Tots al sac i el sac en terra

Variants i sinònims:

• L'un mirant l'altre, les feines pengen (Migjorn)
• Tres al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Tots al sac i el sac en terra (Migjorn)
• Un ho fa tot, dos fan poquet i tres l'un per l'altre no fan res (AMADES 1930)

Equivalents: El uno por el otro, la casa sin barrer (Migjorn).

Font: Migjorn 2008: Migjorn, llista adreçada a professionals, estudiants i gent interessada en la llengua catalana, en un fil iniciat el 5 de setembre de 2008.

Tot ho vol, sac i peres

Variants i sinònims:

• Cotxo i cotxadura, i civada per a la mula (SAURA 1884) - (GRIERA 1935)
• Tot ho vol, sac i peres (SAURA 1884)

Equivalents:

• Abad de zarzuela, comísteis la olla, pedís la cazuela [ES] (SAURA 1884)
• Conde y condadura, y cebada para la mula [ES] (SAURA 1884)

Nota: Segons el DCVB, la cotxadura és el jaç o la palla per fer-lo.

Parèmia segons la font original:

• Cotxo y cotxadura, y cibada pera la mula (SAURA 1884)
• Tot ho vol, sach y peras (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Sac buit no s'aguanta dret

Variants i sinònims:

• Amb panxa buida un bou no pot fer feina (PONS LLUCH 1993)
• Sac buit no s'aguanta dret (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Saco vacío no se tiene derecho [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• «Sac buit» s'aplica sovint en sentit d'home dejú, desanat...; també en el de bossa buida, misèria (PONS LLUCH 1993).
• És una fórmula per negar-se a treballar quan no hi ha retribució (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers

Variants i sinònims:

• V. Déu mos do (o doni) justícia, i que no passi per ca nostra
• Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Un saco de dinero, otro de cartas y otro de paciencia, y lograrás buena sentencia [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Recomana defugir-ne, de plets, pels inconvenients i els insegurs resultats que ells reporten (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Déu mos do (o doni) justícia, i que no passi per ca nostra

Variants i sinònims:

• Déu mos do (o doni) justícia, i que no passi per ca nostra (PONS LLUCH 1993)
• V. Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers
  
• Tothom vol justícia i que no passi per ca seva (PONS LLUCH 1993)
• Tots volem justícia, però que no passi per ca nostra (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Dios nos libre de justicia, con verdad o sin ella [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Justicia quiero yo; mas para mi casa no [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Es diu per significar que és més fàcil exigir-la que complir-la; també que en haver de recórrer als tribunals per a la resolució de qüestions s'ha d'estar preparat pels problemes que açò comporta: baralles, despeses, temps perdut, etc. (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que sol exigir-se el compliment de la llei quan se'ns ha perjudicat i no voldríem que s'aplicàs en nosaltres quan perjudica'm (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat

Variants i sinònims:

• No digues que és cigró, si no el tens dins del sarró (SOLERIESTRUCH 1980)
• No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat (SAURA 1884)
  
• No diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat (GIMENO 1989)
• No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat (DIÀFORA 1982)
• No es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No es pot dir blat (o no diguis blat), que no sigui al sac i encara ben lligat (SAURA 1884)
• No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)
  
• Qui guanya primer, s'escanya darrer (GIMENO 1989)
• Tots els gats tenen tos, menys el meu que té catarro (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Antes que acabes no te alabes [ES] (GIMENO 1989)
• Aun no asamos y ya empringamos [ES] (SAURA 1884)
• C'est viande mal prête que lièvre en buisson (Trad.: És millor carn mal preparada que llebre als matolls) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De la mano a la boca desaparece la sopa [ES] (SAURA 1884)
• De la mano a la boca se pierde la sopa [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Don't sell the skin till you have caught the bear (Trad.: No venguis la pell fins que hagis caçat l’ós) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nadie se alabe hasta que se acabe [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• No digas oliva hasta que sea cogida [ES] (BALBASTRE 1977)
• No me digas oliva hasta que me tengas en el saco [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No vendas la piel del oso hasta que sea cazado [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Tots los gats tenen tos, menos lo meu que té catarro | No's pot dir blat, que no sia al sach y encara ben lligat | No's pot dir (ó no diguis) blat, que no siga al sach y encara ben lligat | No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)

Explicació:

• No cal cantar victòria abans del final (GIMENO 1989).
• No podem estar segurs d'obtenir una cosa fins que la tinguem entre mans (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Qui tot ho vol, tot ho perd

Variants i sinònims:

• L'enveja trenca el sac (CONCA 1988)
• Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
• Qui tot ho vol, tot ho perd (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• Abad avariento, por un bodigo pierde ciento [ES] (SAURA 1884)
• All covet, all lose (Trad.: Tot cobejat, tot perdut) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La avaricia rompe el saco [ES] (Zèfir)
• La codicia rompe el saco [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui tout convoite, tout perd (Trad.: Qui tot ho cobeja, tot ho perd) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Perill de ser massa ambiciós. Basat en la faula grega que parla de l'home que tenia una gallina ponedora d'ous d'or. Impacient i avariciós, l'home la va matar perquè no en tenia prou amb un ou al dia, i es va quedar sense cap. Aquell que reclama més del que rep potser no tindrà res més en el futur (GIMENO 1989).
• La cobdícia comporta la pèrdua dels béns cobejats com a conseqüència (PUJOL I CAMPENY 2008).

Parèmia segons la font original: Qui tot ho vol tot ho pert (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Zèfir (agost 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

D'on no n'hi ha, no en pot rajar

Variants i sinònims:

• D'on no n'hi ha, no en poden treure (PONS LLUCH 1993)
• D'on no n'hi ha, no en pot rajar (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• D'un sac buit no en trauràs res (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• De costal vacio nunca buen bodigo [ES] (SAURA 1884)
  
• De costal vacío, nunca buen botijo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De donde no hay no se puede sacar [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: De un sach vuyt no'n traurás res | De ahont no hi ha, no'n pot rajar (SAURA 1884).

Explicació: A més a més del seu sentit directe, es diu per justificar els desencerts de les persones curtes de gambals (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Al fons del sac es troben les engrunes

Variants i sinònims:

• Al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
  
• Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al fons del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997)
  
• Al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
• Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
• Mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• No se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al fin se ven las zurrapas [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al contar será el llorar [ES] (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES] (SAURA 1884)
  
• C'est au fond du pot qu'on trouve le marc [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• Cum veniet tempus, rationis damna videbis [LL] (PÀMIES 1997a)
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Salir en la colada [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Al cap o en lo cul del sach se troban las engrunas | May se sap si es gros lo nap, fins que ha descubert lo cap | No se sap de qui son los matxos, fins que'l traginer es mort (SAURA 1884).

Explicació:

• Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a).
• El més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a).
• Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a).

Nota: D'abast general. Ens ha arribat, com a forma més usual «al fons (o al cul) del sac, es troben les engrunes». És molt antic (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].