Només es recorda de santa Bàrbara quan trona

Variants i sinònims:

• A port arribat, bot oblidat (P: VIII, 439)
• A port arribat, vot oblidat (S&C: 351)
• Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara (P: XIII, 50) 
• Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona (P: XIII, 417)
• No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona (PONS LLUCH 1993)
• No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona (PONS LLUCH 1993)
• Només es recorda de santa Bàrbara quan trona (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Danger passé, saint oublié [FR] (S&C: 351)
• El peligro pasado, el voto olvidado [ES] (S&C: 351)
• Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Rogar al santo hasta pasar el tranco [ES] (Résped 2010) 
• The danger past God is forgotten [EN] (S&C: 351)

Explicació:

• Significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobam estrets o en perill (PONS LLUCH 1993).
• Ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Un cop solucionat el problema, no ens recordem de qui ens ha ajudat (P: XIII, 50).
• Hace alusión al desagradecimiento, pues hay quienes, después de obtenido el provecho o el favor, ponen en práctica aquello de que si te he visto, no me acuerdo [ES] (S&C: 351)

Nota: Trobo a Hombre refranero un equivalent castellà que em recorda aquest refrany, i l'anoto, encara que el sentit és una mica diferent: "Se dice para criticar a los que cuando están en un apuro buscan ayuda y la suplican y una vez pasado este se olvidan de su arrepentimiento e incluso de su benefactor, como los que rezan con falsa fe, solo mientras se ven apurados".

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

Qui no fa quan pot, no fa quan vol

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• L'ocasió la pinten calba (SAURA 1884)
• La Mare de Déu només s'apareix una vegada en la vida (Migjorn)
• Quan en passen, fan de bon agafar (SAURA 1884)
• Qui no fa quan pot, no fa quan vol (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
  

Equivalents:

• Al buen dia, ábrele la puerta [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el anillo, pon el dedillo [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el buen dado, échale la mano [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (SAURA 1884)
• La ocasión la pintan calva [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989).

Parèmia segons la font original: Ara que'n van, es hora de agafan, ó quant ne passan, fan de bon agafar / La ocasió la pintan calva (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Migjorn (setembre del 2007): Llista adreçada a professionals (correctors, traductors, dinamitzadors lingüístics, professors en els diferents graus de l'ensenyament, etc.) estudiants i gent preocupada pel català.

L'amor només es pot correspondre

Variants i sinònims: L'amor només es pot correspondre (BALBASTRE 1977).

Equivalents: amor con amor se paga [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.