Quan el vilà és ric, no té parent ni amic

Variants i sinònims: Quan el vilà és ric, no té parent ni amic (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando el villano está rico, no tiene pariente ni amigo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo villá está rich, no té parent ni amich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vilà i vil entreteniment, és dir mal del que està absent

Variants i sinònims: Vilà i vil entreteniment, és dir mal del que està absent (SAURA 1884).

Equivalents: Al ausente no acuses, ni del ido murmures [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Villá y vil entreteniment, es dir mal del que está ausent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà

Variants i sinònims:

• En el cap de tot vilà, mai en ell raó cabrà (o hi entrarà) (SAURA 1884)
• En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà (PÀMIES 1997a)
  
• Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a garrotades (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Al villano, con la vara de avellano [ES] (SAURA 1884)
  
• Al villano, con la vara del avellano [ES] (PÀMIES 1997a)
• La encina y el villano da la fruta a palos [ES] (PÀMIES 1997a)
• Oignez il vous poindra, poignez vilain, il vous oindra [FR] (PÀMIES 1997a)
• Rustica multantur virgis bene terga colurnis [LL] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: En lo cap de tot villá, may en ell rahó cabrá o hi entrará (SAURA 1884).

Explicació: Amb la mala gent no n'hi ha prou amb les paraules perquè facin el que els pertoca, sinó que se'ls ha de castigar (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].