El bou tira la arada, més no de gana

Variants i sinònims:

• De treballar, no hi ha cap burro (o ase) gras (SAURA 1884)
• El bou tira la arada, més no de gana (SAURA 1884)
  
• El treballar a ningú engreixa (SAURA 1884)

Equivalents: El buey traba el arado, mas no da su agrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou tira la arada, més no de gana | De traballar, no hi ha cap burro (ó ase) gras | Lo traballar á ningú engreixa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al peresós, li vénen les ganes de treballar quan s'acaba la feina

Variants i sinònims: Al peresós, li vénen les ganes de treballar quan s'acaba la feina (SAURA 1884).

Equivalents: Asno malo, cabe casa aguija sin palo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al peresós, li ve la gana de traballar quant s'acaba la feyna (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

En el món tothom treballa per portar bona gramalla

Variants i sinònims: En el món tothom treballa per portar bona gramalla (SAURA 1884).

Equivalents: Anda el hombre a trote por ganar capote [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: En lo mon tothom traballa per portar bona gramalla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per treballar gran peresa, per menjar molta prestesa

Variants i sinònims: Per treballar gran peresa, per menjar molta prestesa (SAURA 1884).

Equivalents: Al hacer temblar, y al comer sudar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pera traballar gran peresa, pera menjar mòlta prestesa
(SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan aniràs de camí, no vagis sens pa ni vi

Variants i sinònims:

• Quan aniràs de camí, no vagis (o no viatgis) sens pa ni vi (SAURA 1884)
• Sense menjar, no es pot treballar (SAURA 1884)

Equivalents:

• Ajo crudo y vino puro, pasan el puerto seguro [ES] (SAURA 1884)
• Con pan y vino, se anda el camino [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Quant anirás de camí, no vajas sens pa ni vi | Quant anirás de camí, no viatjes (ó no vajas) sense pa ni vi | Sense menjar, no's pot traballar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems

Variants i sinònims:

• Lo que en la juventut se malgasta, en la vellesa fa falta (SAURA 1884)
  
• Molts se'n van a l'hospital per no veure son cabal (PÀMIES 1997a)
  
• Procura tenir cabal, per no anar a l'hospital (PÀMIES 1997a)
  
• Qui a vint anys no té seny i a trenta no té cabal, a quaranta a l'hospital (Es diu a l'Empordà) (PÀMIES 1997a)
• Qui quan és jove gasta el ral, quan és vell va a l'hospital (SAURA 1884)
  
• Qui quan és jove no treballa (o qui de jove no treballa), quan és vell, dorm a sa palla (PONS LLUCH 1993)
• Si a trenta anys no saps, i a quaranta no tens, agafa una senalla i cerca fems (PONS LLUCH 1993)
• Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• Ahorrar para la vejez, ganar un maravedí y beber tres [ES] (SAURA 1884)
  
• Quien a los treinta no asesa, no comprará dehesa (PÀMIES 1997a)
• Quien a los veinte no puede, a los treinta no sabe y a los cuarenta no tiene; nunca podrá, sabrá ni tendrá [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves (PONS LLUCH 1993).
• Significa que els esforços intel·lectuals i materials han de fer-se en la joventut (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves, quan s'està en plenes facultats per aconseguir una bona vellesa (PONS LLUCH 1993).

Nota: També ho he trobat començant amb trenta anys i acabant amb cinquanta (PÀMIES 1997a)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Per treballar s'ha de suar

Variants i sinònims:

• Qui apedaça son temps passa (SAURA 1884)
• Per treballar s'ha de suar (BALBASTRE 1977)
• Tot vol son treball (SAURA 1884)

Equivalents:

• Algo hemos (o se ha) de hacer para blanco (o blanca) ser [ES] (SAURA 1884)
• No hay atajo sin trabajo [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Qui apadassa son temps passa | Tot vol son traball (SAURA 1884).

Nota: Em semblen més adequats els equivalents proposats per Saura (1884) que per Balbastre (1977)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La vista és la que treballa

Variants i sinònims: La vista és la que treballa (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Hay que poner atención (o cuidado) [ES] (BALBASTRE 1977).

Nota: La proposta d'equivalent castellà de Balbastre (1977) sembla més una definició del significat de la frase feta que una frase feta en si (nota meva).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui és sabater que faça sabates

Variants i sinònims:

• Cadascú pel seu ofici (PARÉS 1999)
• Dóna recapte a casa teva (Hiperdiccionari, Enciclopèdia Catalana)
• Ferrer, ferrer, fes ton afer (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Les aranyes per filar i l'home per treballar (SAURA 1884)
• Què sap el gat de fer sabates? (GIMENO 1989)
• Qui és sabater que faça sabates (DCVB)
• Sastre, a tes agulles (FARELL I DOMINGO (1989)
• Si ets confiter, fes confits (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cada uno a su labor [ES] (SAURA 1884)
• Ciabattino, parla sol del suo mestiere [IT] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Cobbler, stick to your last [EN] (Zèfir)
• Cordonnier, borne-toi à la chaussure [FR] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Let not the shoemaker go beyond his last [EN] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Maître André, faites des perruques! (Trad.: Mestre Andreu, feu perruques!) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Não suba o sapateiro além da chinela [PT] (Fitxes CDLPV)
• Ne sutor ultra crepidam [LL] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Schuster, bleib bei deinen Leisten [DE] (Zèfir)
• Shoemaker, stick to your last (Trad.: Sabater, dedica’t a la teva fi!) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Zapatero a tus zapatos [ES] (SAURA 1884) - (Zèfir) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Zapatero a tus zapatos, y déjate de otros tratos [ES] (Fitxes CDLPV)

Parèmia segons la font original: Las aranyas per filar y l'home per traballar (SAURA 1884).

Explicació:

• Cadascú ha de fer allò que sap fer. Ningú ha d'intervenir allà on no és cridat (GIMENO 1989)
• Vol dir que cadascú ha de fer allò que sap fer i no allò que no entén (DCVB) - (PONS LLUCH 1993)
• No et fiquis en allò que no t'importa (Zèfir).
• L'origen de l'expressió prové d'una anècdota de l'època clàssica que reapareix en diverses obres medievals i renaixentistes, fet que explica que la frase haja passat al refranyer de diverses llengües europees. Aquesta frase s'empra com a consell adreçat a aquells que pretenen jutjar o fer treballs aliens per als quals no estan capacitats. Segons els testimonis dels historiadors Valeri Màxim i Plini el Vell, la frase fou pronunciada en certa ocasió per Apel·les, el pintor grec més cèlebre de l'antiguitat clàssica. L'artista acostumava a exposar les seues obres a la plaça pública per conèixer de manera directa l'opinió dels ciutadans. En certa ocasió exposà un retrat i un sabater, al contemplar el quadre, criticà la manera en la qual eren representades les sandàlies del personatge. El pintor, atenent el suggeriment, rectificà l'obra al seu taller i la portà novament al lloc d'exposició pública. Quan el sabater tornà a veure-la i, com que les seues indicacions havien sigut tingudes en compte, se sentí autoritzat per a fer-les extensives a uns altres aspectes del retrat, a la qual cosa Apel·les respongué pronunciant la frase "Ne sutor ultra crepidam", 'Sabater, no més enllà de la crèpida' (una classe de sandàlia) (Zèfir).
• Cada u s'ha de dedicar a les seves tasques (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

A més de pregar cal treballar

Variants i sinònims:

• A Déu prega el qui treballa (MARTÍ I ADELL 1987)
• A més de pregar cal treballar (BALBASTRE 1977)
• Aida’t i t’aidaré (F: I, 300)
• Ajuda a qui ajudar-s’hi ha (F: I, 595)
• Ajuda y seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’m i jo t’ajudaré (F: I, 596)
• Ajuda’t del teu, que t’ajudarà Déu (F: I, 594)
• Ajuda't i Déu t'ajudarà (PONS LLUCH 1993)
  
• Ajuda't i el cel t'ajudarà (GIMENO 1989)
• Ajuda’t i seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’t i t’ajudaré (GIMENO 1989) - (F: I, 594) - (F: I, 598) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ajuda’t, que ajudat seràs (F: I, 594)
• Al que carrega davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Al que va davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Cada qual s’ajuda així com pot (F: I, 599)
  
• Déu diu ajuda't i t'ajudaré (SAURA 1884)
• Déu diu: ajuda't que t'ajudaré (SAURA 1884) - (F: I, 594)
• Qui matina fa farina (POPULOGIS 2012) - (S&C: 57)

Equivalents:

• A Dios rogando y con el mazo dando [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - [F: I, 594] - (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (POPULOGIS 2012) - (F: I, 594] - (MK: 38.070) - (DG: V i IX) - (S&C: 57)
• Aide-toi, le Ciel t’aidera (Trad.: Ajuda’t i el cel t’ajudarà) [FR] (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 57) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ayúdate y ayudarte he [ES] (SAURA 1884)
• Ayúdate y Dios te ayudará. [ES] (F: I, 594)
• Ayúdate, y te ayudaré [ES] (S&C: 129)
• Dii faciente, adiuvante. [IT] (F: I, 594)
• God helps them that help themselves (Trad.: Déu ajuda els qui s’ajuden) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• God helps those who help themselves [EN] (EPE: 239) - (S&C: 17)
  
• Help yourself and God will help you [EN] (S&C: 129)
• I thank God and my cunning [EN] (S&C: 17)
• Le monde appartient à celui qui se lève tôt [FR] (DG: V i IX)
• Manus pro se quisque affert. [F: I, 599]
• Nitere; nitentem qua fas erit ipse iuvabo [LL] (F: I, 595)
• Ora et labora [LL] (F: I, 598)
• Orare et laborare [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• «Pon tú y pondré yo», dice Dios (PONS LLUCH 1993)
• Si quieres que haga por ti, haz por mi [ES] (F: I, 594)
• Si tibi vis faveam, quariter mihi, Sexte, faveto [LL] (F: I, 594)
• Si tibi vis operam praestem, praestato vicissim [LL] (F: I, 594)
• Surgere non segnes adiuvat ipse Deus [LL] (F: I, 594)

Contrari: No per molt matinejar, amaneix més prest el dia. (P: II, 5152)

Explicació:

• Vol dir que cal posar l'esforç necessari i no fiar-ho tot a la protecció divina (PONS LLUCH 1993).
• Aposta per la cultura de l’esforç diligent en comptes de la cultura de la subvenció (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Recomienda trabajo personal y buena diligencia para conseguir el éxito [ES] (S&C: 57).
• If your want to succeed you must make the effort yourself [EN] (EPE: 239).
• Indica que podem demanar ajut sempre i quant treballem per aconseguir allò demandat. Només en aquest cas se‟ns ajudarà (PUJOL I CAMPENY 2008).
• Vol dir que cal fer les coses quan toca en previsió que es presenten inconvenients posteriors (POPULOGIS 2012)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.  
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  
• Verbofília. Populogis (2012).