sinònims: Qui té coa de palla se l'encén (o tot sol se l'encén) (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien tiene la cola de paja, no se acerque a la llama [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que qui és culpable sempre està sospitant que es parla d'ell i es dóna per al.ludit fàcilment, a vegades sense que ho sigui (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Val més ser cap d'arengada que cua de lluç

Variants i sinònims:

• Val més cap de serrà, que coa de lleó (PONS LLUCH 1993)
• Val més ésser cap de sardina que coa d'anfós (PONS LLUCH 1993)
• Val més ésser cap de sardina (o d'arengada), que coa de pagell (PONS LLUCH 1993)
• Val més ser cap d'arengada que cua de lluç (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997a)
  
• Val més ser cap d'arengada que cua de pagell (DIÀFORA 1982) - (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de gat (o de rat) que cua de lleó (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de llissa que cua de pagell (Es diu al Migjorn Gran) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (GIMENO 1989)
• Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (o d'avestruç) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de sardina que cua d'anfós (Es diu a Menorca) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de sardina que cua de pagell (Es diu a Alcoi i a Menorca) (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Antes cabeza de gato (o ratón) que cola de león [ES] (PÀMIES 1997a)
• Más quiero ser cabeza de sardín, que cola de delfín («sardín», por la rima) [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Más vale (o mejor) cabeza de ratón que cola de león [ES] (PÀMIES 1997a)
• Más vale ser cabeza de ratón que cola de león [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - GIMENO 1989)
• Más vale ser cabeza de sardina que cola de salmón [ES] (GIMENO 1989)
• Más vale (o mejor) ser cabeza de sardina que cola de salmón [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• És millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt (GIMENO 1989).
• Vol dir que convé més tenir un domini petit que estar sota les ordres d'un dominador, encara que aquest sia molt brillant (PONS LLUCH 1993).

Nota: Són igualment usats amb la forma «més val» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui vol peix que es mulli el cul

Variants i sinònims:

• A ningú no li donen res debades (Zèfir)
• Les coses no són debades (Zèfir)
• No hi ha mel sense fel (Zèfir)
• No hi ha res que siga debades (Zèfir)
• Qui alguna cosa vol alguna cosa li costa (CONCA 1988)
• Qui peix vol menjar sa coa s'ha de banyar (PONS LLUCH 1993)
• Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar (SAURA 1884)
  
• Qui vol (menjar) peix que es banyi es cul (PONS LLUCH 1993)
• Qui vol peix que es mulli el cul (ABRIL 1996)
  
• Qui vulgui peix que es mulli el cul (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (Zèfir)
  
• Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (Zèfir)
• Qui vulgui el tall, que es foti els ossos (Zèfir)
• Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (Zèfir)

Equivalents:

• Bragas duchas, comen truchas (SAURA 1884)
  
• El que quiera peces, que se moje el culo [ES] (ABRIL 1996)
• No se cogen truchas a bragas enjutas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ABRIL 1996)
• No se pescan truchas a bragas enjutas (SAURA 1884)
  
• Quien algo quiere, algo le cuesta (Zèfir)
• Quien peces quiere tomar, las faldas se ha de mojar (PONS LLUCH 1993)
  

Parèmia segons la font original: Qui truytas vol agafar, lo cul s'ha de remullar (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no s'obtenen resultats remuneradors sense exposició ni molèstia (PONS LLUCH 1993).
• Qui vol alguna cosa s'ha d'espavilar (ABRIL 1996).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.