Ahir deia blanc i avui diu negre

Variants i sinònims:

• Ahir deia blanc i avui diu negre (ESPUNYES 2007)
• Ara diu blat, ara diu ordi (ESPUNYES 2007)
• Ara diu pa, ara diu coca (ESPUNYES 2007)
• Cada vegada que va a pixar canvia (o muda) de pensament (ESPUNYES 2007)
• Les coses d'aquest món, verdes i madures són (ESPUNYES 2007)
• On va dir negre, ara diu blanc (POPULOGIS 2012)
• Quan són figues són raïms (SAURA 1884)
• V. Ser més variable que el temps (o que el vent)
• Tan aviat diu figues com raïms (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Cuando pitos flautos, cuando flautos pitos [ES] (SAURA 1884)
• Donde digo digo no digo digo, que digo Diego [ES] (ESPUNYES 2007)
• Donde dije digo, digo Diego [ES] (POPULOGIS 2012)

Parèmia segons la font original: Quant son figas son rahims (SAURA 1884).



Explicació: Fórmula per a indicar que algú es desdiu d'una afirmació anterior  (POPULOGIS 2012). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Verbofília. Populogis (2012).

Ahir pastor, avui senyor

Variants i sinònims:

• Abans un sol i ara un mussol (ESPUNYES 2007)
• Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• D'allà on han fugit les gràcies, no hi trobareu sinó que desgràcies (ESPUNYES 2007)
• La glòria fa perdre la memòria (ESPUNYES 2007)
• No ser ni l'ombra del que era (ESPUNYES 2007)
• Qui l'ha vist i qui el veu (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Ayer vaquero, hoy caballero [ES] (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• No ser ni sombra (o más que la sombra) de lo que era [ES] (ESPUNYES 2007)
• Quien le ha visto y quien le ve [ES] (ESPUNYES 2007)

Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents

Variants i sinònims:

• Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents (SAURA 1884)
• Si tens pa sec, fes-te sopes; si no tens pa, ningú te'n donarà (SAURA 1884)

Equivalents: A son de parientes, busca que meriendes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si avuy ets molt rich, y tens pobres parents, no olvides que tenen molt grossas las dents | Si tens pa sech, feste sopas; si no tens pa, ningú te'n donará (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Avui per jo (o per mi) demà per tu

Variants i sinònims:

• Avui per jo (o per mi) demà per tu (PONS LLUCH 1993)
  
• Avui per tu, demà per mi (SAURA 1884)
• D'anada o de tornada, el traginers fan trobada
• Les persones es troben que les muntanyes no (SAURA 1884)
• Tu passaràs pel meu camí (SAURA 1884)
• Tu vindràs a bordo a menjar galeta (SAURA 1884)

Equivalents:

• Arrieros somos y en el camino nos encontraremos [ES] (SAURA 1884)
• Ayer para mí, hoy para tí [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmies segons la font original: Avuy pera tú, demá pera mí | Las personas se troban que las montanyas no | Tú passarás per lo meu camí | Tú vindrás a bordo a menjar galeta (SAURA 1884).

Explicació: Ho diuen parlant de la mort o d'altres casos desgraciats als quals tothom està exposat (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui ha fet avui, farà demà

Variants i sinònims:

• Qui ha fet avui, farà demà (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Qui vol viure de tot s'ha de riure (SAURA 1884)

Equivalents:

• Ándese la gaita por el lugar [ES] (SAURA 1884)
• Mañana será otro día [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: Qui ha fet avuy, fará demá / Qui vol víurer de tot s'ha de ríurer (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

El que puguis fer avui no ho esperis fer demà

Variants i sinònims:

• Demà mai no arriba (GIMENO 1989)
  
• El món és dels que matinegen (GIMENO 1989)
• El que puguis fer avui no ho deixis per demà (CONCA 1988)
• El que puguis fer avui no ho deixis per a l'endemà (BALBASTRE 1977)
• El que puguis fer avui no ho esperis fer demà (GARCIA SALINAS 1994)
  
• La feina matinal, tot el dia val (MILLÀ 1965)
• Lo que puguis fer avui, no ho deixis per demà (PONS LLUCH 1993)
  
• No deixis per a demà el que puguis fer avui (MILLÀ 1965) - (PERIS 2001)
  
• Qui matina fa farina (GIMENO 1989)
• Qui matineja, més temps feineja (MILLÀ 1965)
  
• Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol (GIMENO 1989)
• Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit (GIMENO 1989)
• V. Feina feta no té destorb
  

Equivalents:

• No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Propera, nec te venturas differ in horas: qui non est hodie, cras minus aptus erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: afanya't, i no ho deixis per a un altre moment; qui no està disposat avui, demà ho estarà menys]

Explicació:

• Aconsella de no ajornar les tasques obligatòries. Els ajornaments gasten molt temps i freqüentment acaben en un no res. Cal utilitzar el moment present, perquè el passat és inutilitzable (GIMENO 1989).
• És l'experiència que ens recomana no refiar-nos del temps a venir, ja que mal sabem amb antelació si en podrem disposar (PONS LLUCH 1993).
  

Etimologia: Prové d'una sentència llatina d'Ovidi a Remedia Amoris, segons PERIS (2001).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Més val un ocell al puny que una grua lluny

Variants i sinònims:

• Més val un aucell en sa mà, que deu mil que volen (PONS LLUCH 1993)
• Més val un ocell al puny que una grua lluny (AMADES 1951)
• Més val un té que dos et daré (DIÀFORA 1982)
• No deixis lo segur per lo salvatge (PONS LLUCH 1993)
• Val més l'ou d'avui, que la gallina demà (GIMENO 1989)
• Val més merla en mà que alosa al cel (BELLMUNT I FIGUERAS 1992)
• Val més pardal a la mà que grua en l'aire (GIMENO 1989)
• Val més pardals a la mà que una grua enlaire (BALBASTRE 1977)
• Val més pardal en mà que grua a l’aire (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Val més tenir un conill que seguir una llebre (AMADES 1951)
• Val més un tord a la mà que mil i cinc-cents que volen (CONCA 1988)
• Val més un tord en sa mà, que dos volant (PONS LLUCH 1993)
• Val més una alosa al plat que una perdiu volant (CONCA 1988)

Equivalents:

• A bird in the hand is worth than two in the bush (Trad.: Un ocell a la mà és millor que dos a l’arbust) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le moineau pris vaut mieux que l'oie qui vole (Trad.: El pardal caçat val més que l’oca que vola) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale pájaro en mano que ciento volando [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
• Plus valet in manibus avis unica quam dupla silvis [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Vale más pájaro en mano que ciento volando [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Val més la realitat que la ficció. En el cas del refrany «val més l'ou d'avui, que la gallina demà», un ou avui significa que es podrà menjar alguna cosa; la promesa d'una gallina demà pot resultar en un no res (GIMENO 1989).
• Vol dir que val més una cosa segura, que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
• Significa que una cosa petita però segura és preferible a una de gran però incerta (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
• És més recomanable conformar-nos amb el que tenim ara que amb el que podem tenir en el futur, per tal d‟assegurar-ho (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• El refrany català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Feina feta no té destorb

Variants i sinònims:

• V. El que puguis fer avui no ho esperis fer demà
• Feina feta no té destorb (BALBASTRE 1977) - (ABRIL 1996)
  

Equivalents:

• Faena hecha no ocupa lugar [ES] (BALBASTRE 1977)
• No dejes para hoy lo que puedas hacer mañana (¿?) [ES] (ABRIL 1996).

Explicació: Convé fer la feina de seguida, sense esperar que el temps curtegi, perquè és la manera que surti bé i que el qui l'ha feta estigui descansat.

Comentaris: Penso que en l'equivalent hi ha un error i hauria de ser: No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.

De porc i de senyor se n'ha de venir de mena

Variants i sinònims:

• Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884)
• De bona fusta ve el trompellot
• De porc i de senyor se n'ha de venir de casta (o de mena) (PONS LLUCH 1993)
• Fa pilota lo lleó, es lo escarabat senyor (SAURA 1884)
• V. De tal riu, tal aigua (DIÀFORA 1982)
• Els testos s'assemblen a les olles (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ZÈFIR)
• Els testos s'assemblen a la olla (o a les olles) (SAURA 1884)
• V. S'espina quan neix ja pica

Equivalents:

• A tal señor, tal honor [ES] (BABASTRE 1977)
• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De casta le viene al galgo [ES] (ABRIL 1996)
• De casta le viene al galgo el ser rabilargo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De casta le viene al galgo, el ser rabilargo [ES] (SAURA 1884)
• De casta le viene al galgo ser rabilargo [ES] (DIÀFORA 1982)
• De padre rojo, hijo renco [ES] (BALBASTRE 1977)
• De rabo de puerco, nunca buen virote [ES] (BABASTRE 1977)
• De tal palo tal astilla [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• El cochino y el señor, de casta han de ser los dos [ES] (PONS LLUCH 1993)
• El hijo de la cabra, cabrito ha de ser [ES] (ABRIL 1996)
• Hijo de rata, ratones mata [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Significa que dels nascuts en un ambient de vulgaritat no és freqüent que surtin obres de generositat (PONS LLUCH 1993).
• Expressió amb què s'indica que una determinada qualitat és o ha de ser innata o hereditària en algú (ABRIL 1996).

Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor | Los testos se semblan á la olla, ó á las ollas (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.