D'allà on manco es pensa, salta sa llebre

Variants i sinònims:

• D'allà on manco es pensa, salta sa llebre (PONS LLUCH 1993)
• D'on menys es pensa, s'alça (o s'aixeca) la llebre (SAURA 1884)
• Quan manco hi penses, surt sa llebre (PONS LLUCH 1993)
• Sense por vénen els hostes (SAURA 1884)
  

Equivalents: Donde menos se piensa salta la liebre [ES] (PONS LLUCH 1993).

Parèmia segons la font original:

• De ahont menos se pensa se alsa ó s'aixeca la llebra (SAURA 1884)
• Sens por venen los hostes (SAURA 1884)

Explicació: Es diu quan ha succeït una cosa inesperadament, provocadora de sorpresa (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Hostes i peix menut, al cap de tres dies put

Variants i sinònims: Hostes i peix menut, al cap de tres dies put (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: El huesped y el pez, a los tres días jié [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que el qui rep hospitalitat a una casa ha de procurar no passar-hi gaires dies, perquè prest arriba a molestar (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

De fora vindrà qui de casa ens traurà

Variants i sinònims:

• De fora casa (o forasters) vindran que de casa ens treuran (SAURA 1884)
• De fora vindrà qui de casa ens traurà (BALBASTRE 1977)
  
• Hostes vingueren i de casa em tragueren (PONS LLUCH 1993)
• Hostes vingueren que de casa ens tragueren (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
• Hostes tinguérem que de casa ens tragueren (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• De fuera vendrá quien de casa nos echará [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Huéspedes vendrán y de nuestra casa nos echarán [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: De fora casa ó forasters vindrán que de casa'ns trauran | Hostes vingueren que de casa'ns traguéren (SAURA 1884).

Explicació: Es diu quan els senyors legítims d'una cosa són foragitats per gent adventícia i que té menys drets que aquells (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».