índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pols. Mostrar tots els missatges

12/7/08

D'aquella pols, vénen aquests fangs

Variants i sinònims:

  • D'aquella pols, vénen aquests fangs (SAURA 1884)
  • Molts dels mals són resultats dels abusos perpetrats (SAURA 1884)
Equivalents: De aquellos polvos, vienen estos lodos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De aquella pols, venen aquestos fanchs | Mòlts dels mals son resultats dels abusos perpetrats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

15/8/07

Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur

Variants i sinònims:

  • guarda't de fadrina que s'afaita es vespre (PONS LLUCH 1993)
  • Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: En invierno noche muy clara, el sol que sigue no da la cara [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:
  • «Con tiempo revuelto, si cierra la noche con cielo despejado, es casi seguro que al día siguiente hará mal tiempo» (F. Pons). La «fadrina» a què fa referència el refrany, és la nit; el «viudo», el dia següent (PONS LLUCH 1993).
  • A l'hivern, darrera d'un dia cobert, si el vespre es posa clar, gelada segura (PONS LLUCH 1993).
Nota: Malanat vol dir 'infeliç, perseguit de desgràcia', etimològicament compost de mal (art. 2) i anat, part. pass. de anar. (DCVB, s. v. malanat -ada, adj.)

Font
: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

31/5/07

Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era

Variants i sinònims: Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

  • Ir por lana y salir trasquilado [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Quien no quiere ver lástimas, no vaya a la guerra [ES] (BALBASTRE 1977)
Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

8/5/07

Qui vol peix que es mulli el cul

Variants i sinònims:

  • A ningú no li donen res debades (Zèfir)
  • Les coses no són debades (Zèfir)
  • No hi ha mel sense fel (Zèfir)
  • No hi ha res que siga debades (Zèfir)
  • Qui alguna cosa vol alguna cosa li costa (CONCA 1988)
  • Qui peix vol menjar sa coa s'ha de banyar (PONS LLUCH 1993)
  • Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar (SAURA 1884)
  • Qui vol (menjar) peix que es banyi es cul (PONS LLUCH 1993)
  • Qui vol peix que es mulli el cul (ABRIL 1996)
  • Qui vulgui peix que es mulli el cul (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (Zèfir)
  • Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (Zèfir)
  • Qui vulgui el tall, que es foti els ossos (Zèfir)
  • Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (Zèfir)
Equivalents:
  • Bragas duchas, comen truchas (SAURA 1884)
  • El que quiera peces, que se moje el culo [ES] (ABRIL 1996)
  • No se cogen truchas a bragas enjutas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ABRIL 1996)
  • No se pescan truchas a bragas enjutas (SAURA 1884)
  • Quien algo quiere, algo le cuesta (Zèfir)
  • Quien peces quiere tomar, las faldas se ha de mojar (PONS LLUCH 1993)
Parèmia segons la font original: Qui truytas vol agafar, lo cul s'ha de remullar (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Vol dir que no s'obtenen resultats remuneradors sense exposició ni molèstia (PONS LLUCH 1993).
  • Qui vol alguna cosa s'ha d'espavilar (ABRIL 1996).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.