índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plat. Mostrar tots els missatges

3/4/08

A casa mengem a taula, però cadascú al seu plat

Variants i sinònims:

  • A casa mengem a taula, però cadascú al seu plat (ESPUNYES 2007)
  • D'un mateix pa, diferents llesques (ESPUNYES 2007)
  • D'una mateixa soca, diferents llucs (ESPUNYES 2007)
  • De mort només n'hi ha una, però hi ha moltes maneres de morir (ESPUNYES 2007)
Equivalents: Juntos sí, pero no revueltos [ES] (ESPUNYES 2007).

Font
: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

24/8/07

Un ull al gat i l'altre al plat

Variants i sinònims:

  • Un ull a l'hort (o al camp) i l'altre a la vinya (PÀMIES 1997)
  • Un ull a la feina i l'altre a la porta (PÀMIES 1997)
  • Un ull al gat i l'altre al plat (PÀMIES 1997)
Equivalents: Un ojo a la sartén y otro a la gata [ES] (PÀMIES 1997).

Explicació: Expressa la conveniència de no mirar una sola cosa, sinó que sempre cal atendre'n diverses (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

8/8/07

Qui fa els plats es queda el plat pitjor

Variants i sinònims: Qui fa els plats es queda el plat pitjor (MILLÀ 1965).

Equivalents: Quien parte y reparte se queda la peor (o mejor) parte

Font: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

14/5/07

Si no vols caldo, dues tasses

Variants i sinònims:

  • A qui no vol cols, dos plats (BALBASTRE 1977)
  • A qui no vol brou, set escudelles (Mallorca) (DCVB, sv. 'brou') (Zèfir)
  • A qui no vol brou, tassa plena (Menorca) (DCVB, sv. 'brou') (Zèfir)
  • A qui no vol caldo, tassa plena (SAURA 1884)
  • V. Del gos flac no s'apeguen més que puces
  • No vols sopa? Dues tasses (Zèfir)
  • Qui no vol brou, set escudelles (PARÉS 2001)
  • Qui no vol caldo, dues tasses (PARÉS 2001)
  • Si no vols caldo, dues tasses (Zèfir)
  • Si no vols caldo, tres tasses (Zèfir)
  • Si no vols sopa, dos plats (Zèfir)
Equivalents:
  • A quien no le gusta el caldo, taza y media [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Ahí te duele, ahí te daré [ES] (SAURA 1884)
  • Si no quieres sopa, toma dos platos [ES] (Zèfir)
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic
  • Zèfir (febrer 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

9/5/07

Els que s'assemblen es cerquen

Variants i sinònims:

  • Calçar el mateix peu (ABRIL ESPAÑOL 1996) - (ESPINAL 2004) - (GARGALLO GREGORI 2008)
  • Déu els cria i ells s'ajuntan (SAURA 1884) - (FARNÉS 1913) - (DCVB 1926-68) - (SADURNÍ 1982) - (BELLMUNT  I FIGUERAS 1987) - (PERIS 2001) - GARGALLO GREGORI (2008) 
  • Els que s'assemblen es cerquen (AMADES 1951)
  • Els que s'assemblen es troben (AMADES 1951)
  • Estar fet l'un per l'altre (SANCHIS CARBONELL 2007)
  • Fer l'un per l'altre (RASPALL-MARTÍ 1996) - (ESPINAL 2004)
  • Fets l'un per l'altre 
  • Mai no s'ajunten si no s'assemblen (PARÉS 1997) - (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Mai (no) s’apleguen fins que s’assemblen [i altres variants tretes de F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Menjar al mateix plat
  • S'han buscat i s'han trobat
  • Ser de la mateixa estofa
  • Ser cul i merda
  • Ser tots dos del mateix motlle
Equivalents:
  • Berzas y nabos (o coles y nabos), para en uno son entrambos [ES] (SAURA 1884)
  • Birds of a feather flock together [EN] [EPE: 54] - [Hirsch] - [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Cada asno con su tamaño [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Cada cual con su igual [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Cada oveja con su pareja [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Coles y nabos, para una son entrambos [ES] (SAURA 1884)
  • Concolores avec facillime congregantur [LL] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Dios los cría y ellos se juntan [ES] [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • I ucelli delle stesse penne volano insieme [IT] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Les oiseaux de la même couleur ont la coutume de se mettre ensemble [FR] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • No se puede igualar sino ruin con su par [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • On n’a jamais vu une agace avec un corbeau [FR] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Pares cum paribus facillime congregantur [LL] (Trad.: Els iguals s'ajunten més fàcilment amb els iguals) (PERIS 2001)
  • Qui se ressemble, s’assemble [FR] [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
  • Saevis inter se convenit ursis [LL] (Trad.: Els ossos ferotges s'avenen entre ells) (PERIS 2001)
  • Simile gaudet simili [LL] (Trad.: Cada cosa es complau en al seva semblant) (PERIS 2001)
  • Tal para cual, Pedro con Juan y Pascuala con Pascual [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
Parèmia segons la font original: Déu los cria y ells se ajuntan (SAURA 1884)

Explicació:
  • Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats (val.) (DCVB 1926-68)
  • Es refereix als de la mateixa nissaga, dels mateixos gustos, etc. (ALZAMORA 2008).
  • Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats (GARGALLO GREGORI 2008)
  • Es diu amb un puntet de malícia quan alguna gent fa colla o pinya amb altres de la seua afinitat per gustos, naixença, parla... (GISBERT 2011).
  • Ésser del mateix tarannà (ABRIL ESPAÑOL 1996) - (ESPINAL 2004) - (GARGALLO GREGORI 2008)

Comentaris: El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font:

Més val un ocell al puny que una grua lluny

Variants i sinònims:

  • Més val un aucell en sa mà, que deu mil que volen (PONS LLUCH 1993)
  • Més val un ocell al puny que una grua lluny (AMADES 1951)
  • Més val un té que dos et daré (DIÀFORA 1982)
  • No deixis lo segur per lo salvatge (PONS LLUCH 1993)
  • Val més l'ou d'avui, que la gallina demà (GIMENO 1989)
  • Val més merla en mà que alosa al cel (BELLMUNT I FIGUERAS 1992)
  • Val més pardal a la mà que grua en l'aire (GIMENO 1989)
  • Val més pardals a la mà que una grua enlaire (BALBASTRE 1977)
  • Val més pardal en mà que grua a l’aire (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Val més tenir un conill que seguir una llebre (AMADES 1951)
  • Val més un tord a la mà que mil i cinc-cents que volen (CONCA 1988)
  • Val més un tord en sa mà, que dos volant (PONS LLUCH 1993)
  • Val més una alosa al plat que una perdiu volant (CONCA 1988)
Equivalents:
  • A bird in the hand is worth than two in the bush (Trad.: Un ocell a la mà és millor que dos a l’arbust) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Le moineau pris vaut mieux que l'oie qui vole (Trad.: El pardal caçat val més que l’oca que vola) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Más vale pájaro en mano que ciento volando [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
  • Plus valet in manibus avis unica quam dupla silvis [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Vale más pájaro en mano que ciento volando [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació:
  • Val més la realitat que la ficció. En el cas del refrany «val més l'ou d'avui, que la gallina demà», un ou avui significa que es podrà menjar alguna cosa; la promesa d'una gallina demà pot resultar en un no res (GIMENO 1989).
  • Vol dir que val més una cosa segura, que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
  • Significa que una cosa petita però segura és preferible a una de gran però incerta (PONS LLUCH 1993).
  • Vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
  • És més recomanable conformar-nos amb el que tenim ara que amb el que podem tenir en el futur, per tal d‟assegurar-ho (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • El refrany català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.