Feina començada, és mig acabada

Variants i sinònims: Feina començada, és mig acabada (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Besogne commence est plus qu'à moitié faite (Trad.: Feina començada és més que mig feta) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Lo que nunca se empieza, nunca se acaba [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Well begun is half done (Trad.: Ben començat és mig fet) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Conveniència de començar a fer una cosa, ja que un cop ens hi hem posat, estem molt més a prop d‟acabar-la que no pas quan encara no ho havíem començat (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Tots al sac i el sac en terra

Variants i sinònims:

• L'un mirant l'altre, les feines pengen (Migjorn)
• Tres al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Tots al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Un ho fa tot, dos fan poquet i tres l'un per l'altre no fan res (AMADES 1930)

Equivalents: El uno por el otro, la casa sin barrer (Migjorn).

Font: Migjorn 2008: Migjorn, llista adreçada a professionals, estudiants i gent interessada en la llengua catalana, en un fil iniciat el 5 de setembre de 2008.

Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà

Variants i sinònims:

• Pel febrer lloga jornaler; l'hauràs de pagar, però feina et farà (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999)

Equivalents: En febrero mete obrero, que pan te comerá, pero buen trabajo te hará [ES].

Explicació: S'allarga la claror del dia i augmenten les hores hàbils de treball (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a FARNÉS (1992) - PARÉS (1999).

La donzella recatada serà molt bona casada

Variants i sinònims:

• La donzella recatada, a la feina i retirada (SAURA 1884)
• La donzella recatada serà molt bona casada (SAURA 1884)

Equivalents: Boca con rodilla y al rincón con la almohadilla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La donzella recatada será molt bona casada / la donzella recatada, a la feyna y retirada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al peresós, li vénen les ganes de treballar quan s'acaba la feina

Variants i sinònims: Al peresós, li vénen les ganes de treballar quan s'acaba la feina (SAURA 1884).

Equivalents: Asno malo, cabe casa aguija sin palo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al peresós, li ve la gana de traballar quant s'acaba la feyna (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No fa sinó una cosa (o una feina), i aquesta mal feta

Variants i sinònims: No fa sinó una cosa (o una feina), i aquesta mal feta (SAURA 1884).

Equivalents: Arremangóse mi nuera, y volcó en el fuego la caldera [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No fa sino una cosa, o una feyna, y aquesta mal feta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un ull al gat i l'altre al plat

Variants i sinònims:

• Un ull a l'hort (o al camp) i l'altre a la vinya (PÀMIES 1997)
• Un ull a la feina i l'altre a la porta (PÀMIES 1997)
• Un ull al gat i l'altre al plat (PÀMIES 1997)
  

Equivalents: Un ojo a la sartén y otro a la gata [ES] (PÀMIES 1997).

Explicació: Expressa la conveniència de no mirar una sola cosa, sinó que sempre cal atendre'n diverses (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor

Variants i sinònims:

• Qui sembra a terra d'altri, perd feina, producte i llavor (PONS LLUCH 1993)
• Qui sembra a terra (o a ca) d'altri, perd sa feina i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
• Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Quien siembra en tierra ajena, pierde el grano y la faena [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que qui posa el seu esforç en negocis d'altri sol sortir-ne perjudicat o mal pagat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sac buit no s'aguanta dret

Variants i sinònims:

• Amb panxa buida un bou no pot fer feina (PONS LLUCH 1993)
• Sac buit no s'aguanta dret (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Saco vacío no se tiene derecho [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• «Sac buit» s'aplica sovint en sentit d'home dejú, desanat...; també en el de bossa buida, misèria (PONS LLUCH 1993).
• És una fórmula per negar-se a treballar quan no hi ha retribució (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Feina feta en diumenge, el dimoni (o el diable) se la menja

Variants i sinònims: Feina feta en diumenge, el dimoni (o el diable) se la menja (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: La que en la fiesta trabaja, siembra grano y coge paja [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Dóna a conèixer la inconveniència del treball en aquest dia (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Feina a escarada, feina enganada

Variants i sinònims: Feina a escarada, feina enganada (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Tarea hecha a destajo no vale un ajo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu perquè les feines fetes a preu fet solen esser defectuoses, perquè en fer-les es procura acabar prest, més que entretenir-se a fer-les bé (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se

Variants i sinònims:

• Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se (BALBASTRE 1977)
• Qui té cua de palla s'encén (GIMENO 1989).

Equivalents: Quien se pica, ajos come [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Explicació: Aquell que ha comès alguna malifeta, es descobrirà ell mateix (GIMENO 1989).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Entre els uns i els altres, la feina per fer

Variants i sinònims:

• Entre els uns i els altres, la feina per fer (BALBASTRE 1977)
• Entre uns i altres, la casa per agranar (CONCA 1988)

Equivalents: Unos por otros, y la casa sin barrer [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Els cansats fan la feina

Variants i sinònims: Els cansats fan la feina (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Unos tienen la fama y otros cardan la lana [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

El bon gènere es ven tot sol

Variants i sinònims:

• Bon vi no ha de menester ram (PONS LLUCH 1993)
• V. Bona feina no necessita nunci
• El bon gènere es ven tot sol
• El bon vi no ha menester ram (BALBASTRE 1977) (GIMENO 1989)
• Vi bo no necessita pregó (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• A bon vin, pas d'enseigne (Trad.: Al bon vi, no li cal rètol) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El buen paño en el arca se vende [ES] (BALBASTRE 1977) (GIMENO 1989)
• El buen paño se vende en el arca [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El buen vino no ha de menester ramo [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Good wine needs no bush (Trad.: El vi bo no necessita ram) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• No li cal propaganda, la seva qualitat és bona. L'origen d'aquest refrany es troba en el costum dels establiments de vi d'anunciar-se per mitjà d'una branca de pi (ram) penjada al llindar de la porta. Aplicat a les noies vol dir que no cal fer ostentació de la seva bondat i boniquesa (GIMENO 1989).
• Significa que les qualitats de les coses bones prest són conegudes de la gent, i no cal fer-ne propaganda. Fa referència al costum antic de posar, de part de vista, en els portals de les botigues, una petita mostra o quelcom simbòlic d'allò que es tenia per vendre (PONS LLUCH 1993). 
• Si un producte és bo, no cal fer publicitat per tal de vendre'l (PUJOL I CAMPENY 2008).
• El ram fa referència al que es posava a la porta dels cellers com a reclam pels compradors (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Bona feina no necessita nunci

Variants i sinònims:
V. El bon gènere es ven tot sol
Bona feina no necessita nunci (SAURA 1884).

Equivalents: El buen paño en el arca se vende [ES].

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

El que puguis fer avui no ho esperis fer demà

Variants i sinònims:

• Demà mai no arriba (GIMENO 1989)
  
• El món és dels que matinegen (GIMENO 1989)
• El que puguis fer avui no ho deixis per demà (CONCA 1988)
• El que puguis fer avui no ho deixis per a l'endemà (BALBASTRE 1977)
• El que puguis fer avui no ho esperis fer demà (GARCIA SALINAS 1994)
  
• La feina matinal, tot el dia val (MILLÀ 1965)
• Lo que puguis fer avui, no ho deixis per demà (PONS LLUCH 1993)
  
• No deixis per a demà el que puguis fer avui (MILLÀ 1965) - (PERIS 2001)
  
• Qui matina fa farina (GIMENO 1989)
• Qui matineja, més temps feineja (MILLÀ 1965)
  
• Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol (GIMENO 1989)
• Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit (GIMENO 1989)
• V. Feina feta no té destorb
  

Equivalents:

• No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Propera, nec te venturas differ in horas: qui non est hodie, cras minus aptus erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: afanya't, i no ho deixis per a un altre moment; qui no està disposat avui, demà ho estarà menys]

Explicació:

• Aconsella de no ajornar les tasques obligatòries. Els ajornaments gasten molt temps i freqüentment acaben en un no res. Cal utilitzar el moment present, perquè el passat és inutilitzable (GIMENO 1989).
• És l'experiència que ens recomana no refiar-nos del temps a venir, ja que mal sabem amb antelació si en podrem disposar (PONS LLUCH 1993).
  

Etimologia: Prové d'una sentència llatina d'Ovidi a Remedia Amoris, segons PERIS (2001).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Feina feta no té destorb

Variants i sinònims:

• V. El que puguis fer avui no ho esperis fer demà
• Feina feta no té destorb (BALBASTRE 1977) - (ABRIL 1996)
  

Equivalents:

• Faena hecha no ocupa lugar [ES] (BALBASTRE 1977)
• No dejes para hoy lo que puedas hacer mañana (¿?) [ES] (ABRIL 1996).

Explicació: Convé fer la feina de seguida, sense esperar que el temps curtegi, perquè és la manera que surti bé i que el qui l'ha feta estigui descansat.

Comentaris: Penso que en l'equivalent hi ha un error i hauria de ser: No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.

Cada olleta té la seva tapadoreta

Variants i sinònims:

• Cada gerreta té la seva fargaladeta (CONCA 1993)
  
• Cada olleta té la seva tapadoreta (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (ABRIL 1996) - (PUJOL 1999)
  
• Cada olleta té la seva tapadoreta i la que no, un testet (sentit a Alcoi)
• V. Cada ovella amb sa parella
• No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot (GIMENO 1989)
• Segons l'ase, l'albarda (SAURA 1884)
• Segons la bossa, la carrossa (SAURA 1884)
• Segons la paga la feina (SAURA 1884)
• Segons lo quadro la guarnició (SAURA 1884)
• V. Tot forat té el seu pedaç

Equivalents:

• A cada ollaza, su cobertaza (o coberteraza) [ES] (RÉSPED 2011)
• A cada ollaza, su cobertaza [ES] (SAURA 1884)
• A chico pajarillo, chico nidillo [ES] (SAURA 1884)
• Cada ollica, su coberterica [ES] (RÉSPED)
  
• Dios los cría y ellos se juntan [ES] (GIMENO 1989) (V. Els que s'assemblen es cerquen)
  
• Cada oveja con su pareja [ES] (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984) - (ABRIL 1996)
• Para quien es Don Juan con Doña María basta [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Cadascú s'ha d'associar o ha de tenir tracte amb els de la seva mateixa classe (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984)
• Dóna esperances per trobar parella encara que sigui tard (GIMENO 1989).
  
• Recomanació perquè cadascú s'associï o tingui tracte amb els de la seva mateixa classe (ABRIL 1996).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1984): Cop d'ull (mira com es diu en castellà). Barcelona: Edicions La Galera.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.