La diligència és la mare de la bona ventura

Variants i sinònims: La diligència és la mare de la bona ventura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• Diligence is the mother of the good fortune (Trad.: La diligència és la mare de la bona fortuna) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La diligencia suple ciencia [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui reste assis sèche, qui va lèche (Trad.: Qui resta assegut eixut, quedarà sec) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Assenyala que la diligència crea benestar i prosperitat en els casos català i anglès. En el cas castellà ens diu que l'afany de treballar pot arribar a reemplaçar el coneixement del treballador, i en el cas francès ens diu que és imprescindible ser diligent per aconseguir quelcom. Tots quatre refranys tenen en comú la diligència, però la seva equivalència és parcial (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

L’acontentar-se amb el seu, és una gran ventura

Variants i sinònims: L’acontentar-se amb el seu, és una gran ventura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• Al contento le llaman rico [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Del poc que has, content seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs
• Je suis riche des biens dont je sais me passer (Trad.: o sóc ric dels béns dels quals puc prescindir) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Contentment is better than richness (Trad.: L’acontentament és millor que la riquesa) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: L'acontentar-se amb allò que es posseeix és una gran sort (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Per un dia bo, cent de dolents

Variants i sinònims:

• Bona ventura, molt poc dura (SAURA 1884)
• Per un dia bo, cent de dolents (SAURA 1884)

Equivalents: A tres dias buenos, cabo de mal extremo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Per un dia bo, cent de dolents | Bona ventura, molt poch dura (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura

Variants i sinònims:

• V. A les penes, punyalades
• Al mal que no hi ha resistència, el millor remei és paciència (SAURA 1884)
• Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
  

Equivalents:

• A los muertos se dice si quieren [ES] (SAURA 1884)
• A mal dar, tomar tabaco [ES] (SAURA 1884)
• Buen corazón quebranta mala ventura [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: Quant no ajuda la ventura, saber sufrir es cordura | A las penas punyaladas | Al mal que no hi ha resistencia, lo millor remey es paciencia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La millor sort i ventura, és tenir renda segura

Variants i sinònims:

• La millor sort i ventura, és tenir renda segura (SAURA 1884)
  
• Renda gran és l'estalvi (SAURA 1884)
• Tenir renda i no gastar, és modo cert de guanyar (SAURA 1884)

Equivalents: Alquimia probada, es tener renta y no gastar nada [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: La millor sort y ventura, es tenir renda segura | Renda gran es l'estalvi | Tenir renda y no gastar, es modo cert de guanyar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Boigs (o ximples) tenen ventura (o sort)

Variants i sinònims:

• Boigs (o ximples) tenen ventura (o sort) (SAURA 1884)
• Als pastorets se'ls apareix la Mare de Déu (SAURA 1884)

Equivalents: A los bobos se les aparece la Madre de Dios [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A les penes, punyalades

Variants i sinònims:

• A carn dura, dent aguda (ESPUNYES 2007)
  
• V. A grans mals, grans remeis
• A les penes, punyalades (SAURA 1884)
  
• A les penes punyalades, i als disgustos, gots de vi (ESPUNYES 2007)
• El cor fort venç la desgràcia (SAURA 1884)
• El foc amb foc s'apaga (o s'atura) (ESPUNYES 2007)
• Quan el mal cou, cura (ESPUNYES 2007)
• V. Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
• Si s'esparraca, apatraca (ESPUNYES 2007)
• Un clau en treu un altre (ESPUNYES 2007)

Equivalents: A las penas, puñaladas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A las penas, punyaladas | Lo cor fort vens la desgracia (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Poc cabal, mala ventura

Variants i sinònims:

• Petit cabal, grossa ventura (PÀMIES 1997a)
• Petit cabal, poca ventura (PÀMIES 1997a)
• Poc cabal, mala ventura (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents: Poca lana, y ésa en zarzas [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Per anomenar una munió de gent indeterminada (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].