Caçador i pescador, o fam, o fred o calor

Variants i sinònims:

• Caçador i pescador, o fam, o fred o calor (SAURA 1884)
  
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Equivalents: Cazador y pescador, o hambre, o frio o calor [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cassador y pescador, ó fam, ó fret ó calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ocell de pas, cop de canya

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• Aucell de pas, com de canya (SAURA 1884)
• Ocell de pas, cop de canya (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, cop de canya (o de maça) (AMADES 1951a)
• Ocell de pas, posa-li el llaç (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, trenca-li el braç (o un braç) (AMADES 1951a)
• Quan en passen, fan de bon agafar (FARNÉS 1913)
• Quan passa, cal aprofitar-se (FARNÉS 1913)
• Quan passi l'anyell, tira-li el mantell (FARNÉS 1913)

Equivalents: A este (o ave) que va de paso, cañazo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aucell de pas, com de canya | Ara que'n van, es hora d'agafarne (SAURA 1884).



Nota: Crec que hi ha un error de transcripció i ha de ser 'cop' de canya, perquè tingui sentit el proverbi. Així l'he trobat en altres repertoris, com ara Farnés o Amades.


Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
  
• Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam (PONS LLUCH 1993)
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
  
• Pescador de canya perd més que no guanya (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de canyeta duu prima sa panxeta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cacera y pesquera, a la vejez, piojera (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de río y molinero de viento, mala olla y peor testamento [ES] (PONS LLUCH 1993).

• Explicació: Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen ser molt pobres (PONS LLUCH 1993).
• Oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
• Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Equivalents: Cacera y pesquera, a la vejez piojera [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Nota: Sau és un castellanisme per gec o americana usat a Menorca, segons el DCVB. Etimològicament, prové de saio (<- cast. sayo), pronunciat dialectalment canviant la o àtona en u i suprimint la ј intervocàlica (nota meva).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».