A la dona brava, corda llarga

Variants i sinònims: A la dona brava, corda llarga (SAURA 1884).

Equivalents: A la mujer brava, dalle la soga larga [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A la dona brava, corda llarga (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

• Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  
• Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
• Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  
• Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
• Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
• La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
• Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  
• Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
• Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  
• Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
• Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
• Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  
• Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  
• Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
• In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca

Variants i sinònims: Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Siempre quiebra el hilo por lo más fino [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que quan pledegen un dèbil i un poderós sempre sol perdre el dèbil encara que tengui la raó (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Pel cabdell es treu el fil

Variants i sinònims:

• Estirant fils se'n treu l'entrellat (GIMENO 1989)
• Pel cabdell es treu el fil (BALBASTRE 1977)
  
• Pel cap del fil aclarirem la troca (PÀMIES 1997a)
• Pel cap del fil es troba el centener (PÀMIES 1997a)
  
• Pel fil, es treu el cabdell (FARELL I DOMINGO 1989)
• Pel fil traurem el cabdell (PÀMIES 1997a)
• Per la corda hom troba el ruc (PÀMIES 1997a)
• Per la pinta es coneixen les cartes (PÀMIES 1997a)
• Tenint el cap bé trobarem el centener (PÀMIES 1997a)

Equivalents: Por el hilo se saca el ovillo [ES] (BALBASTRE 1977) - (FARELL I DOMINGO 1989) - (GIMENO 1989) - (PÀMIEs 1997a).

Explicació: Es recomana d'aprofundir en les coses per tal d'esbrinar la veritat o la culpabilitat d'algú (PÀMIES 1997a).

Nota: Farell i Domingo (1989), al seu Refranyer tèxtil català, inverteix els termes de la versió catalana, fent-la coincident llavors amb la castellana: pel fil, es treu el cabdell, que sembla tenir un sentit més recte que la proposada per Balbastre.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].