Tot fa servei una vegada a l'any

Variants i sinònims:

• Hi ha coses velles, que valen més que les noves (SAURA 1884)
• Tot fa servei una vegada a l'any (SAURA 1884)

Equivalents: El buey viejo, arranca la gatuña del barbecho [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot fa servey una vegada al any | Hi ha cosas vellas, que valen més que las novas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No esmercis els cabals en cosa que res val

Variants i sinònims: No esmercis els cabals en cosa que res val (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando siembres, siembra trigo, que chicharros hacen ruido [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No esmerses los caudals, en cosa que res val (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor

Variants i sinònims: Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor (SAURA 1884).

Equivalents: Con el toque se prueba el oro, y el hombre con la plata y oro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Fes ab l'home proba d'or, y sabrás que val son cor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Armes i diners, volen bon maneig

Variants i sinònims:

• Armes i diners, volen bon maneig (SAURA 1884)
• les armes i diners si no es saben manejar, no valen res (SAURA 1884)

Equivalents: Armas y dineros, buenas manos quieren [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Armas y diners, volen bon maneig | Las armas y diners si no's saben manejar, no valen res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al desgraciat poc li val ser esforçat

Variants i sinònims:

• Al desgraciat poc li val ser esforçat (SAURA 1884)
• Quan la desdicha es declara, és en va plantar-li cara (SAURA 1884)

Equivalents: Al descalabrado nunca le falta un trapo, que roto que malo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al desgraciat poch li val ser esforsat | Quant la desdicha's declara, es en va plantarli cara (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan plou molt no valen paraigües

Variants i sinònims: Quan plou molt no valen paraigües (SAURA 1884).

Equivalents: Agua sobre agua, no vale sayo ni capa [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Quant plou molt no valen parayguas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pluja de maig, collita segura

Variants i sinònims:

• V. En abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig
• Pluja de maig, collita segura (SAURA 1884)

Equivalents: Agua de por mayo, pan para todo el año [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Al abril cada gota'n van mil | Pluja de maig, cullita segura (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

En abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig

Variants i sinònims:

• A l'abril cada gota en val mil (SAURA 1884) - (PARÉS 1997)
• Aigua d'abril, cada gota en val mil (PARÉS 1997)
• Aigua d'abril, cada gota val per mil (PARÉS 1997)
• En abril cada gota en val mil (D. y M. 1854)
• En abril, cada gota en val mil, i en maig cada gota un raig (SAURA 1884)
  
• Per l'abril, cada gota en val mil (PARÉS 1997)
• Per l'abril cada gota val per mil (PARÉS 1997)
• Per lo maig, a raig a raig [(SAURA 1884)
• V. Pluja de maig, collita segura

Equivalents:

• Abril y mayo son llaves de todo el año [ES] (SAURA 1884)
• En abril cada gota vale mil [ES] (PARÉS 1997)
• En abril, cada gota vale por mil [ES] (PARÉS 1997) 
• Llueva para mí abril y mayo, y para ti todo el año [ES] (D. y M.) - (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Al abril cada gota'n val mil (SAURA 1884) | En abril cada gota ne val mil (D. y M. 1854).

Explicació: Adverteix la necessitat de les pluges en aquest mes (font original: Advertéix la necessitat de las plujas en aquest mes) (D. y M. 1854)

Font:

• D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.

En el cap ho té la cabra

Variants i sinònims:

• Allò que és de mena, mai no s’esmena (S&C: 509)
• Cascuna criatura fa segons sa natura (PÀMIES 1997a)
• Contra la follia no hi val la medecina (PÀMIES 1997a)
• El morter sempre fa pudor d'alls (PÀMIES 1997a)
• En el cap ho té la cabra (PÀMIES 1997a)
  
• Fer entrar el clau per la cabota (PÀMIES 1997a)
• V. Geni i figura fins a la sepultura
• L'aigua sempre va cap avall (PÀMIES 1997a)
• La cabra avesada a saltar, salta i saltarà (PÀMIES 1997a)
• Mal és que s'ho hagi posat al cap (PÀMIES 1997a)
• Qui en ve de mena, mai no s'esmena (PÀMIES 1997a)
• Qui és boig a natura, mai no en cura (PÀMIES 1997a)
• Qui té males tretes, tard o mai les perd (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Chassez le naturel, il revient au galop [FR] (DG: II i XI) - (S&C: 509)
• Clavar un clavo con la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Genio y figura hasta la sepultura [ES] (DG: II i XI)
• Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará [ES] (S&C: 509)
• Nature passes nurture. Nature will have her course [EN] (S&C: 509)

Explicació:

• Tossut. Ser caparrut (PÀMIES 1997a).
• Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient [ES] (S&C: 509)

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Secret de tres no és bo per res

Variants i sinònims:

• Consell de dos és sospitós (o és bo per moix) (PONS LLUCH 1993)
• Consell de tres no val per res (o per res) (PONS LLUCH 1993)
• V. Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
  
• Secret de dos és bo per as moix (PONS LLUCH 1993)
• Secret de dos és sospitós (PONS LLUCH 1993)
• Secret de tres no és bo per res (PONS LLUCH 1993)
• Secret entre dos, és conegut (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú
  

Equivalents: Secreto de tres, secreto no es [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Es diu quan les persones secretegen (PONS LLUCH 1993).
• Es diu per censurar aquells que es posen a parlar en veu baixa davant la gent (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Variants i sinònims:

• v. secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
• v. secret de tres no és bo per res
• Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Lo que no quieras que se sepa, no lo digas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu perquè allò que sap més d'un, deixa de ser secret (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El pensar és d'ases, el sebre és el que val

Variants i sinònims:

• El pensar és d'ases, el sebre és el que val (PONS LLUCH 1993)
• Pensar no és sebre (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Pensar no es saber, como mirar no es ver [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Ho diuen quan algú s'excusa d'una cosa mal feta dient que no s'ho pensava, o que es pensava que era d'una altra manera (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Com més costa més val

Variants i sinònims: Com més costa més val (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Lo que más cuesta, en más se aprecia [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que quant més esforç o sacrifici ocasiona l'obtenció d'una cosa més l'apreciam. En to humorístic es diu també de la ciutat de Maó, que és molt costeruda (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Tant se val barretina vermella, com vermella barretina

Variants i sinònims: Tant se val barretina vermella, com vermella barretina (FARELL I DOMINGO 1989).

Equivalents: Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando [ES].

Explicació: Que l'orde dels sumands o dels factors no altera el resultat. Que una alteració en els detalls no rectifica el conjunt (FARELL I DOMINGO 1989)

Nota: Farell no ofereix la versió castellana del refrany. L'afegeixo jo.

Font: Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.

Tinc present que molt val donar-li al «ganao» sal

Variants i sinònims: Tinc present que molt val donar-li al «ganao» sal (FAGES DE ROMÀ 1853).

Equivalents: Una libra de sal hace diez libras de carne (provebi a Suïssa) [ES] (FAGES DE ROMÀ 1853).

Nota: En l'original apareix Tin present que molt li val donarli al ganao sal.

Font: Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980

A l'abril, totes caben en un barril

Variants i sinònims:

• A l'abril, cada gota en val mil (LÓPEZ 2007)
• A l'abril, totes caben en un barril (SERRA I BOLDÚ 1986)

Equivalents:

• En abril, aguas mil y todas caben en un barril [ES] (LÓPEZ 2007)
• Mes de abril, poca agua, nubes mil [ES] (SERRA I BOLDÚ 1986)
  

Font:

• Serra i Boldú (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• Mònica López. Article "Mil dites per a la diada de Sant Jordi i l'abril", de la secció «Refranys de la setmana» a El Periódico dels diumenges.

Per al darrer mal, cap metge no hi val

Variants i sinònims: Per al darrer mal, cap metge no hi val (BALBASTRE 1977).

Equivalents: En mal de muerte, no hay médico que acierte [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Un previngut val per dos

Variants i sinònims:

• V. Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats
• El previngut ja ha mig vençut (SAURA 1884)
• Home previngut, mai fou vençut (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Home previngut no és vençut (GARCÍA SALINAS 1994)
• Home previngut, val per dos, o mai és vençut (SAURA 1884)
• Un avisat val per cent (PONS LLUCH 1993)
• Un home avisat ja està preparat (BALBASTRE 1977)
• Un previngut val per dos (SAURA 1884)

Equivalents:

• Castillo apercibido, no es decibido [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Castillo apercibido, no es sorprendido [ES] (SAURA 1884)
• Forewarned, forearmed (Trad.: Previngut, prearmat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Hombre precavido vale por dos [ES] (BALBASTRE 1977)
• Hombre prevenido vale por dos [ES] (BALBASTRE 1977) - PONS LLUCH 1993)
• Homme averti en vaut deux (Trad.: Home previngut en val dos) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Home previngut, val per dos, ó may es vensut | Lo previngut ja ha mitj vensut | Un previngut val per dos (SAURA 1884)

Explicació:

• Significa que qui està previngut del pervenir, pot esquivar o salvar-se dels obstacles a trobar (PONS LLUCH 1993).
• Aquell qui prevé, evita els mals (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.