Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents

Variants i sinònims:

• Si avui ets molt ric, i tens pobres parents, no oblidis que tenen molt grosses les dents (SAURA 1884)
• Si tens pa sec, fes-te sopes; si no tens pa, ningú te'n donarà (SAURA 1884)

Equivalents: A son de parientes, busca que meriendes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si avuy ets molt rich, y tens pobres parents, no olvides que tenen molt grossas las dents | Si tens pa sech, feste sopas; si no tens pa, ningú te'n donará (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amors, penes i diners, no poden estar secrets

Variants i sinònims:

• Amors, penes i diners, no poden estar secrets (SAURA 1884)
• Amors, penes i diners, no poden restar secrets (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• Amores, dolores y dineros, no pueden estar encubiertos [ES] (SAURA 1884)
• Amores, penas y dineros, no pueden estar encubiertos [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Il n'est pas fumée sans feu, ni amour sans quelque semblant (Trad.: No hi ha fumera sense foc ni amor sense alguna cosa semblant) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Love and cough cannot be hidden (Trad.: L’amor i el constipat no es poden amagar) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Amors, penas y diners, no poden estar secrets (SAURA 1884).



Explicació: El refrany ens parla de la impossibilitat d'ocultar cert tipus de coses, en aquest cas l'amor, les penes, els diners i els constipats (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Qui té mal de cap que se'l passi

Variants i sinònims:

• Qui té cucs que peli fulla (SAURA 1884)
• Qui té mal de cap que se'l passi
  
• Qui té mals de cap, que se'ls passe (SAURA 1884)
• Qui té pa sec que faci sopes, i qui té pa tou faci rostes (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• A quien Dios se la diere, san Pedro se la bendiga [ES] (SAURA 1884)
• Al que le duela la muela, que se la saque (o échela fuera) [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Qui té mal de cap que se'l passe | Qui té cuchs que pele fulla | Qui té pa sech que fasse sopas, y qui té pa tou fassi rostas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Alegria secreta, alegria incompleta

Variants i sinònims:

• Alegria amagada, candela apagada (SAURA 1884)
  
• Alegria secreta, alegria incompleta (SAURA 1884)
• Gust secret, pa eixut (SAURA 1884)

Equivalents: Alegría secreta, candela muerta [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Gust secret, pa aixut (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze

Variants i sinònims:

• Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Secret de tres no és bo per res
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Equivalents: Quien descubre su secreto, no tiene el seso completo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que un secret deixa d'esser-ho quan ha sortit d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Secret de tres no és bo per res

Variants i sinònims:

• Consell de dos és sospitós (o és bo per moix) (PONS LLUCH 1993)
• Consell de tres no val per res (o per res) (PONS LLUCH 1993)
• V. Secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
  
• Secret de dos és bo per as moix (PONS LLUCH 1993)
• Secret de dos és sospitós (PONS LLUCH 1993)
• Secret de tres no és bo per res (PONS LLUCH 1993)
• Secret entre dos, és conegut (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú
  

Equivalents: Secreto de tres, secreto no es [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Es diu quan les persones secretegen (PONS LLUCH 1993).
• Es diu per censurar aquells que es posen a parlar en veu baixa davant la gent (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú

Variants i sinònims:

• v. secret d'un és d'un, de dos és d'onze, i de tres és de cent onze
• v. secret de tres no és bo per res
• Si no vols que ho sapin, no ho diguis a ningú (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Lo que no quieras que se sepa, no lo digas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu perquè allò que sap més d'un, deixa de ser secret (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».