No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat

Variants i sinònims:

• No digues que és cigró, si no el tens dins del sarró (SOLERIESTRUCH 1980)
• No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat (SAURA 1884)
  
• No diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat (GIMENO 1989)
• No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat (DIÀFORA 1982)
• No es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No es pot dir blat (o no diguis blat), que no sigui al sac i encara ben lligat (SAURA 1884)
• No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)
  
• Qui guanya primer, s'escanya darrer (GIMENO 1989)
• Tots els gats tenen tos, menys el meu que té catarro (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Antes que acabes no te alabes [ES] (GIMENO 1989)
• Aun no asamos y ya empringamos [ES] (SAURA 1884)
• C'est viande mal prête que lièvre en buisson (Trad.: És millor carn mal preparada que llebre als matolls) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De la mano a la boca desaparece la sopa [ES] (SAURA 1884)
• De la mano a la boca se pierde la sopa [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Don't sell the skin till you have caught the bear (Trad.: No venguis la pell fins que hagis caçat l’ós) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nadie se alabe hasta que se acabe [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• No digas oliva hasta que sea cogida [ES] (BALBASTRE 1977)
• No me digas oliva hasta que me tengas en el saco [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No vendas la piel del oso hasta que sea cazado [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Tots los gats tenen tos, menos lo meu que té catarro | No's pot dir blat, que no sia al sach y encara ben lligat | No's pot dir (ó no diguis) blat, que no siga al sach y encara ben lligat | No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)

Explicació:

• No cal cantar victòria abans del final (GIMENO 1989).
• No podem estar segurs d'obtenir una cosa fins que la tinguem entre mans (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.